Els tres punts clau del pla de xoc social

0
Parlament Catalunya
Parlament de Catalunya. Foto: Europa Press.

Dijous passat el Parlament va aprovar el pla de xoc social donant prioritat als tres punts que fan referència a les situacions més greus que pateix Catalunya actualment

El Parlament va celebrar el passat dijous un ple monogràfic sobre pobresa i reactivació econòmica per aprovar el pla de xoc social que es va pactar abans de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat entre Junts pel Sí i la CUP. Aquest recull de mesures queda lluny del que inicialment va presentar la formació anticapitalista, però tot i així recull gran part de les seves demandes.

Ara bé, tot i que en gran part dels casos tots o gairebé tots els grups parlamentaris van votar a favor, des de l’Executiu van deixar clar que aquests plans i mesures estan supeditats a l’aprovació dels nous Pressupostos de la Generalitat. Des de l’equip de govern saben que no tenen prou suports per portar endavant els comptes de 2016 i és per això que han utilitzat l’argument de que són una eina imprescindible per poder portar a terme les mesures socials esmentades.

Això és un punt de pressió cap a la CUP sobretot, que és amb qui JxSí va pactar aquest pla de xoc i els que es mostren més reticents en aprovar part de les noves partides pressupostàries. Tot i així, la consellera de Presidència, Neus Munté, també va aprofitar per remarcar la manca de finançament per part de l’Estat espanyol, factor que segons la consellera “l’oposició no té en compte”.

En les mesures aprovades al ple monogràfic es va parlar de diverses propostes referents a la pobresa en tots els àmbits, a més de les persones refugiades, ocupació, dependència, energia o aigua. Tanmateix, les úniques tres iniciatives que es començaran a aplicar de seguida seran la de la lluita contra la pobresa infantil, la pobresa energètica i l’emergència habitacional. A més, es va concretar el funcionament de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

Combatre la pobresa energètica

Tot i que a final de l’any passat es va aprovar una llei contra la pobresa energètica i l’emergència en l’habitatge – la llei 24/2015 -, el cert és que encara no s’ha desplegat. Per tant, un dels primers passos per fer front a aquests dos problemes és posar-la en marxa i així fer efectius tots els mecanismes allà establerts.

Així, al ple es va aprovar un punt en què s’insta al govern a incloure una partida pressupostària d’un mínim de 10 milions d’euros a més d’engegar i fer efectius els convenis amb les empreses energètiques per tal que assumeixin almenys un 50% del cost total de les factures d’aquelles persones que estan en risc.

La lluita contra la pobresa infantil

Va ser un dels punts aprovats per unanimitat al Parlament. Per combatre la pobresa infantil, la mesura més important que es posarà en marxa serà la de garantir les beques menjador a totes aquelles famílies que compleixin les condicions establertes. Aquests barems sempre han estat objecte de polèmica i és per això que en el text aprovat s’insta a l’Executiu a revisar-los.

Amb aquest canvi, l’objectiu a aconseguir és que totes aquelles famílies que tinguin fills o filles i que visquin amb uns ingressos que, segons el calculat per Idescat estiguin per sota del llindar del risc de pobresa puguin rebre una beca menjador. En aquest ple també s’ha demanat que la partida pressupostària que se’ls hi destina sigui oberta, el que significa que no tindria cap límit establert.

Apaivagar l’emergència habitacional

És la tercera de les tres mesures que s’aplicarà de manera immediata. Com a partida pressupostària, i lligada també al desplegament de la llei 24/2015, s’han concretat 10 milions d’euros per a un pla de barris i un augment de 10 milions més al pressupost del parc públic d’habitatge. L’objectiu és aconseguir que les persones sense llar puguin tornar a recuperar els seus drets fonamentals.

Per poder aconseguir això, es buscarà l‘empadronament d’aquestes persones, el que els hi facilitaria accedir als serveis bàsics, ja siguin de sanitat o en qualsevol altre àmbit. A més, es reclama l’activació d’equips d’intervenció als carrers que facin un seguiment de les persones que no utilitzen les instal·lacions existents – albergs, dutxes, menjadors socials, etc.-.

El que es vol fer també es posar en marxa el servei de Housing First a nivell de tot el territori, el que donaria la possibilitat d’oferir un habitatge digne a aquelles persones sense llar a uns preus accessibles i estables. Seria el punt més ambiciós de totes les mesures, ja que amb ell es canviaria també el concepte de les persones sense llar.

Es passaria al que es coneix com sensellarisme, en comptes de parlar de persones sense llar, el que provoca que la responsabilitat deixi de recaure en les persones i passi a ser una situació que succeeix, que és sistèmica i que no afecta a cap perfil en concret.

La Renda Mínima d’Inserció (RMI)

La consellera de Benestar, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, es va comprometre a augmentar la partida per a les RMI, fins i tot si el Govern no fos capaç d’aprovar uns nous pressupostos el que s’aconseguiria traient recursos d’altres partides si es prorroguessin els comptes. A més, s’hi va afegir un canvi molt important a com estava fins ara plantejada: serà un dret subjectiu, el que significa que no dependrà de l’esgotament dels diners destinats.

L’augment de la partida pressupostària per a la RMI seria de 70 milions d’euros que se sumarien als 200 milions que ara per ara se li destinen. Amb això, juntament amb els nous criteris establerts, el Govern ha calculat que fins a 8.000 persones més podrien tenir accés a aquesta Renda Mínima d’Inserció.

Els nous criteris consisteixen bàsicament en rebaixar els requisits d’entrada establerts l’any 2011 que van provocar que unes 25.000 persones es quedessin sense RMI ja que els seus expedients es van considerar o extingits o denegats.

El ple monogràfic de dijous va acabar amb 40 mocions aprovades de les 89 presentades i amb només 30 dels 270 milions d’euros confirmats. El fet que s’hagi aprovat una part tan petita del pressupost per a la lluita contra l’emergència social, sumat a l’anunci del Govern de que seran “imprescindibles” uns nous comptes per a 2016 estableix pressió sobre l’oposició, però sobretot sobre la CUP, per a comptar amb els seus suports a l’hora d’aprovar-los.