Amb unes prestacions d’escàndol, el Mini John Cooper Works manté l’estil britànic

Hi ha models que compleixen a la perfecció amb l’objectiu d’atreure els amants dels motors més radicals que no volen perdre disseny. Una mica els ‘puristes’ dels cotxes. Que no s’estan amb qualsevol esportiu japonès perquè prefereix allò que manté l’ADN més clàssic. Per aquest comprador sorgeixen models com el nou Mini John Cooper Works 2015. Aquest model compacte que mesura 3,87 metres de llarg per 1,72 d’ample i 1,41 d’alt, dispara l’adrenalina de qualsevol però té un valor afegit, el seu estil britànic. La seva estètica Racing l’allunya dels compradors menys atrevits però atreu aquells que volen ser vistos. Però no cal precipitar-se. No estem davant un model purament esportiu i gràcies a moltes millores en confort podem assegurar que es tracta d’un cotxe per al dia a dia tot i que també té els seus inconvenients, bàsicament creats per la seva mesura.

DIARIA CATALÀ ha pogut provar una unitat del Mini John Cooper Works que enamora a qualsevol que estimi el disseny més tradicional amb detalls que acompanyen a la versió més potent de Mini. Com en altres ocasions l’estètica exterior pateix una modificació que aporta caràcter agressiu a la seva carrosseria: una graella més gran amb una entrada d’aire més exagerada (potser massa i tot), uns passos de roda eixamplats amb faldons per tots costats, l’aleró (també una mica exagerat) i els dos tubs d’escapament que sonen com àngels. Concretament, el model que hem conduït vestia un color específic, el verd britànic Rebel Green combinat amb les franges blanques i el sostre en vermell passió. Impossible no girar-se a mirar però potser no és el color que més bé queda. Per aquest motiu, els clients més ‘tiquismiquis’ Mini ofereix fins a nou colors que poden combinar-se amb el color del sostre i retrovisors.

Disseny interior

A tots ens agrada mirar el que hi ha per fora, però el que ens enamora (fins i tot de les persones) és l’interior. Sí. No estic romàntica, és la pura veritat, el Mini John Cooper Works guanya quan t’asseus en els nous seients tipus baquet entapissats en cuir i alcàntera. Molts models esportius descuren el confort en els seus models justificant que el client no necessita comoditat en un cotxe d’aquest tipus però Mini ho ha clavat. Són seients esportius, molt adaptables i realment confortables. Un deu en aquest sentit. L’estil interior juga a la perfecció amb la modernitat i la tradició amb materials de bona qualitat. És a dir, el mix perfecte per a que un jove et compri el cotxe i no cregui que només li han donat potència. Cal deixar clar un tema. És un compacte. Un cotxe petit que no té unes places posteriors adequades per a viatjar així que si tens molts amics, família o altres, aquest no és el teu model. El maleter no permet anar a l’Ikea un cap de setmana, com a molt de compres en bosses ben petites.

Prova Mini John Cooper Works | Diari Català
Interior

Motor

Anem al que interessa de veritat. Les entranyes. El Mini John Cooper Works munta el mateix motor benzina del Cooper S de 2,0 litres de cilindrada però amb millores que el situen en 231 CV, un 10% més potent que la versió anterior. En encendre-ho el seu rugit ja t’avisa. No pots arribar als 246 quilòmetres per hora que ofereix, però et fas una idea en trepitjar a fons i quedar-te enganxat al seient. El canvi automàtic Steptronic no té gens a envejar a uns altres i transmet a la perfecció el que demanda el conductor en tot moment. Si el que vols és tenir tot el control sobre el motor pots passar a utilitzar les lleves, molt directes i realment necessàries si vols demanar el màxim.

No sempre voldràs conduir a ‘tope’ ja t’avanço que el coll pateix les estrebades i la suspensió no és molt relaxada. Per aquest motiu el Mini John Cooper Works compta amb tres modes de conducció: MID, Green i Sport. La diferència no és exagerada però si pares atenció és perceptible, sobretot la suspensió que parlàvem abans. En el mode Sport, el comportament, el so i la resposta del motor és més ràpida, en el fons el motor està més ‘despert’ i preparat per a qualsevol estrebada del conductor. La direcció i la suspensió es modifiquen per a una conducció purament esportiva. El mode MID és més aviat inútil en un cotxe d’aquestes característiques. El Green en canvi és totalment recomanable si no vols deixar-te els diners en benzina o estimes la teva esquena. Tal com hem provat el cotxe pot no servir d’exemple però la firma assegura que té un consum mitjà homologat de 6,7 litres cada 100 quilòmetres per a la versió manual i 5,7 l/100 km l’automàtica. En el nostre cas (automàtic) no ha baixat dels 8,3 l/100km.

Equipament

He de ser sincera, quan et deixen provar un cotxe així estàs poca estona controlant els nous sistemes de navegació, connectivitat i sistemes d’ajuda a la conducció. Però alguna cosa si provem. Per exemple, el so del nou Mini John Cooper Works és increïble. Si t’agrada la música i viatges sempre acompanyat dels teus cantants preferits pots pujar al màxim el volum sense notar cap dissonància. La pantalla multifunció és poc intuïtiva però molt maca, cosa que segurament agradarà més a dones que a homes però tot està per veure i a tot ens fem amb el temps. Els sistemes d’ajuda i seguretat són els justos, ni massa ni massa poc. Tot i que com passa amb la pantalla no són del tot pràctics d’activar.

A mode resum només destacar un detall. Abans de pujar al cotxe no vaig mirar cap preu, no volia anar condicionada. Quan vaig veure el que costava, 33.700 euros, em vaig sorprendre, cap a bé. No deixa de ser un model poc pràctic i per aquest motiu es veurà poc per les nostres carreteres però tenint en compte les seves prestacions el preu de sortida és molt raonable.

Prova Mini John Cooper Works | Diari Català
Part posterior del Mini JCW

Punts negatius

Models com el Mini John Cooper Works costen de provar perquè, en general, tot funciona a la perfecció. Les firmes treballen molt en aquests models que són un emblema i serveixen com a imatge de la marca. Per aquest motiu costa molt trobar errors en el seu comportament. El motor és realment divertit, entrega tot el que demanes quan ho demanes i el seu so agradarà a tothom, no tinc cap dubte. En aquest sentit no puc trobar un punt negatiu. Tot i així, en la conducció manual les lleves són petites.

L’interior del Mini John Cooper Works és molt petit i per aquest motiu pot semblar una mica claustrofòbic però qui compra aquest model ja sap que no vol una berlina. El que realment hauria de millorar en aquest cotxe es la visibilitat. Amb un pilar A molt gran costa veure amb claredat quan passes per una corba i aquest és un detall molt important.