La crisi interna a Podemos qüestiona fins a quin punt els partits ‘nous’ aporten algun tipus de regeneració a nivell organitzatiu

 

La nit de dimarts a dimecres passat Pablo Iglesias, líder de Podemos, va decidir destituir de manera fulminant el fins aleshores Secretari d’Organització, Sergio Pascual. Ja es parlava des de dies abans d’una crisi a Podemos, especialment a nivell regional. Però la destitució de Pascual va elevar aquestes discrepàncies a nivell nacional. Va ser aleshores quan es van fer públiques desavinences entre el Pablo Iglesias i el número dos, Íñigo Errejón.

Aquesta disputa a Podemos va més enllà de discrepàncies ideològiques i mostra una crisi interna d’organització que fa qüestionar-se què aporten els nous partits –especialment Podemos i Ciutadans- a l’organització interna. La ‘regeneració’ de la vella política també incorpora canvis en el funcionament intern dels partits?

 

Res més enllà de primàries

“Ciutadans presenta zero novetats en l’organització interna com a partit” afirma Javier Astudillo, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), especialitzat en organització interna de partits polítics. “Tant Ciutadans com Podemos tenen primàries, però això ja ho tenen des de fa temps PSOE, IU i altres partits”, diu Astudillo, que no considera que, de portes endins, els dos principals partits nous de la política espanyola aportin res de nou.

Els partits més innovadors en quant a organització són, per Astudillo, dos catalans: la CUP i ICV. De la formació anticapitalista destaca que té un lideratge col•lectiu en el qual “el seu líder no té tant poder” com en altres partits. A més, “existeix una rotació de càrrecs”, igual que fan els Verds alemanys. De fet, els tres diputats de la CUP de la legislatura anterior no van presentar-se a les eleccions del 27S i fins i tot qui liderava a l’inici el grup parlamentari, Antonio Baños, va dimitir quan semblava impossible un acord d’investidura.

Iniciativa per Catalunya ha renovat recentment la seva cúpula directiva, que ara té tres caps visibles: David Cid, Marta Ribas i Ernest Urtasun, fet que Astudillo també destaca com un punt d’innovació organitzativa que no es troba a la resta de diaris.

Cap d’aquestes noves formes de direcció i organització són importades per Podemos. Astudillo no considera ni tant sols els ‘cercles’, les assemblees que es van constituir a nivell de barri arreu d’Espanya als inicis del partit al 2014, com una novetat. “Mentre que a d’altres partits més clàssics has d’afiliar-te, a Podemos els ‘cercles’ eren una forma de participació, que ara s’ha traduït en un registre”.

 

Hiperlideratge

El que sí han aportat els dos principals partits ‘nous’ de l’Estat és un hiperlideratge que marca la presa de decisions i, especialment, la seva presència mediàtica. Recorda el professor Javier Astudillo que fins i tot Pablo Iglesias va arribar a dir al 2014 “si perdo, me’n vaig”, fet que critica pel fet que Podemos no sembla doncs una opció política, sinó la llista d’Iglesias –alguns recordaran que la cara de Pablo Iglesias va ser el logotip amb el que Podemos es va presentar a les eleccions europees de 2014-.

 

 

L’hiperlideratge que comenta Astudillo també està present a Ciutadans, que basa el poder de la seva marca en Albert Rivera –present fins i tot en cartells electorals a les eleccions municipals-. Com responen els partits amb un líder tant fort a una crisi interna és encara un misteri malgrat Podemos ja estigui immers en un procés complex.

 

Compartir
Article anterioriPad Pro 9.7″, tota la informació
Article següentJxSí i CUP no entenen igual la desobediència
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]