Per què és tan difícil aprovar una llei electoral catalana?

0
Parlament Catalunya
Parlament de Catalunya. Foto: Europa Press.

Des de Catalunya Sí Que Es Pot s’ha tornat a plantejar la creació d’una llei electoral catalana, proposta que mai ha sortit endavant per discrepàncies entre els partits

Des de les primeres eleccions democràtiques després del Franquisme, el Parlament català ha intentat posar-se d’acord per tenir una llei electoral pròpia, però de moment no ho han aconseguit. L’últim intent va ser al 2015, abans de les eleccions del 27-S i com a intent per intentar regir uns comicis entesos com a plebiscitaris per una llei que no fos l’espanyola. Van fracassar. Ara, es torna a obrir el debat amb la proposta presentada pel grup de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) al Parlament.

Catalunya és l’únic territori de l’Estat espanyol que no té una llei electoral pròpia i que se segueix regint per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). El principal problema que sorgeix en tots els intents és com es repartiran els escons segons el número de vots que ha enfrontat històricament a CDC i ERC amb la resta de formacions amb representació parlamentària.

 

El problema de la traducció

El principal punt negatiu de no tenir una llei electoral catalana és la traducció dels vots en escons. Les paperetes a Barcelona no valen el mateix que les de Lleida, per exemple. Per escollir un diputat a la capital catalana calen 49.000 vots, mentre que per a què surti a Lleida amb 21.000 n’hi ha prou.

Seguint el plantejament de la LOREG, que va establir aquests paràmetres per donar representació a les zones rurals espanyoles – tradicionalment més conservadores i que contrarrestarien el vot urbà que anava cap a l’esquerra -, se sobrerrepresenten les regions menys poblades.

Tradicionalment, aquest repartiment d’escons ha beneficiat CiU i perjudicat al PSC que solia tenir el vot de les grans ciutats. Catalunya Sí Que Es Pot argumentava al prèambul de la proposta de llei avisant que aquest sistema electoral suposa “una desigualtat de vot entre la ciutadania i deficiències notables en la proporcionalitat dels resultats electorals”.

Per aprovar una normativa com l’electoral es necessita una majoria qualificada dins el Parlament

Així, es formaven dos blocs: per un costat estaven PSC, PP, ICV, EUiA i C’s i per l’altre ERC i CiU, que mostren més simpatia en mantenir el sistema actual. La resta creu que amb un recompte únic de vots per a tot el territori s’aconseguiria més proporcionalitat i uns resultats més “justos”.

 

Quines han estat les propostes?

Essencialment, la proposta presentada per CSQEP és igual que la darrera presentada per ICV. El que es contempla en aquesta proposta de llei és adoptar un sistema electoral diferent en el qual les quatre circumscripcions – que es corresponen amb les quatre províncies – deixarien pas a una sola, en què s’hi aplicaria la quota de Hare.

Ara per ara, el repartiment d’escons es fa a través de la Llei d’Hondt aplicada a aquestes quatre circumscripcions, que en gran part de les propostes presentades deixen d’existir per donar pas a les set vegueries. En definitiva, un sistema beneficia uns partits i l’altre ho fa amb uns altres.

El problema històric per aprovar aquesta llei han estat els suports necessaris. Per aprovar una normativa com l’electoral es necessita una majoria qualificada dins el Parlament, és a dir, que 90 de les 135 persones votin a favor. Així, sempre ha aconseguit passar la primera fase però mai ha superat l’aprovació.

L’últim cop, al 2015, semblava que hi havia unitat per canviar-la però finalment es va decidir deixar-la com estava per poder “seguir endavant” amb la resta de temes que afectaven a les noves eleccions. La unitat va desaparèixer quan quasi cada grup va presentar la seva proposta pròpia, que en pocs casos coincidia amb la de la resta.

Per exemple, el PSC defenia el canvi en la traducció de vots en escons però no compartia la idea presentada per ICV i volia que el repartiment d’escons es donés per províncies però que a l’hora de repartir els diputats que toquessin a cada partit es fes en funció dels vots a tot el territori.

Així, des de Convergència i Esquerra s’ha defensat acabar amb les províncies com a circumscripcions electorals i posar-hi les vegueries en el seu lloc, però s‘oposen al recompte general de vots fet arreu de Catalunya en comptes de fer-se per províncies com es fa actualment.

 

La llei electoral no només regula el repartiment d’escons

Normalment, quan s’ha intentat presentar una proposta de llei electoral pròpia, l’únic punt que ha creat més discrepàncies ha estat el del repartiment d’escons i circusmscripcions aplicables. Ara bé, aquest fre impossibilita que altres aspectes clau – més enllà de la representativitat – es puguin legislar.

Tradicionalment, aquest repartiment d’escons ha beneficiat CiU i perjudicat al PSC que solia tenir el vot de les grans ciutats

Un dels temes que encara està per resoldre és el dels blocs electorals als mitjans públics, que provoquen una manca d’informació en certs aspectes al regir-se per aspectes polítics i no informatius. A l’haver de calcular al segon quina és la quota d’antena que li correspon a cadascú segons els escons obtinguts, les peces queden descontextualitzades i fins i tot desordenades.

Altres punts que queden fora de regular-se sense aquesta llei electoral són el fet de tenir o no llistes electorals desbloquejades o una sindicatura electoral catalana que controli les eleccions autonòmiques. S’hi podria sumar també la limitació de la despesa electoral o l’establiment d’un règim d’incompatibilitats clar i concret que pugui establir quins càrrecs es poden mantenir un cop al Parlament.

La proposta de CSQEP es debatirà aviat i podria ser l’últim intent de crear una llei electoral catalana. El fet de tenir una composició del Parlament molt semblant a la que hi havia quan es va debatir l’últim cop – amb l’afegit que CDC i ERC comparteixen grup parlamentari – pot seguir dificultant trobar el punt d’acord per poder posar en marxa una llei pròpia.
Oscar Celebrity Dresses