Twitter és una arma molt perillosa per un polític. Membres de tots els partits han ficat la pota a la xarxa social. Les formes d’arreglar-ho han sigut diverses: des de demanar disculpes fins a borrar els tuits

“Qui té boca s’equivoca”, diu el refranyer popular. Des de que Twitter s’ha tornat tant popular, el refrany s’ha estès. Ja no només s’equivoquen en rodes de premsa o mítings, si no que també ho fan en la xarxa social més utilitzada. Declaracions desafortunades hi ha en tots els partits polítics, però…quines han sigut les més sonades?

 

PP vs. PSOE: els errors bipartidistes

L’actual president en funcions, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez són dos dels polítics que han ficat la pota a Twitter. Ja es coneixen les frases incoherents de Rajoy en les rodes de premsa, però a la xarxa social també n’hi ha.

Una de les més destacades de Mariano Rajoy és la resposta que li va donar a un jove en 2011 que li preguntava pel programa electoral del PP. El jove tenia 15 anys en aquells moments. La resposta del President va ser una evidència de la seva supèrbia. Quatre anys després, el jove li va contestar, el que va provocar la polèmica.

En el compte oficial de Twitter del PP també hi ha hagut errors. Una vegada van començar a escriure de manera tan correcta que fins i tot, van admetre irregularitats comeses en el mateix partit.

Però no és l’únic partit. Pedro Sánchez va visitar Soria i va afegir un text amb els següents caràcters: “Desde Soria cuna de Machado, todo mi reconocimiento al trabajo de profesores y condolencias a amigos y familiares”. Els twitters no van tardar a tirar-se a sobre. No recordava el poema de Machado que diu “Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla”? Sánchez va justificar l’error i va comentar que l’havia escrit els seus caps de premsa.

Toni Cantó i el Twitter: una relació d’amor – odi

El polític – i actor – escriu de manera freqüent a Twitter. No obstant això, li ha comportat moltes crítiques a causa dels seus errors. Un dels tuits més destacats de Toni Cantó és quan va imitar la dicció de Mariano Rajoy. El seu tuit va ser un dels més polèmics.

A més, va questionar algunes denúncies per violència masclista. Segons Cantó, una gran part d’elles eren falses i les estadístiques estaven esbiaixades. Un tuit desafortunat.

Així mateix, també va ser protagonista per publicar la notícia de la mort d’Albert Hofmann – el primer que va sintetitzar i comprovar els efectes al·lucinògens del LSD-. El problema era que ja havien passat cinc anys des de la seva defunció.

Els partits del canvi?

Els polítics més tradicionals no són els únics que han ficat la pota a Twitter. Iñigo Errejón, número dos de Podemos, va comparar en un tuit a Esperanza Aguirre amb l’expresident dels Estats Units Richard Nixon. Errejón, però, es va equivocar i va nomenar a Ronald Reagan. Ràpidament, va esborrar els tuits, però els usuaris ja s’havien adonat de l’error.

Des d’Ahora Madrid també han tingut problemes amb Twitter. Guillermo Zapata va haver de renunciar a la cartera de Cultura i Esports en l’Ajuntament de Madrid a causa d’uns polèmics tuits antisemites i altres, en els quals es mofava d’Irene Villar per haver perdut les cames. Els tuits són de l’any 2011, però malgrat això, li han comportat problemes amb la justícia, encara que ara, li han arxivat la causa.

Més recentment, la portaveu del grup municipal de Ciutadans en l’Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, va escriure “Me parto” a la seva compta de Twitter en un fil de conversació. Dos usuaris proposaven colgar i degollar a Gabriel Rufián i Joan Tardà, portaveus d’ERC en el Congrés dels Diputats. Alfred Bosch no ha tardat en demanar la seva dimisió.

Davant la revolta causada, Carina Mejías va haver de matissar els seus tuits: “Els meus comentaris no responien a aquest fil que no vaig llegir complet. La més ferma condemna a qualsevol manifestació de violència”. Sense cap dubte, Twitter pot ser un arma molt perillosa per un polític.