Ningú sanciona la morositat a Espanya

0
morositat empreses constructores IBEX35
Les constructores de l'IBEX, les empreses més moroses d'Espanya segons denuncien diverses organitzacions | Foto: Europa Press

La Llei contra la Morositat es va aprovar a Espanya el 2010. Des d’aleshores no s’ha creat cap règim sancionador i fer complir els terminis de pagaments establerts és una utopia

 

La morositat és un problema a l’economia espanyola, especialment des de l’inici de la crisi. Les PIMEs viuen moltes d’elles ofegades per la falta de liquiditat causada per haver de pagar els treballadors sense haver cobrat encara el treball realitzat. Una situació que es repeteix dia rere dia i que a moltes amenaça de fer-les tancar i a algunes d’elles ja les ha fet posar punt i final a la seva activitat –sense haver cobrat res del deute-.

Amb la intenció d’alleujar aquest problema que PIMEs i autònoms –creadors d’aproximadament el 80% dels llocs de treball a Espanya-, el govern va decidir impulsar la Llei 15/2010, coneguda com Llei de Morositat. En aquesta Llei s’imposaven condicions específiques a empreses i autònoms per pagar els deutes. En concret, la Llei fixa des de 2013 en 60 dies el màxim permès a les empreses privades per pagar les seves factures pendents i en 30 dies a les Administracions públiques.

Les xifres a 2014 encara estaven lluny de les fixades per la llei. Malgrat el període d’adaptació concedit pel Govern –entre 2010 i 2013-, les empreses privades pagaven l’any passat, de mitjana, a 89 dies als seus proveïdors, lluny dels 60 que permet la llei i un 5% més tard que l’any 2013 (quan pagaven a 85 dies de mitjana). En el cas de les Administracions Públiques és cert que han reduït el seu termini de pagament en els darrers anys, passant de ser 111 dies el 2013 a 82 al 2014, però encara es troba lluny dels 30 dies que exigeix la llei.

Encara més greu és la situació per als qui esperen pagaments per part de les empreses més grans de l’Estat. Segons va denunciar a l’octubre la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), les empreses del IBEX 35 cobren en 84 dies però triguen a pagar més de 500 als seus proveïdors, molts cops petites empreses subcontractades i autònoms. En una compareixença feta a mitjans d’octubre al Congrés dels Diputats, la PMcM va senyalar les grans constructores espanyoles –Ferrovial, Acciona, Sacyr, FCC, ACS i OHL- com les empreses més moroses del país. Amb aquest sistema, les grans empreses utilitzen la diferència entre el cobrament i el dia de pagament com un crèdit sense interessos. També poden deduir-se l’IVA de factures encara no pagades. Així, “s’estalvien 3.400 milions d’euros, un 25% dels seus beneficis”, va assenyalar en aquesta compareixença Antoni Cañete, portaveu de la Plataforma.

Impunitat

Queda clar que, malgrat els esforços per acabar amb la morositat que tant ofega el teixit empresarial espanyol, no esta servint de gaire i les xifres ho demostren. Per què? Queda encara el pas necessari per a que aquesta Llei contra la morositat prengui força definitiva: un règim sancionador. Reivindicat des del primer dia per grups tant importants com la mateixa Plataforma contra la Morositat o la Asociación de Trabajadores Autónomos, sense aquest règim sancionador es fa molt difícil la feina d’obligar a les empreses, especialment les més grans, a complir amb els terminis imposats per la Llei 15/2010.

“A Espanya surt gratis no complir la Llei de Morositat perquè no hi ha un règim sancionador”, va denunciar el passat setembre Lorenzo Amor, president de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos. Segons aquesta Federació, un de cada quatre autònoms que han tancat la seva activitat durant la crisi econòmica ho han fet per culpa de la morositat, tant per part d’Administracions Públiques com d’empreses privades. En total, es parla d’uns 250.000 autònoms.

En definitiva, tant autònoms com PIMEs exigeixen un canvi en la legislació que els ajudi contra els impagaments de les Administracions però, especialment, contra els de les grans empreses. En aquest sentit, tots els partits polítics representats al Congrés dels Diputats excepte PP i PSOE van anunciar moviments favorables a aquest règim sancionador que demanava la PMcM: “és impossible que les petites empreses es llencin a la internacionalització quan l’Administració Pública és la primera en posar pals a les rodes”, assegurava aquest octubre Alberto Garzón, líder d’Izquierda Unida i candidat per aquest partit a la presidència del Govern el 20D. Caldrà esperar al nou escenari polític al Congrés per saber si s’activen aviat –o no- mesures contra la morositat.

Compartir
Article anteriorNatalia Lafourcade triomfadora als ‘Latin Grammy’
Article següentCatalunya se solidaritza amb els refugiats sirians
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]