A partir d’avui, tot refugiat que entri per Grècia serà expulsat

0
Turquia UE refugiats
A l'espera a Idomeni. Foto: Europa Press.

Entra en vigor el tractat signat entre la UE i Turquia per a què les expulsions es facin efectives des del 4 d’abril

Des de les 12 i un minut d’aquesta matinada, tota persona que arribi com a “migrant irregular” a les costes del Mar Egeu, serà immediatament expulsada de territori europeu i retornada a Turquia. Així ho estableix el pacte que van firmar el passat divendres els líders dels 28 estats membres i el govern turc, on es consideren equiparables les persones migrants irregulars i aquelles refugiades.

L’expulsió de les primeres persones refugiades començarà el 4 d’abril, segons van anunciar els presidents del Consell de la Unió Europea, Donald Tusk; el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan. Seguint la línia oficial, el que volen aconseguir és evitar l'”efecte cridada” que portaria a milers de persones a creuar les fronteres davant l’expectativa que aquesta ruta es tanqués.

Abans de la roda de premsa, el primer ministre de la República Txeca, Bohuslav Sobotka, va anunciar que l’acord havia estat signat a través de les xarxes socials. Poc després es va saber que al document, a banda d’incloure-hi l’expulsió immediata, també s’hi presentaven noves mesures que beneficiaven a Turquia i que no estaven incloses en el preacord.

Les persones, una quota

Els “migrants irregulars” és un concepte que ha canviat el seu significat des de l’acord signat el divendres passat. Si abans definia aquelles persones que buscaven una vida millor accedint als països europeus per vies no legals, ara també hi inclou aquelles que fugen de guerres o persecucions.

A més, aquestes persones passen a ser una xifra que es comptabilitzarà a partir de l’estratègia “un per un”: per cada sirià o siriana retornada a Turquia, un altre serà reassentat legalment a la Unió Europea. Qualsevol persona refugiada que no procedeixi de Síria, tindrà vetat aquest reassentament.

Tanmateix, no tothom podrà ser admès a la Unió Euorpea, ja que se seguiran diversos criteris a banda d’haver de ser de nacionalitat siriana. Segons explicaven des de la institució, es tindran en compte criteris de vulnerabilitats i es donarà prioritat d’acollida a aquelles persones que no hagin arribat abans a la UE per “vies irregulars”.

72.000 persones és la quota. No hi ha cap previsió sobre què es farà quan es sobrepassi la xifra que han marcat de límit per acollir persones als països de la Unió Europea. Per cada expulsió, es reassentarà a una altra persona fins a arribar a aquell límit. El problema d’aquesta xifra és que no inclou nous reallotjaments sinó que coincideix amb la suma de les 18.000 persones – d’un total de 22.000- que havien de ser reassentades segons el compromís adoptat al juliol passat.

També s’hi inclouen 54.000 persones de les 160.000 que segons l’acord signat al setembre, els 28 estats membre s’havien compromès a acollir. Fins ara, els països de la Unió Europea només han reubicat 1.000 demandants d’asil, 18 dels quals a l’Estat espanyol.

Els canvis que s’han de produir

A canvi de readmetre a les persones refugiades que la UE enviï, Turquia rebrà 3.000 milions d’euros extra, que no eren al preacord, a més de l’acceleració de la seva adhesió a la Unió Europea i la liberalització, a partir de l’1 de juny, dels visats de la ciutadania turca per a què puguin moure’s per tota la UE sense necessitat d’aquest document.

Tot i que aquest és el punt clau, el fet que abans de 2018 Turquia rebi els diners i sigui beneficiària de “projectes de sanitat, educació, infraestructura, menjar i altres productes bàsics”, li farà sumar punts per entrar a la Unió Europea, amb la qual Xipre no està d’acord, ja que Turquia té tropes desplegades per tot el territori del nord del país.

Per a què es pugui posar en marxa l’acord, però, cal que Grècia trobi un argument que provi que la petició d’asil sigui “infundada o inadmissible” el que significaria que cap dels sol·licitants – migrants o refugiats – compleixen les normes internacionals i europees. Però per denegar aquest asil, Alexis Tsipras ha de portar al parlament hel·lè el reconeixement de Turquia com a “primer país d’asil” o “tercer país segur”, fet que ni el primer ministre ni el legislatiu grec reconeixen avui dia.

Amb aquesta via es facilitarà la devolució de persones migrants “una per una”, ja que a l’acord signat s’ha fet una menció explícita en la qual es diu que no s’efectuaran expulsions col·lectives ni en calent. Aquest és un dels punts que ha generat més polèmica, ja que serà difícil controlar-ho i està establert com a il·legal pels tractats europeus i internacionals.

Què són les expulsions col·lectives?

Quan es parla d’expulsions col·lectives o devolucions sumàries, es fa referència a aquelles accions amb les quals es deporten persones en grup, sense tenir en compte ni estudiar cada cas de manera individual. Aquest tipus d’expulsions són il·legals i estan prohibides per nombrosos organismes i institucions internacionals.

Posant en marxa un sistema en què no s’estudiïn les situacions de manera individual, es pot produir que es retornin a persones a un país d’origen on la seva vida corri perill o on tingui les llibertats coartades. Des de la Unió Europea s’ha dit que no es farà així de cap manera, però fins ara hi han estat portades a terme.

Per a què es pugui estudiar el cas un a un i tornar les persones refugiades d’una manera legal, la Unió Europea hauria de proporcionar sol·licituds a tothom i permetre interposar un recurs efectiu en cas que hagi estat rebutjada. A més, per poder retornar aquestes persones, cal que el país on siguin destinades hagi estat qualificat com a “tercer estat segur”. És aquí on entra Grècia i el seu Parlament.

El govern de Tsipras no reconeix Turquia com a “estat segur” perquè, tot i que va signar el primer conveni d’atenció als refugiats als anys 50, no va ratificar el de final dels anys 60. Així, des de Turquia no es proporciona protecció a les persones no comunitàries. A més, tampoc compleix les dues condicions bàsiques per les quals es considera segur: el sol·licitant d’asil ha de poder demanar protecció i tenir assegurades totes les mesures previstes a la Convenció de Ginebra. Tanmateix, el país ha d’oferir protecció “efectiva” i que no hi hagi risc de devolució al país d’origen o un altre on pugui córrer perill.

Ahir, més de 15.000 persones es van manifestar a la ciutat de Barcelona per rebutjar el tractat signat. Des de les institucions espanyoles, s’han mostrat reacis a les decisions preses des de la Unió, no per inhumanes sinó perquè si tanquen la via del mar Egeu serà la de Melilla la que s’utilitzi. Des de la Unió Europea, encara busquen com justificar des de la legalitat el buit moral que deixa una decisió com aquesta.