Al creador dels escrits ‘L’Atlàntida’ o el ‘Canigó’, li faran un homenatge a la seva darrera llar on va viure els seus últims dies

Vil·la Joana és la darrera casa que va acollir a l’escriptor Jacint Verdaguer. Va ser l’indret on, ja malalt, va morir el 10 de juny del 1902. Un dia com avui, es compleixin 114 anys de la mort d’un dels poetes més importants de la literatura catalana.

Al 2016, la Vil·la és l’indret perfecte on se celebren els actes d’homenatge a la seva memòria. Gestionades pel Museu d’Història de Barcelona (‘MUHBA‘), entre les activitats previstes es destaquen l’ofrena floral i, després, el cantautor Roger Mas farà un petit concert on interpretarà cançons inspirades en escrits del poeta i escriptor osonenc.

Verdaguer va ser el tercer fill d’una família no molt rica, però ben humil. El pare era mestre d’obres i la seva mare treballava, a casa, com a filadora. L’any 1865 va participar en els coneguts premis literaris ‘Jocs Florals de Barcelona’ i va obtenir dos guardons i, a l’any següent, va tornar a guanyar dos premis en el mateix acte.

Jacint Verdaguer va escriure 'L'Atlàntida' i 'Canigó' | JOSEP MARIA REBÉS (TWITTER)
Jacint Verdaguer va escriure ‘L’Atlàntida’ i ‘Canigó’ | JOSEP MARIA REBÉS (TWITTER)

Al maig de 1877, el consistori dels ‘Jocs Florals’ li va concedir el ‘Premi Extraordinari de la Diputació de Barcelona’ pel poema èpic ‘La Atlàntida’, que va representar la seva consagració com a poeta.

Des de llavors, per l’autor, comença una vida plena de comoditats, de reconeixements i d’èxits literaris, que culminen amb la publicació del segon poema èpic de major reconeixement, el ‘Canigó’ (1886). Li segueixen ‘Cançons de Montserrat’ i ‘Llegenda de Montserrat’, dos llibrets elaborats en el marc de les celebracions del ‘Mil·lenari de Montserrat’ (1880). ‘L’oda a Barcelona’ (1883) i ‘Dietari d’un pelegrí a Terra Santa’ (1888) van ésser dues obres d’inspiració en els seus espectaculars viatges que realitzava de tant en tant.

Com a últimes obres, realitzarà els reculls poètics ‘Aires del Montseny’ (1901) i, poc abans de morir, ‘Flors de Maria’ (1902).