El Govern en funcions té una falta de capacitat legislativa que impedeix canviar les lleis, el que li ha comportat problemes com el de les clàusules abusives o el dèficit

La presència d’un Govern en funcions des de les eleccions del 20 de desembre comporta que no tingui capacitat legislativa per desenvolupar o modificar lleis. Això ha provocat diferents fronts oberts amb Brussel·les que poden tenir, com a conseqüències, sancions.

Malgrat que el cap de premsa de la representació de la Comissió Europea en Espanya, Carlos Martin Ruiz, defensi que “el Govern en funcions continua mantenint els seus drets i obligacions en l’àmbit internacional” hi ha problemes com les clàusules abusives o el dèficit públic que s’han complicat. “En el cas de la Unió Europea, el seu President i els Ministres participen de ple dret i sense cap limitació en les deliberacions i presa de decisions en el si del Consell. Pel que fa a les seves relacions amb la Comissió Europea, aquestes continuen el seu curs amb normalitat i es canalitzen de manera oficial mitjançant de la Representació Permanent d’Espanya davant de l’ EU en Brussel·les”.

 

Els últims resultats

No obstant això, hi ha una falta de capacitat legislativa que no s’ha reconegut. L’últim problema que ha provocat és el que fa referència a les clàusules abusives i als desnonaments; un conflicte que podria acabar en el Tribunal de Justícia de la UE. La Comissió ha demanat explicacions per saber si la legislació nacional contravé el dret de la Unió Europea.

Espanya, per la seva banda, ha de contestar a Brussel·les, si no s’enfronta a un “dictamen motivat” on s’expliquen les raons per les quals considera que l’Estat membre ha incomplert el dret comunitari. A més, li donaria dos mesos per canviar la llei. En aquest punt és on estaria el real problema del Govern. “Les limitacions d’un Govern en funcions són regulades per la llei (Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, Títol IV). Entre les limitacions, el Govern en funcions no pot presentar projectes de llei al Congrés o al Senat”, reconeix Carlos Martin Ruiz. La Comissió podria demanar al TJUE el començament d’un procediment contenciós i fins i tot, podria imposar el pagament d’una multa coercitiva.

 

El dèficit: l’altra conseqüència

Espanya va tenir un excés de dèficit en 2015 i s’enfronta a una multa de la Comissió Europea. La falta de capacitat per legislar i modificar les lleis engrandeix el problema. La més que possible sanció pot suposar fins al 0,2% del PIB espanyol, és a dir, el que serien 2.000 milions d’euros.

Per aquest any, Espanya s’ha imposat, en els Pressupostos Generals, un nou objectiu de dèficit, situat en el 3,6%; molt lluny del que es va comprometre inicialment amb Brussel·les: 2,8%. A més, s’haurien de fer noves retallades per aconseguir-ho, però es tornen a topar amb la falta legislativa que impedeix fer-les.

L’ Oficina d’Informació Diplomàtica no ha expressat, de moment, cap opinió. La situació es pot agreujar, ja que la falta legislativa del Govern es pot allargar, com a mínim, fins a setembre.