Personalitats vinculades al RCD Espanyol valoren l’arribada de l’empresari xinès donant la seva opinió a ‘Diari Català’

Francesc Via (director de ‘Pericos Online’)

Francesc Via, periodista dedicat al club balnc-i-blau | FOTO: diariolagrada.com
Francesc Via, periodista dedicat al club blanc-i-blau | FOTO: diariolagrada.com

“Per sobre de tot es una bona oportunitat. La venda és necessària, i la situació del Club havia de canviar. L’entitat es troba immersa en un problema econòmic molt greu, i cal aturar les dificultats per afrontar el dia a dia del Club.

El cansament dels propietaris actuals és evident, i ja no podien dirigir la situació actual més enllà de la venda d’actius. A més, La parròquia blanc-i-blava cada cop està més desil·lusionada, i hem entrat en una dinàmica de descens social.

“La venda és necessària, cal aturar les dificultats per afrontar el dia a dia”

Potser no és mala idea que arribi gent externa al Club i potenciï l’entitat des d’una visió empresarial. Ara, esperem que tot el que s’ha dit es pugui complir. A més, és bo obrir-se a un mercat com el d’Àsia.

Una de les condicions de la venda és que el deute del crèdit sindical s’ha d’esborrar. Per tant, no em fan por casos com el del Màlaga, el del Racing de Santander o el del Palamós. Si surt malament podríem tornar a la situació actual. Però, evidentment, voldrà amortitzar la seva inversió i el desembutxacament que farà.

Chen és un inversor seriós, em consta, i pretén que la seva empresa i la seva persona tinguin la màxima visibilitat; i això ho pot aconseguir invertint en una ciutat com Barcelona. En aquest cas, invertint a l’Espanyol. És impensable que arribi un senyor i faci una inversió d’aquests nivells, per exemple, a Vigo o a Sevilla; amb tots els respectes. Barcelona reuneix totes les condicions per fer-ho.

Cal ser fidels a la nostra historia, cal rendibilitzar l’estadi en una competició europea. És necessari aspirar a una sisena plaça; ser un assidu de les competicions europees. Si el Sevilla o el Villarreal han pogut, per què no nosaltres? El model dels ‘groguets’ ha de ser el nostre exemple a seguir”.

Moisés Hurtado (exjugador del RCD Espanyol)

Moisés Hurtado, durant la seva etapa com a jugador de l'Espanyol
Moisés Hurtado, durant la seva etapa com a jugador de l’Espanyol

La seva arribada generarà un sanejament econòmic. La construcció del nou estadi, la caiguda de ‘Power 8’… el balanç dels comptes no pintava gaire bé, però l’entrada d’una persona amb poder econòmic donarà una empenta.

“Sense resultats immediats correm el risc de que se’n cansi i marxi”

A més, els possibles fitxatges generaran il·lusió. Ara bé, crear una plantilla a cop de talonari, sense una estructura sòlida, pot ser quelcom que a la llarga ens passi factura. Un exemple és el Màlaga. Però és un risc que cal assumir. Una persona que posa diners sobre la taula exigeix rendiment a curt termini. I, si no hi ha un resultat ràpid, correm el risc de que se’n cansi i marxi.

A Primera Divisió tot està molt establert. Es difícil escalar posicions en poc temps, els equips estan consolidats en certes posicions històricament parlant.

També cal dir que s’obren incògnites. Arriba una persona que no coneix la història del Club, però estic segur de que no perdrem l’essència de l’entitat. Són molts anys i el sentiment i totes aquestes coses no es toquen. No crec ni que el senyor Chen Yansheng s’ho plantegi”.

Carles Canut (actor)

Carles Canut, actor i reconegut seguidor 'perico' | FOTO: teatral.net
Carles Canut, actor i reconegut seguidor ‘perico’ | FOTO: teatral.net

“Trobo que gairebé tot són coses positives. L’Espanyol té una necessitat econòmica molt gran. Els socis cal que reflexionem i decidim qui som i què volem fer amb aquest Club. Però ara ja no tindrà importància, ja que les accions queden dins d’una sola butxaca. És necessari, doncs, que un grup com Genètica Perica continuï liderant l’oposició.

“És necessari que un grup com Genètica Perica continuï liderant l’oposició”

Vull pensar que, en uns anys, podem ser un Chelsea o un PSG, i no un Màlaga, un Racing de Santander o un Palamós. L’Espanyol és una entitat de Barcelona, i en aquesta ciutat hi té cabuda més d’un club de futbol. Estic segur de que la majoria de ‘pericos’ recolzen aquesta operació.

Dins dels aspectes negatius només hi trobo un, i és que probablement aquesta operació amagui un rerefons allunyat del món futbolístic. És a dir, una operació de màrqueting amb la qual expandir certs productes per tot el territori europeu”.

Raquel Mateos (periodista de TV3)

Raquel Mateos, presentadora del Hat-trick Espanyol.
Raquel Mateos, presentadora del Hat-trick Espanyol.

“El primer efecte positiu que puc valorar és el tema econòmic, que ha condicionat la vida del Club en els darrers anys. La injecció de diners als comptes de l’Espanyol permetran aixecar la vista dels balanços comptables i deixar de fer malabars per ajornar terminis de pagament o renegociar deutes. A partir d’aquí, no ens podem aventurar a saber què passarà perquè encara s’ha de concretar l’operació, però aquesta primera qüestió hauria de comportar d’altres efectes positius com la disponibilitat de ‘cash’ per fitxar més jugadors, reforçar l’encertada gestió del planter i fer més coses a nivell social i de comunicació per intensificar el potencial del club.

“És una nova oportunitat de començar a gestionar el club de forma diferent”

 

Aquesta és una nova oportunitat de començar a gestionar el club de forma diferent i que ha portat -als fets econòmics em remeto- l’Espanyol a una situació insostenible. No vol dir que els que han de venir siguin millors, si no que no hem d’oblidar que l’Espanyol és una empresa i ha de viure com a tal… amb permís de la força d’un sentiment.

Aventurar-se a predir efectes nocius de l’entrada d’un nou accionista majoritari és temerari, però podem intuir que hi hauria dos mals majors: l’abandonament de l’operació de forma inesperada per no complir els objectius empresarials de l’inversor, i la pèrdua d’identitat del club. En el primer supòsit, la cosa seria fotuda, però si porten 115 anys sobrevivint a qualsevol circumstància, no ho faríem aleshores? Penso que sí. I en el segon supòsit, cal pensar que el nou propietari sabrà gestionar la naturalesa d’un club amb fortes arrels històriques i amb una massa accionarial de 16.000 persones.”