El 24M, un any després al PSC: de com guanyar tot i perdre

0
PSC papereta electoral
Foto: Europa Press.

Els resultats del PSC a les municipals passades el van fer perdre moltes alcaldies, que ara ha recuperat fent pactes amb diverses forces polítiques

Fa un any que els diaris informaven sobre la caiguda del PSC a la ciutat de Barcelona, antic feu socialista i capital catalana i on van passar de ser segona força a ser-ne la cinquena. Ara, els mitjans de comunicació informen que els socialistes catalans només s’han passat cinc anys fent d’oposició en aquest consistori. Des de la setmana passada se sap que entraran a formar part del govern local, donant suport a Barcelona en Comú.

No és l’únic municipi en el qual ha fet pactes per tornar al govern. Barcelona en Comú tampoc és l’única formació: el PSC ha pactat tant amb les esquerres com amb Ciutadans o Convergència. Tot i perdre més de 800 regidories arreu del territori – l’any 2011 van aconseguir-ne 2.115 davant els 1.278 de les últimes municipals -, segueixen estant a les alcaldies de les quatre capitals de províncies i conservant part del cinturó roig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

Bons resultats tot i que els números diguin el contrari

El 24 de maig de 2015, el líder del PSC, Miquel Iceta, va sortir de seguida a valorar els resultats i es va mostrar molt positiu: els socialistes catalans seguien sent la segona força política de Catalunya amb més de 530.000 vots. No va mentir en cap moment. El que passa és que no va tenir en compte que del 2011 a 2015 havien perdut set punts en percentatge de vots, que es tradueixen en 190.567 paperetes que han anat a parar a altres formacions.

Si parlem dels resultats per territoris, a Barcelona va passar de ser segona força amb 11 regidors a ser la cinquena amb només quatre, ja que del 21% dels vots del 2011 ja només n’hi quedava un 10%. A Lleida, on el PSC repetia a l’alcaldia, també van patir una davallada molt forta: van passar de 15 regidors a 8, però Àngel Ros repetia com a alcalde.

A Girona, Convergència es va establir com a primera força una altra vegada, mentre que a Tarragona el PSC tornava a ser la força més votada, però també tornava a plantejar-se un govern en minoria, ja que dels 27 regidors totals només en va aconseguir nou.

Tot i els resultats, finalment i un any després, els socialistes catalans tornen a estar als governs de les capitals de les quatre províncies. En alguns casos hi és com a soci per garantir l'”estabilitat” de l’Executiu local mentre que altres són els altres els que serveixen com a suport a l’Ajuntament. En tots els casos, amb forces diferents.

Com es maneja el PSC en cada alcaldia?

Barcelona és el darrer cas, i el PSC ha passat a formar part del govern de Barcelona en Comú després que les bases d’ambdues formacions ratifiquessin el pacte. Concretament, aconseguiran quatre regidories més, una de les quals és la de Segon Tinent d’Alcalde que serà ocupada per Jaume Collboni, imputat per corrupció.

Tarragona ja era socialista, i un altra cop ho seria en minoria. Josep Fèlix Ballesteros repeteix com a alcalde i per donar estabilitat al seu govern, hi ha inclòs el Partit Popular i a Unió, que tenen quatre regidors i un, respectivament. Es va signar d’urgència i es va insistir molt en què no era un “pacte ideològic” sinó d'”àmbit local” que ha d’arribar fins a final de la legislatura.

Girona és un cas peculiar. Després que l’alcalde electe, Carles Puigdemont, fos escollit com a president de consens per a la Generalitat, va passar a ocupar el seu lloc Albert Ballesta qui va renunciar al càrrec poc després. L’alcaldessa actual de Girona és Marta Madrenas i la seva primera Tinent d’Alcalde és Sílvia Paneque, del PSC. En principi, el pacte havia de ser amb ERC, però finalment van ser els socialistes els que van entrar al govern local per proporcionar estabilitat.

Lleida, com Tarragona, té un alcalde socialista en minoria: Àngel Ros. Al govern només hi són ells, però van creure necessari comptar amb el suport “extern” de Ciutadans per aprovar el cartipàs i un acord en què s’hi incloïa la transparència i regeneració democràtica, els drets de les persones i la recuperació econòmica. Un pacte igual d’ampli que les capacitats de pactar del PSC.

 

El ‘cinturó vermell’ de l’Àrea Metropolitana no desapareix

Al 2007, pocs municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es distingien del color vermell que regnava a tota la zona. El PSC tenia majoria a quasi totes les localitats, sense necessitats de pactes. A les municipals de 2011 ja van desaparèixer alguns municipis del seu mapa i per a 2015 s’augurava la seva desaparició total, que seria substituïda pels Comuns o per Ciutadans. Finalment, ni un ni l’altre.

Els resultats del maig passat van posar als comuns al mapa de l’Àrea Metropolitana, però per la resta no el va fer canviar gaire. El PSC va mantenir alcaldies com la de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o l’Hospitalet, que des de la Transició té govern socialista.

A El Prat, tot i que les eleccions les va guanyar Se Puede El Prat, els socialistes també estan al govern local. Una situació semblant és la que es dóna a altres municipis com Badalona i Castelldefels, que per no repetir alcalde del Partit Popular – a Badalona hi havia Xavier García Albiol i a Castelldefels Manuel Reyes -, les formacions d’esquerres van decidir pactar per ocupar el poder. A la primera localitat, el PSC està a l’Ajuntament amb Badalona en Comú, ERC i ICV i a la segona repeteix amb els republicans, però hi suma Castelldefels Sí que Pot i Movem.

Així, els resultats numèrics per al PSC són insignificants, ja que han aconseguit situar-se al govern de molts municipis ja fos en minoria ja fos com a suport de qualsevol formació política. Els socialistes catalans han aconseguit, amb aquests pactes, demostrar que són el centre i que sí que és cert que poden pactar tant amb l’esquerra com amb la dreta, com diria Pedro Sánchez.