La caiguda constant del preu del cru no repercuteix pràcticament en el preu de la benzina

El barril de Brent es cotitzava ahir a 33,48 dòlars per barril. Fa tot just un mes el seu preu al mercat era de 40,48 dòlars el barril. I si ens fixem en la seva cotització ara fa tres mesos era de 53,38 dòlars per barril. És a dir, la davallada del preu del cru ha estat constant durant aquest 2015, i continua la mateixa tendència enguany. Un fet que pot explicar-se per la situació econòmica global, per un excés en l’oferta, i per un debilitament de la demanda. I doncs, si el petroli és més barat per què no ho són en la mateixa proporció la benzina i el gasoil? La resposta la trobarem si identifiquem quin cost representa el cru en el producte final. O dit d’una altre manera, quins factors incideixen més enllà de la matèria prima en el cost dels carburants. Abans d’identificar-los, emperò, cal dir que per tal de determinar el preu final es prenen com a referència els ‘Platts. És a dir, les opcions i futuribles dels derivats del petroli. Uns índexs que no prenen com a base els preus de tancament del mercat, ni tampoc el preu mitjà, sinó el preu més alt sorgit de cada dia. I per tant, això ja suposa que el cost final sigui més elevat.

Els impostos

En efecte, el primer factor que incideix directament en el preu que es repercuteix al consumidor són els impostos. De fet, representen entorn al 60% del que paguem per omplir el nostre diposit, segons apunten les darreres dades de novembre de 2015 de la AOP (Associació Espanyola d’Operadores de Productes Petrolífers). Més concretament a la gasolina 95 representaven el 57%; mentre que al gasoil es reduïa fins al 52%. I quin són els gravàmens que fan encarir els carburants? Doncs en primer lloc, l‘impost especial sobre hidrocarburs, i després l’IVA. També s’ha de tenir en compte que cada Comunitat Autònoma o Ens Local té capacitat tributària pròpia sobre aquests productes. A més a més, al 2014 es va introduir una taxa europea d’eficiència energètica, amb l’objectiu de desincentivar el consum de combustibles, amb un impacte de 2,7 cèntims per litre. Aquesta taxa s’ha aplicat gradualment des de gener del 2015. Així doncs, tenint en compte que els impostos són fixes i no varien en funció del preu del barril de Brent, entendrem en bona mesura perquè el cru i la gasolina o el gasoil no baixen al mateix ritme.

Altres costos

El segon cost que repercuteix en la butxaca del consumidor són els costos que entren en acció per fer usable el petroli. És a dir, els relatius a l’extracció, al refinament, i a la distribució del cru. Unes variables que no acostumen a fluctuar malgrat el petroli s’encareixi o s’abarateixi. També entren en joc els marges que les estacions de servei imposen al consumidor; essent Espanya un dels països europeus on més guanyen per litre de combustible. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha estat particularment dura amb aquest sector. Doncs, els ha acusat reiteradament de practicar el “tradicional repunt de preus” que solen aplicar les empreses durant els períodes de vacances com Setmana Santa o l’agost. També, els han vingut acusant de portar a terme l’anomenat “efecte dilluns”; consistent en baixar els preus a l’inici de setmana i anar-los pujant conforme avança. Així doncs, aquest guany de les benzineres tampoc pren com a referència el descens del preu del barril de Brent, sinó que fluctua segons el seu interès, i dintre del marge que els permet la legislació vigent.

La devaluació de l’euro

Una de les fortaleses de l’economia nord-americana i, per tant, una de les responsables que continuï sent la primera potència econòmica del món és la compra-venda arreu del cru amb la divisa nacional. És a dir, els països compradors i venedors de petroli a tot el món ho fan amb dòlars. Aquestes transaccions amb la moneda patró dòlar donen molts beneficis a Washington. Conseqüentment, qualsevol depreciació o apreciació del dòlar o de la resta de divises nacionals respecte el dòlar nord-americà farà encarir o abaratir el preu dels carburants. En aquest sentit, fins a mitjans del 2015 l’euro gaudia d’una gran fortalesa respecte el dòlar, el que li permetia que amb menys euros poguessis comprar més dòlars i conseqüentment més barrils de Brent. Recentment, emperò la divisa europea s’ha devaluat i el dòlar s’ha enfortit. Per tant, avui amb els mateixos euros que ahir pots comprar o adquirir menys dòlars, i a resultes menys barrils de Brent. Així doncs, el fet que l’euro s’hagi devaluat ha portat a que la repercussió de la davallada de la cotització del cru no hagi estat tan significativa per a la butxaca del consumidor.