Marta Pascal
La cooridnadora general del PDC, Marta Pascal, atenent als mitjans | Foto: Europa Press

El PDC sotmetrà a votació de la militància el nou nom del partit i s’apunta que dissabte 22 la consulta es portarà a terme.

Així ho han explicat fonts del partit a Europa Press, després que el ministeri de l’Interior acceptés en el registre de partits Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) com nou nom per a l’extinta CDC.

La recerca del nom de l’antiga Convergència es remunta al congrés fundacional que van celebrar el juliol d’aquest any, quan els llavors militants han rebutjat, no sense polèmica, les propostes de la direcció -Més Catalans i Catalans Convergents]-, i finalment una majoria van elegir que el futur partit s’anomenarà Partit Demòcrata Català (PDC).

Tot i això, el ministeri de l’Interior ha rebutjat registrar aquest nom al·legant risc de confusió amb el d’altres formacions, com també sostenien des de Demòcrates de Catalunya, el partit dels exmilitants independentistes d’Unió.

Per aquesta raó, la direcció del PDC ha plantejat a Interior afegir la paraula ‘Europeu’ a la denominació i aconseguir així el seu aval, necessari per poder-se presentar a unes possibles terceres eleccions.

El procés d’elecció podria portar-se a terme a través d’una votació electrònica i presencial, de manera que es faria de forma descentralitzada, com ja han fet altres vegades, l’última per escollir als dirigents dels quadres territorials.

En la consulta es posarà a votació el nom de PDECat així com altres que la direcció del partit mantenen en secret, segons apunten altres fonts consultades per Europa Press, i està per veure si es posaran a sobre de la taula noms ja descartats al congrés com el de Partit Nacional Català -el que va perdre front el de PDC-.

Altres noms possibles

Altres dels noms que van arribar a l’últim ‘round’ del congrés fundacional ha estat Junts per Catalunya, que va quedar en tercer lloc davant dels més de 400 que es van posar llavors a votació.

Al congrés no van prosperar noms com Convergents –opció que defensava Nova Convergència, la plataforma de Germà Gordó–, i Catalunya Estat, de la mà de Reagrupament.

Les propostes havien de superar el tall del 60% de vots, un percentatge que no van superar altres denominacions com Junts, Som, SomCat i Catalunya Llibertat, entre moltes altres.