L’expert en dret històric Alfons Aragoneses adverteix que el resultat del referèndum tortosí mostra una “naturalització del franquisme”

Poques hores després de que aquest dissabte es fes oficial que més del 68% dels participants al referèndum a Tortosa votés a favor de mantenir el monument franquista de la ciutat, les reaccions de sorpresa per part de molta gent, especialment catalans d’arreu del país, es van succeir. “Espanya no és Alemanya”, expressava al seu compte de Twitter la periodista i politòloga Carmen Arango. En aquesta línia, molts catalans expressaven la seva sorpresa pel resultat. Però, cal estar tan sorprès?

Per Alfons Aragoneses, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en dret històric, el que s’amaga darrere el resultat de la consulta tortosina és una preocupant “naturalització del franquisme”. Aquesta acceptació del règim “implica una transmissió d’uns valors a les joves generacions”, explica a Diari Català aquest professor.

Aragoneses, però, no creu que aquesta acceptació o naturalització de símbols com el monument tortosí es pugui focalitzar només a la capital del Baix Ebre. “Què ha fet la societat catalana?”, es pregunta mentre subratlla el silenci del conseller Raül Romeva i es qüestiona “per què no s’ha pronunciat el Memorial Democràtic, que en temps del tripartit va engegar un debat sobre simbologia franquista i va portar als museus els espais de la batalla de l’Ebre”. En definitiva, denuncia Aragoneses que a la societat existeix una certa acceptació d’aquests símbols -monuments, carrers, referències, etc.- de l’època franquista i troba a faltar major intervenció institucional i oficial per evitar-ho.

 

El referèndum passa per sobre la Llei de Memòria Històrica

Recorda Aragoneses que “la Llei de Memòria històrica obliga a retirar de l’espai públic la simbologia franquista”. En aquest sentit s’entén la denúncia que un advocat madrileny ha presentat contra l’Ajuntament de Tortosa per incompliment d’aquesta llei. També la CUP de Tortosa va anunciar dilluns que no acatava el resultat i faria tot el possible per acabar amb el monument.

Més enllà de que aquestes demandes acabin amb una sentència que obligui al consistori tortosí a tirar avall el monument, Aragoneses adverteix que el simple fet d’haver de consultar la ciutadania què fer amb un símbol franquista “crea un perillós precedent” perquè ara “qualsevol municipi espanyol pot invocar el cas tortosí si hi ha alguna demanda per a retirar un símbol franquista”.

 

Compartir
Article anteriorEUA alerta de possible atac terrorista a Europa
Article següentCau una xarxa de prostitució albanesa a L’Hospitalet i Barcelona
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]