El grup Manel publica el seu quart llançament, ‘Jo competeixo’

El quartet barceloní Manel publica aquest divendres el seu quart àlbum, ‘Jo competeixo‘, que té més sintetitzadors i amb una porta  oberta a noves sonoritats: “No ens posem cap tipus de norma ni límit”.

En una entrevista d’Europa Press, el grup ha explicat que el títol seleccionat ha estat “contundent i curt” i per primera vegada ha usat el títol d’una cançó, fugint d’algun vers o anècdota com en els seus anteriors discos.

El quartet barceloní integrat per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé ha creat un àlbum amb 11 cançons: “Som conscients que hi ha un gran canvi, però ens falta una mica de perspectiva”, han explicat els seus components, que a tots els seus treballs reinventen la seva forma de treballar.

El que s’ha pogut escoltar fins a aquest divendres –el single d’avanç ‘Sabotatge‘– ha estat una elecció presa per votació popular i amb menys consens que en el seu àlbum anterior: “A l’anterior disc, ‘Teresa Rampell’ era la més animada i ballable i ho vam tenir més clar, no dubtem tant”.

Aquest quart àlbum fuig de la maduresa: “No és un disc que intenta ser anomenat madur. Cal fugir de la maduresa com de la pesta”, segons el compositor i vocalista Guillem Gisbert, que confia que el resultat sigui profundament immadur, com han de ser tots els discos, diu.

“No és un disc que intenta ser anomenat madur. Cal fugir de la maduresa com de la pesta”

En la seva gestació, el grup no ha posat cap tipus de premissa d’estil ni de gènere musical, sinó que ha mantingut una actitud oberta celebrant fins i tot la inclusió de saxos en una de les seves cançons.

Tot i això, és un disc amb més sonoritat sintetitzada, perquè la seva cocció ha passat pel productor nord-americà Jake Aron, i també per la masterització de Chris Gehringer (Rihanna, Drake, Nas, Wu-Tang Clan), que han fet entrar al grup en una nova fase.

Experiència a Nova York

“Volíem provar què era treballar amb un productor. No ho havíem fet mai”, han relatat, de manera que van començar a donar veus i van entrar en contacte amb Aron.

Tot i que podien desenvolupar-lo a Barcelona, van decidir traslladar-se 28 “intensos” dies a Nova York per canviar totalment la seva manera de gravar, el que es va materialitzar en diverses fases: unes primeres reunions amb el productor i gravació a l’interior d’una església al voltant de Woodstock reconvertida en estudi de so.

L’experiència ha resultat molt enriquidora per al grup, que, comparat amb quan gravaven en la intimitat en Can Sons, han aconseguit “un vernís de so diferent que ha fet que les cançons pugin un esglaó”.

Gest de complicitat a ‘La bilirubina’ de Guerra

A propòsit de la cançó ‘Sant Petersburg’, han explicat que podria no estar ambientada en aquesta ciutat, sinó que tracta tota una dimensió, mentre que ‘Serotonina’ és un joc, un homenatge i un gest de complicitat a ‘La Bilirubina’, de Juan Luis Guerra: “Ens agrada molt ‘La Bilirubina”.

El disc també alberga un homenatge a Collserola: “És una muntanya brutal i la gent que vivim al voltant no la mirem massa”, ha dit Gisbert, que es va sentir captivat amb ella al tornar a traslladar-se fa uns dos anys a Vallcarca, des d’on es pot albirar i estar en 20 minuts a la Carretera dels Aigües.

“És una muntanya brutal i la gent que vivim al voltant no la mirem massa”

Una composició més etèria és ‘M’hi vaig llançar’, perquè és aplicable a qualsevol circumstància en la qual un necessiti coratge; per exemple, a l’esport, la música i el teatre, han dit.

‘Maria Antonieta’ juga amb la imatge de la cap de Maria Antonieta sobrevolant París, i ‘BBVA’ és un títol que intenta complementar el que la cançó no explica: “Tens una història de fugitius que han comès un crim. Amb aquest títol estàs explicant i contextualitzant on comença”.

Sobre el rerefons de ‘Sabotatge’, Gisbert ha reiterat que “tota la història de l’art està basada en si mola o no mola, i la resta són tonteries que es diuen en les entrevistes”.

El colofó, ‘Jo competeixo‘, és un monòleg amb la història d’un personatge agressiu i competitiu: “Hi ha una visió irònica de la competitivitat del personatge per entendre que moltes vegades regim les nostres vides per coses relacionades amb la competitivitat, i això no ens permet ser lliures”.

“Esperem ser millors instrumentistes. Tenim més recursos i al final es nota”, han dit els músics, que també reivindiquen les seves composicions anteriors com una cosa que era el que els tocava al seu moment, fa set anys.