Nou intent del Parlament per aprovar una llei electoral pròpia

0
Parlament Catalunya
Parlament de Catalunya. Foto: Europa Press.

CatSíQueEsPot registra una petició per debatre al Parlament sobre que Catalunya tingui una llei electoral pròpia, una iniciativa presentada molts cops i tots ells sense èxit

El Parlament intentarà un altre cop l’aprovació d’una llei electoral catalana i ho farà a través d’una proposta que ha registrat el grup parlamentari de SíQueEsPot i que la Cambra debatrà pròximament.

Serà l’enèsima vegada que es buscarà aprovar una llei electoral pròpia, ja que els partits catalans han fracassat en tots els intents que han fet per a consensuar una norma que regeixi les eleccions catalanes, on se segueix aplicant la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg).

La norma de SíQueEsPot inclou substancials avenços respecte a la normativa actual: llistes electorals desbloquejades, la superació dels blocs electorals en els mitjans públics i la creació d’una sindicatura electoral catalana per a les eleccions autonòmiques.

També estableix un règim d’incompatibilitats per als diputats més sever que l’actual ja que, per exemple, no permet ser parlamentari autonòmic i senador alhora, una condició que actualment té el líder popular a la Cambra, Xavier García Albiol.

Altres novetats serien la introducció del vot electrònic, que hauria de desenvolupar després el Govern; la limitació de la despesa electoral de les formacions, o l’obligació de tramitar la propaganda electoral dels partits d’un únic sobre -el que es coneix com a ‘mailing’ únic-, cosa que els permetria estalviar diners.

A més, proposa un sistema electoral diferent de l’actual: ara hi ha quatre circumscripcions i un repartiment d’escons a través de la Llei d’Hont, mentre que SíQueEsPot proposa que Catalunya sigui circumscripció única i s’apliqui un repartiment d’escons a través de les set vegueries per la quota de Hare.

En el preàmbul de la llei es justifica aquest canvi: el sistema electoral actual suposa “una desigualtat de vot entre la ciutadania i deficiències notables en la proporcionalitat dels resultats electorals”, és a dir, no val el mateix el vot dels ciutadans i es sobrerepresenten les zones menys poblades de Catalunya.

“Aquest fenomen comporta injustícies, com que el vot d’un català de Berga val menys que el d’un català de Solsona, i contradiccions com que el partit amb més vots pugui no ser el partit amb més escons”, reflexiona.

 

Amb possibilitats reals

Tot i que el president Puigdemont ha fixat una legislatura curta de 18 mesos, des de SíQueEsPot s’afirma: “Si es vol políticament, és possible aprovar-la”, i admeten que, un altre cop, el gran escull serà trobar el consens en el sistema electoral que tradueix els vots en escons.

Aquest grup impulsa un altre cop aquesta norma perquè no caigui en “sac foradat” tot el treball fet en l’anterior legislatura i recorda als grups independentistes que és paradoxal reclamar més sobirania d’una banda i, per l’altra, no ser capaç d’aprovar una llei que només depèn del Parlament.

La Mesa haurà d’elevar al ple la norma per a un primer debat a la totalitat: aquí es visualitzarà si els partits, i en especial ERC i CDC, tenen voluntat de tramitar la llei i explorar un altre cop un intent de consens, o fracassa una altra vegada sense ni tan sols entrar a discutir el contingut de la norma.

Com traduir vots en escons, el principal obstacle

El gran punt de fricció ha estat sempre el sistema electoral per traduir els vots en escons, ja que històricament PSC, PP, ICV, EUiA i C’s han defensat un recompte únic de vots per a tot Catalunya, mentre que ERC i CDC s’inclinen per mantenir el sistema actual d’un recompte per a cada circumscripció -les quatre províncies-.

És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP, ICV, EUiA i C’s defensen la necessitat d’igualar el pes d’un vot a Barcelona amb un de Lleida, mentre ERC i CDC adverteixen del risc de crear una Cambra en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.

La qüestió està en el fet que el primer sistema preveu uns millors resultats electorals per a uns, i el segon sistema per als altres, per això el tema s’encalla; a més, es necessita una majoria qualificada de 90 vots per aprovar una llei així i això suposa una dificultat afegida.