Rajoy elevarà el sostre legal del deute públic

0

Rajoy elevarà el sostre legal del deute públic

La llei actual fixa un 60% de deute màxim per a l’any 2020

El Ministeri d’Hisenda té previst canviar la llei d’estabilitat pressupostària amb l’objectiu, entre altres, d’eliminar un precepte legal que serà impossible complir: situar el deute públic en el 60% del producte interior brut (PIB) l’any 2020. Aquesta obligació va néixer arran de la reforma de l’article 135 de la Constitució, acordada el 2011 entre l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, líder de l’oposició en aquelles dates. Recordem que aquesta reforma va ser imposada pel Banc Central Europeu (BCE) a causa de la crisi del deute sobirà.

PSOE i PP es van exigir l’ambiciós objectiu d’aconseguir el 60% de deute l’any 2020, amb la finalitat de reforçar la credibilitat de l’economia espanyola davant d’uns mercats financers que havien col•locat a Espanya entre l’espasa i la paret. Avui dia, i després d’una segona recessió econòmica, la Comissió Europea considera que, en el millor escenari possible, estar en el 60% de deute públic no s’aconseguirà abans de 2030. El Ministeri d’Hisenda preveu posar en marxa els mecanismes per a modificar la llei orgànica d’estabilitat, en col·laboració amb l’Autoritat Fiscal Independent (AIRef). Tot i la pressa que sembla tenir el Govern, la reforma difícilment podrà estar enllestida aquest any, així que haurà de ser aprovada durant la vinent legislatura per part del nou Executiu que guanyi les eleccions.

El polèmic article 135 de la Constitució: primer els bancs, després els ciutadans

A l’abril de 2012 es va aprovar la llei d’estabilitat per a desenvolupar el nou article 135 de la Constitució, ja sota el Govern dels populars. Un dels objectius era tenir un deute sobirà del 60% del PIB per al 2020. Rajoy i els seus assessors van pensar que es tractava d’un objectiu senzill de complir donat que l’any 2011 s’havia tancat amb el 69,2% de deute. Després d’això va venir el rescat bancari o, segons paraules del president de l’estat, línia de crèdit avantatjosa i el de les autonomies, així com el pla de pagament a proveïdors. Fins a mitjans de 2013 no es va poder donar per finalitzada la llarga travessia pel desert que ha significat la recessió econòmica i social iniciada l’any 2008, una de les conseqüències d’aquesta ha estat que el deute públic s’ha disparat fins al 97,7% del PIB.

Més concretament, l’any 2014 el deute de l’estat central es va situar en el 71,1% del PIB, el de les autonomies es trobava en el 22,4% i el de les corporacions locals en el 3,6% del PIB. Davant d’aquest difícil panorama, la llei d’estabilitat impulsada per l’actual ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, fixa el repartiment de l’objectiu del deute en el 60% del PIB per a 2020 de la següent forma: el 44% per a l’administració central; el 13% per a les comunitats autònomes i el 3% per a les corporacions locals. A més, prohibeix explícitament l’emissió de nou deute a les administracions que superin els límits esmentats.

El PP s’ha adonat, una mica tard, que l’objectiu del 60% que es va autoimposar és impossible de complir. El mateix pla d’estabilitat enviat a Brusel·les el passat 30 d’abril estima un nivell de deute del 93,8% del PIB l’any 2018, per tant la reducció de 33,8 punts en dos anys (fins al 60%) és un acte més propi de miracles religiosos que de fets econòmics.

Aquesta incapacitat del Govern per a arribar als objectius és coneguda des de llarg per l’Autoritat Fiscal Independent, la qual ha estat informant des de juliol sobre el caràcter irreal de l’article 135 de la Constitució. En una recent intervenció davant de la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats, el president de la AIReF, José Luis Escrivá, va recordar que la llei d’estabilitat obre una finestra d’oportunitat l’any 2015 per a ser reformada, especialment en el que fa referència als camins transitoris cap a 2020.

La llei 2/2012 de 27 d’abril de 2012 d’estabilitat pressupostària va consagrar els principis de dèficit zero i de 60% del PIB com màxim de deute públic. Posteriorment aquests objectius van ser blindats amb la reforma urgent de l’article 135 de la Constitució. Poc després, la llei d’estabilitat va obrir la possibilitat de revisar la reducció del dèficit l’any 2015 i 2018.

Quan es va debatre el projecte de llei al Parlament, cap dels principals partits es va oposar a l’objectiu de deute. Només el portaveu de CiU, Josep María Sánchez Llibre, va demanar més temps per a les autonomies que partien amb un nivell de deute elevat, ja que considerava considerablement difícil arribar a l’objectiu del 13% del PIB. Sánchez Llibre no va tenir èxit, amb quina finalitat aprovarem una llei que moltes comunitats no podran complir?, va indicar abans de recordar que el seu incompliment podia portar “mesures coercitives contra el cor de l’autogovern de les comunitats.