Per què el creixement econòmic xinès amenaça l’economia global?

0
Bandera nacional de Xina
Bandera nacional de Xina
Bandera nacional de Xina
Bandera nacional de Xina

Els països emergents preocupats davant la davallada de les exportacions al gegant asiàtic. Les matèries primeres, les més afectades

Un aleteig d’una papallona a Pekín pot tenir conseqüències a San Francisco. L’anomenat efecte de la papallona cada dia obté més rellevància en un món que tendeix cap a la globalització econòmica. Per tant, si la segona economia mundial decreix, el món té motius per preocupar-se. I doncs, l’Oficina Nacional d’Estadística (ONE) xinesa ha fet pública, avui, la taxa de creixement del gegant asiàtic. Segons l’ONE, la xifra s’ha situat en un percentatge positiu del 6.9% durant el tercer trimestre de l’any, respecte el mateix període del 2014. És a dir, per primera vegada en sis anys el creixement del PIB xinès ha caigut per sota del 7%; alhora que no s’arriba a l’objectiu establert pel govern nacional de situar-se per sobre d’aquell llindar. Una xifra que, en canvi, sí es va aconseguir durant els dos primers trimestres del 2015. A més, en comparació amb el segon trimestre de l’any el creixement entre juliol i setembre s’ha situat només en el 1.8%. Així doncs, aquestes dades venen a corroborar la tendència a la constant desacceleració del creixement que ve presentant en els darrers temps l’economia del gegant asiàtic. Segons els experts, aquesta tendència és el resultat de la reestructuració econòmica que les autoritats xineses han vingut aplicant durant els darrers cinc anys; i que consisteixen en potenciar el sector serveis i el consum intern, alhora que s’intenta reduir la dependència de la inversió pública i el comerç exterior. Emperò, com afecta aquest procés a la resta del món?

En primer lloc, l’estabilitat de Xina és vital pels seus aliats i veïns regionals. És el cas de Japó, que té a Pekín com a principal soci comercial. També les economies de Taiwan, Malàisia, Hong Kong, Singapur o Corea són dependents de la salut econòmica del gegant asiàtic. Per tant, com més estreta o dependent és la relació econòmica entre dos actors internacionals més dèbils seran front les vicissituds de l’altre. Cal recordar que la recessió de l’economia mundial iniciada el 2007/2008 va ser esmorteïda en gran part pel creixement dels països emergents, al capdavant dels quals es situa Xina. I en aquest punt és on trobem el moll de l’ós de perquè un menor creixement de l’economia a Pekín afecta severament al món. Els països emergents, entre d’altres Brasil, han gaudit d’un ascens del seu PIB nacional gràcies a la venta de matèries primes a Xina. I conseqüentment, d’un període anomenat el “súper cicle” que ara podria acabar.

Cultiu de blat a Sud-Amèrica
Cultiu de blat a Sud-Amèrica

En efecte, Pekín es va convertir ara fa dos anys en el principal consumidor dels productes bàsics; arribant a representar quasi la meitat del consum mundial de coure, alumini, níquel o carbó. L’augment de la demanda d’aquestes matèries, degut a la llei de l’oferta i la demanda, va encarir considerablement el preu mundial d’aquests productes. De retruc, els països productors (principalment els emergents) van veure com la seva economia creixia gràcies a l’augment dels preus i de la demanda de les exportacions a Xina. Aquest període va anomenar-se el “súper cicle” de les matèries primeres. Ara, la desacceleració de Pekín ha fet que les importacions hagin disminuït un 14.3 % durant el mes d’agost. Conseqüentment, els països que han basat el seu model econòmic de creixement en base a les exportacions d’aquests productes, com per exemple Argentina, Australia, Colòmbia, Xile, Indonèsia, o Perú, es troben amb un problema important. I per tant, hauran de trobar la manera de corregir la seva dependència de les exportacions xineses si volen seguir transitant per la via del creixement econòmic. No obstant això, a la preocupació per la desacceleració xina d’aquests països li hem d’afegir l’abaratiment del cost del petroli, que de retruc està abaratint el preu de les matèries primeres. Emperò, com afecta aquesta situació a Estats Units?

Barack Obama i el seu homòleg japonès, durant la presentació del TTP
Barack Obama i el seu homòleg japonès

La primera economia del món no és aliena a la situació econòmica de Pekín. Xina ha passat en els darrers 15 anys de representar el 3% del PIB mundial al 14%; mentre que Washington ha descendit del 25% al 22%, i Japó ha perdut la segona plaça essent avui el 5% PIB mundial. Per tant, en un moment on la salut econòmica de Nord-Amèrica encara és dèbil, i també la de Brussel•les, qualsevol inquietud dels mercats borsàtils internacionals sobre les expectatives xineses podrien dificultar el creixement americà. A més a més, hem de recordar que recentment Barack Obama va signar l’Acord d’Associació del Transpacífic pel qual s’enforteixen les relacions comercials entre Washington i els països asiàtics i americans del Pacific. Tots ells dependents de la salut xinesa, i per tant deixen a Washington encara més exposat a l’economia de Pekín. També, la devaluació del Yuan duta a terme per les autoritats xineses per tal de mitigar el seu descens en el creixement de l’economia preocupen a la Reserva Federal (FED) alhora d’ajustar per primera vegada des del 2009 la seva política monetària. Així doncs, en un món cada vegada més interdependent, un lleu descens en el creixement de la segona economia mundial pot tenir conseqüències negatives en la resta d’actors internacionals. Que l’economia Xina creixi és una bona noticia, però no si és a un ritme inferior al 7%.