Repassem tots els candidats, republicans i demòcrates, que busquen liderar el seus respectius partits a les eleccions presidencials de novembre

 

Aquest dilluns comença el que es considera el principi del fi de la carrera cap a les presidencials nord-americanes. A la ciutat d’Iowa comencen els famosos caucus, unes reunions amb diferents persones del partit per votar qui ha de ser el candidat presidencial. Els demòcrates han presentat tres candidatures, tot i que la tercera és quasi residual, mentre que de les files republicanes se n’hi han presentat fins a 14, tot i que només tenen possibilitats reals els tres primers.

 

Demòcrates

Hillary Clinton primaries EUA democrates
Foto: Europa Press

Hillary Clinton. És la candidata demòcrata per excel·lència i la favorita en totes les enquestes. A més de 15 punts a nivell nacional del seu principal rival, Bernie Sanders, Clinton sembla tenir una còmoda majoria tant entre els demòcrates com davant els republicans. Ara bé, la que va ser Secretaria d’Estat al primer govern d’Obama ha d’aconseguir guanyar Iowa i New Hampshire, on empata amb el seu contrincant i 20 per sota, respectivament.

Hillary Clinton compta amb el suport institucional i dels mitjans de comunicació, però igual que li va passar al 2008, li costa connectar amb el votant de classe mitjana i jove. Tanmateix, la candidata demòcrata aposta per fer centrar la seva campanya en la defensa dels drets socials i els drets de les dones, posant especial èmfasi en l’eduació. Ara bé, és defensora de la Guerra d’Irak i la seva visió de la política exterior és molt més agressiva que la d’Obama.

El passat republicà de Clinton s’entreveu en algunes d’aquestes mesures i fa que Bernie Sanders sembli un candidat raonable a una part important dels simpatitzants demòcrates, el que podria portar a la candidata a ser la primera Presidenta dels Estats Units a viure una siutació semblant a la de 2008, quan un desconegut Obama va guanyar les primàries tot i la victòria de Clinton a les enquestes.

 

Bernie Sanders democrates primaries
Foto: Europa Press

Bernie Sanders. És el candidat que s’ha definit com a “socialista”. Senador a Vermont, Sanders va decidir que amb 74 anys es presentava a la carrera per presidir la Casa Blanca. Tot i ser un veterà, és el que més connecta amb els i les votants joves. L’empatia que li falta a Clinton la té tota Sanders.

Tot i quedar lluny de Hillary Clinton a les enquestes, ningú descarta que pugui donar una sorpresa, sobretot després de la seva estrena a Iowa. La gran victòria de Sanders, ara per ara, és haver portat al debat demòcrata l’assoliment d’un Estat del Benestar, el que ha fet girar lleugerament a l’esquerra el discurs de Clinton.

Sanders aposta per una sanitat pública i de qualitat, a més de fortes restriccions a Wall Street. El seu discurs recorda molt als de 2011 a les mobilitzacions d’Occupy i el seu passat com activista en contra de la Guerra del Vietnam i posteriorment en contra de la d’Irak el situen com a favorit entre l’ala més esquerrana dels demòcrates.

Estar a l’esquerra, però, també pot ser el seu punt dèbil, ja que una part dels votants tradicionals no s’acaben de veure identificats amb les exigències de Sanders. El futur del senador de Vermont es decidirà, principalment, a Iowa però independentment dels resultats, Bernie Sanders i els seus ja hauran guanyat en la batalla discursiva.

 

Republicans

Donald Trump primaries republicans
Foto: Europa Press

Donald Trump. S’ha erigit com el representant d’aquelles persones a qui la burocràcia del sistema els ha perjudicat i per això s’ha deslligat expressament del món polític. El candidat favorit dels republicans es posa a ell, empresari d’èxit, com a model a seguir i, de moment, funciona. El seu discurs no es basa – a diferència del de les candidatures demòcrates – en polítiques concretes, sinó en l’atac constant a la població migrant.

Trump ha mostrat de manera explícita el seu suport a la líder del partit d’extrema dreta francès, el Front Nacional, Marine Le Pen. A més, ha aprofitat la situació dels refugiats a Europa per enaltir i justificar el seu discurs xenòfob. L’estratègia funciona, i tot i que es troba a 9 punts de Hillary Clinton a les enquestes nacionals, té un 35,5% dels suports i és de moment el clar guanyador entre els republicans.

L’empresari ha aconseguit que la líder del Tea Party, Sarah Palin, sortís en públic a donar-li suport, el que ha despertat la simpatia del sempre reaci sector ultraconservador republicà. Ara per ara, però, ha deixat els debats, segons ell per discrepàncies amb les cadenes de televisió, tot i que també va reconèixer que la discussió pública no era el seu fort.

La seva campanya es basa en atacar a tot aquell perfil que no coincideix amb la seva visió del món: a banda de persones migrants, les dones i persones amb discapacitat també han estat blanc de les seves crítiques. Però també ho han estat històrics republicans, com John McCain. Amb aquest discurs, Trump ha guanyat un perfil d’electorat molt concret: blancs, de classe mitjana-baixa i amb una educació més baixa que els republicans estàndard, que han perdut la feina o està amençada pels processos de globalització.

 

Ted Cruz
Foto: Europa Press

Ted Cruz. És el primer senador d’origen hispà a l’Estat de Texas i el que es disputa, juntament amb Marco Rubio, el segon lloc a la carrera republicana. Va ser el primer en presentar la candidatura per a les presidencials i es considera la reencarnació del somni americà: fill d’immigrant cubà, ha aconseguit estudiar a les grans universitats nord-americanes – Harvard i Princenton – i arribar a ser candidat per a les eleccions als Estats Units.

Tot i parlar castellà i poder aconseguir mobilitzar l’electorat republicà i hispà, Cruz ha apostat per renunciar de la identitat i fer apologia del somni americà. Per al candidat, els valors republicans de veritat són aquells que posen el lliure mercat i la intervenció mínima de l’Estat com a base de tota política. Cruz considera que quan els republicans busquen el centre, les coses “van malament”.

Fervent opositor de la regularització de les persones migrades, Ted Cruz adorna els seus discursos amb els valors essencials dels republicans: ressentiment amb les elits, intervenció mínima de l’Estat en assumptes econòmics i interns però amb una política exterior molt agressiva. A més, fa gala del seu cristinanisme i de la defensa dels valors de la família més tradicional.

 

Marcos Rubio primaries
Foto: Europa Press

Marco Rubio. Igual que Cruz, és d’origen cubà i el Tea Party ha patrocinat les seves campanyes. El senador per Florida és el tercer candidat republicà amb més vots, i tot i que en un principi va partir com a segon favorit, el cert és que ha acabat descendint i ara per ara no arriba a un 11% a les enquestes.

Rubio sí aprofita la seva condició de migrant per captar el vot de les persones llatinoamericanes mostrant-se molt ambigu pel que fa a les polítiques migratòries – en un principi havia arribat a donar suport a les actuacions d’Obama – i oposant-se completament a les negociacions dels Estats Units amb Cuba.

Igual que Ted Cruz, Rubio aposta per demostrar que el somni americà existeix i que és possible, posant-se ell com a exemple al ser el candidat a la presidència més jove. En Rubio es troben representats els valors conservadors més clàssics entre els republicans, per la qual cosa se’l té molt ben considerat al partit. Tot i això, ha estat també molt criticat per la seva inexperiència, ja que només porta 5 anys a la primera línia política.