Nous lideratges a la política

0
Ple del parlament - Diari Català
Ple del Parlament | Foto: Europa Press

Homenatge a Muriel Casals

 

Que les coses canvien a gran velocitat és una obvietat que poca gent es pot atrevir ni tan sols a discutir. Que aquests canvis afecten a molts sectors de la nostra societat, a moltes maneres de fer i de ser, també és una obvietat. I la política no està exempta d’aquesta revolució evolutiva que ara mateix pateix/gaudeix la nostra comunitat.

Molts han vingut a parlar de nova i de vella política, per a mi apreciació desafortunada, perquè sovint, i m’atreviria a dir que sovint de manera interessada, s’ha confós el nou i el jove amb el bo i el més antic i no tan modern amb el dolent. Simplifico, en sóc conscient, però no menys que la majoria de protagonistes polítics que s’han omplert la boca amb aquestes accepcions. Curiosament el temps (poc) i la praxis política han acabat posant tothom al seu lloc i els conceptes de nova i vella política comencen a desvincular-se d’opcions polítiques concretes. Alguns dels partits més “nous” o que fa relativament poc que s’han estrenat en la política institucional, han comès errors importants i han caigut en allò que tant criticaven, o sigui, la vella política. D’exemples n’hi ha per omplir un cabàs. Per contra, alguns dels partits més antics que hi ha a Catalunya, o l’evolució d’aquests, han començat a plantejar formats polítics i pràctiques que s’apropen molt més al que haurien de ser les virtuts de la nova política en ple segle XXI. Serà molt interessant  i digne d’estudi veure les evolucions dels diferents partits en els propers mesos.

Un dels aspectes que crec que es qüestiona de la política en aquests moments de la història és precisament el lideratge d’aquelles persones que passen per ser referents polítics. Els valors del lideratge han canviat radicalment. I perquè han canviat? Doncs precisament perquè la societat és diferent i ha adoptat nous valors i nous rols que fins fa poc semblaven impensables.

D’entrada hi ha un element que cal tenir molt present i que sí té a veure, i molt, amb les maneres de fer política. Aquest factor diferencial és el paper de la societat civil, és a dir d’aquells col·lectius d’una societat que, sense tenir cap mena d’interès polític, ni institucional, sense tenir la voluntat de formar part de l’estructura política, institucional i/o governamental s’impliquen en la transformació de la societat, en l’evolució d’un país. El moviment del 15M a nivell espanyol responia a aquest paràmetre però tot el moviment que han encapçalat a Catalunya l’ANC i Òmnium Cultural en relació a la independència, també hi respon i de forma encara més clara. I desenganyem-nos, no és el mateix liderar una entitat de la societat civil, que sovint admet lideratges més flexibles, més corals i més pràctics, que liderar un partit polític, que històricament s’ha vinculat amb una concepció més rígida, piramidal i dura de com s’ha de governar una organització. Traslladar aquest sistema de lideratge més civil a la política, probablement sigui una de les causes de l’èxit del moviment sobiranista a Catalunya, d’entrada amb les grans mobilitzacions que van des de les grans manifestacions de l’11 de setembre fins a l’organització i execució de la consulta del 9 de novembre, però també pel fet d’haver sabut incorporar persones representatives d’aquest moviment cívic a llocs de màxima responsabilitat en el nou àmbit institucional i polític.

El nou lideratge polític, que forçosament ens porta el món que vivim, ha de ser un lideratge més femení, tot i que, desgraciadament, encara poc protagonitzat per dones, un lideratge més dialogant on el valor de la paraula i del raonament agafa una altra dimensió i contradiu el crit i la imposició. És un lideratge on el bon caràcter i la tendresa ja no són febleses, ans al contrari, esdevenen arguments sòlids i actituds valentes.

Ja fa unes setmanes que ens va deixar la Muriel Casals. Poques setmanes i l’enyor és gran. Darrera d’aquella dona d’aparença fràgil hi vam descobrir les bondats d’una nova manera d’entendre i interpretar el lideratge. La revolució dels somriures, la que ha acabat donant pistes clares del que realment era la nova política, sempre tindrà de fons el rostre somrient, afable, proper I compromès de l’enyorada Muriel Casals.