El PP aprovarà la liberalització de diversos sectors

0

     El PP preveu la liberalització de diversos sectors

Sectors com les funeràries o les ITV es veuran afectats

El Programa Nacional de Reformes que ha enviat l’Executiu a Brusel·les, inclou moltes descripcions sobre les mesures portades a terme des de l’inici de la legislatura, i molts compromisos de “continuar” i “seguir” amb les reformes ja realitzades. Entre aquestes reformes a fer es troba la liberalització de diversos sectors productius.

Aquests compromisos, en la seva gran part antics, d’obrir el mercat van encaminats a trencar els mecanismes que frenen la competitivitat, els quals el gurú econòmic de Ciutadans, Luis Garicano, inclou dins del terme “capitalisme d’amiguets”, i que Ángel Pascual-Ramsay i Andrés Ortega consideren que actuen “en connivència opaca i il·lícita amb el sector públic”. Dins d’aquest apartat s’ha proposat la liberalització, per exemple, de sectors com la inspecció tècnica de vehicles (ITV) o els serveis funeraris.

En el cas de la liberalització de les ITV, el Govern torna a considerar un projecte de real decret per a modificar la regulació de l’any 2008 sobre normes i funcionament de les ITV.

En el pla remès a la Unió Europea, afirma que el text, paralitzat des de fa un parell d’anys, podria aprovar-se “previsiblement” al novembre del present any, just en temps de descompte donat que les eleccions generals seran entre la tardor i l’hivern. Com també en aquesta matèria, l’apertura d’altres sectors es veu bloquejada no només pels interessos de lobis i col·lectius que tenen una situació de domini en el mercat, sinó per les competències de les comunitats autònomes.

Això és el que succeeix amb els serveis funeraris, la liberalització d’aquests està prevista en un avantprojecte de llei destinat a la “flexibilització de requisits i l’eliminació de càrregues i restriccions, incloent-hi les territorials” en la prestació d’aquest tipus de servei. Un altre exemple és la reforma dels col·legis professionals, anunciada amb gran publicitat ara fa dos anys, i que es troba perduda entre carpetes al Ministeri d’Economia.

La Generalitat va modificar ràpidament la normativa autonòmica sobre la matèria amb l’objectiu de delimitar amb claredat les seves competències, després que el Govern central aprovés un avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals a l’agost de 2013, “en primera volta”, segons terminologia inclosa en el programa de reformes.

A més, diversos col·lectius professionals, com advocats, arquitectes o enginyers van protestar enèrgicament tot manifestant la seva oposició frontal. Un dels últims tràmits va ser el dictamen del Consell d’Estat al març de l’any passat. La intenció avui dia és aparcar el problema, per això els següents passos seran actualitzar la informació disponible sobre les professions i analitzar la regulació nacional i d’altres països comunitaris. L’objectiu ara és que els treballs durin almenys fins a l’any vinent, segons el programa.

El precedent de Renfe

Un exemple de com es poden produir les liberalitzacions abans esmentades és el cas de Renfe. L’objectiu de Foment és obrir el transport de viatgers a la competència afegint un únic operador en una única línia (el corredor de Llevant) durant el termini de set anys. L’únic competidor de Renfe li llogarà el material rodant (vagons i locomotores) a la mateixa Renfe, i tindrà llibertat sobre la fixació de preus i trajectes. A més, un cop acabat el termini de set anys, qualsevol operador podrà entrar a competir dins d’aquest corredor.

Diversos analistes han considerat aquesta liberalització del mercat una estafa. Primerament, gran part de les línies de Renfe seguiran sent operades en règim de monopoli estatal; segon, al corredor de Llevant, el Govern està creant un duopoli, i tercer, l’Executiu constitueix aquest oligopoli mitjançant una adjudicació discrecional a una empresa privada “de confiança”.

Però el més greu de la liberalització de Renfe és l’artificial segregació entre la propietat de les vies i la dels operadors del servei de transport de viatgers. Les línies ferroviàries seguiran pertanyent a l’Estat, el que significa que serà l’Estat, i no les companyies privades, qui planificarà centralitzadament les noves rutes necessàries i, sobretot, socialitzarà els seus costos entre tots els contribuents.