Quatre temes

0
Bandera-senyera-catalana-estelada - Diari català
Foto ERC

Per escriure l’article d’aquesta setmana em veig immersa en un gran dilema. No rigueu, no! Es tracta d’un problema d’aquells que fan perillar el resultat final del producte, o sigui, aquest text. No us ho creureu… No sé de què parlar! No sé sobre quin tema donar-vos la meva sempre valuosa opinió! I això és una cosa que feia molt de temps que no passava. No! No és que no hagi passat res transcendental i no tingui idees per fotre-us la tabarra. Al contrari! Estem que no parem, últimament. Estem que no donem a l’abast de tantes coses com passen… i ens indignen!
Per exemple, podria començar parlant del tema de les estelades i la final de la copa del rei. Quin paperot, el de la subdelegada del govern a Madrid, la senyora Concepción Dancausa. I quina lentitud administrativa, la del Barça, a protestar per aquesta injusta decisió partidista i fora de lloc. Sort que l’associació Drets es va moure molt més ràpid i al final una interpretació judicial va permetre als seguidors del F. C. Barcelona assistir al partit amb l’ensenya que els vingués més de gust.
Que no ho veu veure per la tele? Això és un altre tema del que avui podria parlar. La realització de la retransmissió del partit, a càrrec de Mediaset, que emetia la senyal per a tot el món, es va espavilar a no treure excessius plans on les banderes estelades fossin les protagonistes. Però sembla que baixin de l’hort, aquesta colla… Que no saben que al temps que estem, tothom va amb mòbil als llocs i enregistra i fotografia tot el que passa? Hem comprovat que d’estelades n’hi havia un fotimer, moltes més de les que hi hauria hagut si no les haguessin prohibit dies abans del partit. Però… Ep! Recordeu no barrejar mai política i esport!
I seguint amb el tema del Barça i el futbol, també us podria parlar sobre la celebració dels jugadors blaugranes! Aquest any han deixat els crits i les cerveses d’altres victòries, i s’han acompanyat de les seves criatures, cosa que trobo molt maca i molt encertada perquè dóna una imatge més familiar al club… Imatge familiar que no va quedar massa ben ratificada per culpa dels horaris que es van triar per dur a terme l’esmentada celebració! Massa tard, i l’endemà treballàvem!
Deixant de banda el futbol, també us podria parlar dels greus incidents que hi ha hagut a causa del desallotjament d’un antic banc ocupat al barri de Gràcia de Barcelona. Però com que si defenso els uns em titllen de ser de dretes, i si defenso els altres em titllen de ser massa radical, no penso dir res més sobre que em sembla una vergonya, tant les càrregues policials possiblement desproporcionades, com els disturbis dels okupes que pràcticament són delictes, per no esmentar les molèsties ocasionades als veïns de la zona i, en especial, als propietaris dels vehicles malmesos durant els enfrontaments.
I per si no en tinguéssim prou amb el que passa a casa nostra, també podria escriure el meu article sobre la trista situació que viuen milers i milers de refugiats que escapen de la guerra i que es trobaven temporalment al campament d’Idomeni sense aliments ni recursos per sobreviure. Ningú els acull com esperaven. És més, ara els fan fora! El govern grec ha decidit desmantellar aquest petit reducte, i per fer-ho a allunyat la premsa i els voluntaris per a què no tinguem accés al que passa. És molt trist que a l’Europa que preteníem, on tothom podia intentar com a mínim ser feliç, es visquin aquestes situacions.
Però també podria parlar de Veneçuela, que és un país que està de moda. No faig més que sentir a parlar del país americà, a totes hores. L’Albert Rivera devia estar com jo i, ell que toca quartos, s’hi ha apropat a veure què hi passa, què és tant anomenada. Déu n’hi do, que senzill resulta opinar sobre els problemes dels altres països, i que complicat és resoldre els que tenim a casa. Però res, això ens passa a tots, oi?
En fi, que no sabia sobre què parlar i he acabat fent una repassada als quatre assumptes que més s’han sentit per teles i ràdios. Des de la meva humil posició, podríem estar més bé, i podríem estar pitjor, així que de moment anem fent i avall que fa baixada. Ja arribaran temps millors, i segurament èpoques fosques que ens faran veure amb nostàlgia aquests dies presents. Així és la vida… Però seguirem lluitant per la felicitat!