Per què Rajoy no hauria d’estar orgullós de tenir trens buits

0
AVE Govern espanyol
Foto: Europa Press.

Les infraestructures ferroviàries a l’Estat espanyol sempre han estat motiu de polèmica, tot i que Mariano Rajoy se’n va mostrar orgullós

El passat diumenge, a una entrevista a la La Sexta, el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va afirmar que “tenim trens, buits, però els tenim”. De seguida les xarxes se’n van fer ressó i es van començar a compartir tot d’opinions. Mentrestant, l’Estat espanyol encara està en procés de construir la línia d’alta velocitat entre Barcelona i París.

Aquesta línia té problemes, més enllà dels ja coneguts i que fan referència a la diferència de l’amplària de vies entre les de l’Estat espanyol i la resta d’Europa. La concessionària de l’obra, TP Ferro, està en un concurs d’acreedors des de fa quasi un any amb un deute de més de 400 milions d’euros. No és, ni de bon tros, un cas aïllat.

De fet, la periodista Gemma Aguilera ha estat la coautora del llibre La Gran Bacanal (2013), en què s’hi fa un recull d’aquelles infraestructures – no només ferroviàries – que estan en fallida per la seva mala planificació i gestió. Davant la pregunta de si reescriuria alguna part del llibre ara que han passat un anys, Aguilera explica que “hi afegiria nous casos aberrants i més arguments en contra de les barbaritats que s’han comès en matèria d’infraestructures de transport”.

Mariano Rajoy es va mostrar orgullós de tenir uns trens en funcionament que no porten a gairebé cap passatger. Però les xifres i les veus expertes demostren que li hauria de preocupar més que enorgullir. “Les xifres oficials d’Adif demostren que cap dels serveis prestats per la marca comercial AVE no només no és rendible, sinó que la majoria de línies ni tan sols responen al criteri d’utilitat social”.

Una mala planificació empobreix l’Estat del Benestar. Segons Gemma Aguilera, al fet que els trens no segueixin cap criteri d’utilitat social se li suma que s’han planificat a partir de “criteris estrictament polítics i electoralistes“, sense tenir en compte la seva rendibilitat econòmica, “com sí que passa a la resta de països amb línies d’alta velocitat”.

És el que, explica Aguilera, s’anomena cost d’oportunitat. Aquells diners que s’han invertit en infraestructures “inútils i no necessàries” són diners que s’haurien pogut destinar a altres àmbits en què fos més necessari. Això “equival a una mala gestió política” però “el que passa és que és una corrupció acceptada en tots els àmbits“. “La gent les vol i no pensa que els diners que s’inverteixen en estacions fantasma deixen d’invertir-se en escoles, hospitals o atenció social”.

Els trens buits  (i la despesa) s’haurien pogut evitar. 50.000 milions d’euros són els diners sorgits del pressupost públic que s’han destinat a noves estacions i quilòmetres de vies d’AVE a l’Estat espanyol. Diners que s’haurien pogut invertir en polítiques socials i del benestar, si es tenen en compte els informes econòmics que demostren la poca viabilitat d’aquestes noves infraestructures. “Cap partit, ni el PSOE ni el PP, no assumeixen responsabilitats” per haver destinat tants diners a obres d’aquest tipus.

“Els trens estan buits exclusivament per irresponsabilitat política”, afirma Aguilar. Tot i saber-se, el cert és que encara hi ha obres planificades per a un futur i pressupostades en les partides d’aquest 2016. A l’Estat espanyol, segons explica la periodista, per la seva estructura “no calen tantes línies d’AVE”.

Que s’intenti connectar petits nuclis de població amb la capital a través de les línies d’alta velocitat l’únic que provoca és un efecte negatiu, ja que les inversions acaben per ser destinades a Madrid igual que les “activitats econòmiques que hi hauria en un territori”.

Les veus expertes avisen que no calen línies d’alta velocitat, ja que hi ha trens “prou ràpids” que no necessiten l’estructura que sí ho fan trens com l’AVE. Així, tal i com apunta Gemma Aguilera, l’Alta Velocitat Espanyola només seria econòmicament rendible entre Barcelona-Madrid i País Valencià-Catalunya-França “per raons comercials i industrials sobradament demostrades i avalades per la UE”.

L’Estat espanyol mai podrà tenir-ne unes línies rentables. Els alts costos de la construcció tant de vies com d’estacions i la poca afluència de passatgers als trens d’alta velocitat espanyols comporten un preu del bitllet excessiu. Això, juntament sumat al fet que els trams que cobreixen “són massa curts” fa impossible que el sistema ferroviari arribi a ser mai rendible a l’Estat.