Què suposa la paralització del calendari de la LOMCE?

0
Manifestació Palma
Moment de la manifestació de 2013 en contra de la LOMCE i el TIL a Palma.

Durant el Ple del Congrés d’avui es debatrà la paralització de la LOMCE. Però, servirà d’alguna cosa? Ho consultem amb un expert

La primera proposició de llei de la legislatura està dedicada a la LOMCE i l’ha presentat el PSOE. En el seu contingut es demana una paralització del calendari d’aplicació de la llei, el que no suposa la derogació de la legislació aprovada pel govern del Partit Popular l’any 2013.

En principi, hauria de comptar amb el suport de tots els grups de la Cambra – a excepció del PP -, però Ciutadans ha declarat que no donarà suport a la proposició de llei i que s’abstindrà aquesta tarda. La formació liderada per Albert Rivera havia de votar a favor en un principi, ja que en el document d’acord d’investidura signat amb el PSOE establia aquesta paralització.

Ciutadans s’ha justificat dient que al pacte queda “explícit” que, juntament amb aquesta paralització s’ha d’impulsar un “Pacte de l’Educació”, i que com que no es recull en la proposició de llei, ells no li donaran un suport explícit. Tot i això, podrà tirar endavant gràcies als suports de les formacions d’esquerres i nacionalistes del Congrés.

La paralització, “un canvi que no millora els problemes substancials”

Una paralització del calendari suposaria evitar que entrés en vigor la tercera fase d’implantació de la LOMCE, prevista per al proper curs escolar i amb la qual s’haurien d’incloure els polèmics punts de l’examen en acabar sisè de primària i la supressió de la Selectivitat. Sobre això en parla amb Diari Català el vicerector de la UOC i expert en Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés.

“La paralització del calendari és un canvi més que no millora els problemes substancials”, ha afirmat Sigalés. Segons el vicerector, el problema de les lleis educatives espanyoles i els seus canvis és que es fan per “anul·lar les accions d’un govern anterior de l’altre color” i no per solucionar els problemes de base que té el sistema educatiu de l’Estat.

El fet que s’inclogui una revàlida i se suprimeixi la Selectivitat comporta afegir a l’alumnat una prova més. Tanmateix, les universitats decidiran de manera autònoma i individual si volen fer alguna prova d’accés a la institució i com la faran, per la qual cosa es podrien aplicar només exàmens segons la demanda de la carrera.

A nivell català, explica Carles Sigalés, les universitats públiques s’han posat d’acord i han establert que si la LOMCE s’arriba a aplicar, s‘aplicarà la mateixa prova d’accés a totes els centres catalans, ja que no hi ha cap apartat de la llei que els hi prohibeixi coordinar-se i establir una prova comuna.

Un examen com el de la Selectivitat és “una de les maneres més equitatives” d’intentar accedir a uns estudis. Per a Sigalés, el plantejament de la revàlida i la liberalització de la selectivitat “és una situació d’incoherència”.

És possible un pacte d’Estat per l’educació?

O canviem la cultura política, o serà molt difícil”, apunta Carles Sigalés davant la possibilitat d’un pacte d’Estat per l’educació. Els tres principals partits de l’hemicicle – PSOE, Podemos i Ciutadans – juntament amb IU portaven als seus programes electorals l’assoliment d’un pacte entre les forces polítiques i la comunitat educativa per legislar sobre l’educació.

Fins ara, només s’han tingut en compte les ideologies dels partits i no a la comunitat educativa i a la base, que són els qui realment saben quines són les necessitats del sistema. “Tantes lleis d’educació provoquen en el sistema educatiu una inestabilitat legislativa que no canvia els problemes estructurals“, apunta Sigalés.

La LOMCE està formulada des de “l’educació del passat i no en l’educació del futur”. És per això que “ens hi hem de posar. [Els partits] han de superar l’estretor de mires legislativa” i comptar amb aquelles persones que ja han posat en marxa, “per sort”, noves iniciatives en què els protagonistes són els centres i col·lectius.

Així, per a Carles Sigalés “el debat és més important que canviar un article de la LOMCE” i declara un “gran escepticisme” davant la possibilitat i iniciativa de paralitzar la llei educativa impulsada per l’exministre d’Educació José Ignacio Wert.