Premi Nobel de Química per a Tomas Lindahl, Paul Modrich i Aziz Sancar

0
El Premi Nobel de Química del 2015 ha estat concedit a Tomas Lindahl, Paul Modrich i Aziz Sancar
Foto: NOBELPRIZE.ORG -FOTO PRESS
El Premi Nobel de Química del 2015 ha estat concedit a Tomas Lindahl, Paul Modrich i Aziz Sancar
Foto: NOBELPRIZE.ORG -FOTO PRESS

El Premi Nobel de Química d’aquest any premia el treball en l’àmbit molecular

El Premi Nobel de Química del 2015 ha estat concedit a Tomas Lindahl, Paul Modrich i Aziz Sancar, investigadors de l’Institut Francis Crick (Regne Unit); Duke University School Medicine (Estats Units) i North Carolina University (Estats Units), respectivament. El guardó distingeix el treball d’aquests científics per assignar, en l’àmbit molecular, com les cèl·lules reparen l’ADN danyat i salvaguarden la informació genètica. “El seu treball ha proporcionat el coneixement fonamental de com funciona una cèl·lula viva i és, per exemple, que s’utilitza per al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer”, assenyala l’Acadèmia Sueca de Ciències.

Els experts expliquen que, cada dia l’ADN es danya per la radiació, els radicals lliures i altres substàncies cancerígenes, però fins i tot sense aquest tipus d’atacs externs, una molècula d’ADN és inherentment inestable. Milers de canvis espontanis del genoma d’una cèl·lula es produeixen sobre una base diària. A més, els defectes també poden sorgir quan l’ADN es copia durant la divisió cel·lular, un procés que ocorre diversos milions de vegades cada dia al cos humà.

La raó que el material genètic no es desintegri en el caos químic és que una gran quantitat de sistemes moleculars controlen i reparen l’ADN de manera contínua. Els tres premiats amb el Nobel de Química 2015 són pioners a l’haver mapat com funcionen diversos d’aquests sistemes de manera detallada.

LES TROBALLES DELS PREMIATS

A començament de la dècada del 1970, els científics creien que l’ADN era una molècula extremadament estable, però Tomas Lindahl va demostrar que l’ADN es descompon a un ritme que hauria d’haver fet impossible el desenvolupament de la vida en la Terra. Aquesta visió el va portar a descobrir una maquinària molecular, la reparació per escissió de base, que contraresta constantment el col·lapse del nostre ADN.

Per la seva banda, Aziz Sancar ha traçat la reparació per escissió de nucleòtids, el mecanisme que utilitzen les cèl·lules per reparar el dany dels raigs UV a l’ADN. Les persones que neixen amb defectes en aquest sistema de reparació desenvoluparan càncer de pell si s’exposen a la llum solar. La cèl·lula també utilitza la reparació per escissió de nucleòtids per corregir defectes causats per substàncies mutàgenes, entre d’altres. I Paul Modrich ha demostrat com la cèl·lula corregeix els errors que es produeixen quan l’ADN es replica durant la divisió cel·lular. Aquest mecanisme, reparació de gens, redueix la freqüència d’errors durant la replicació de l’ADN al voltant de mil vegades. Els defectes congènits en reparació de gens són coneguts, per exemple, per crear una variant hereditària de càncer de còlon.

Des de l’Acadèmia Sueca han destacat que els tres experts han proporcionat “idees fonamentals sobre com funcionen les cèl·lules, els coneixements que es poden utilitzar, per exemple, en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer”.