Com afecta la llei electoral als escons dels partits?

0
Recompte de vots. Foto: Europa Press
Recompte de vots. Foto: Europa Press

Espanya, com molts dels països de la UE, reparteixen els vots amb un sistema anomenat d’Hont. Com funciona?

Aquests dies Podemos i IU negocien una aliança electoral de cara al 26J. Els militants d’IU han recolzat majoritàriament que aquesta aliança es dugui a terme. Històricament, IU ha estat afectat per la llei electoral, que la infrarepresenta respecte altres partits. Alguns mitjans han fet càlculs i han resolt que si el passat 20D ambdues forces s’haguessin presentat de forma conjunta haguessin obtingut molts més diputats que la simple suma dels 69 que actualment té Podemos i els dos d’IU. En concret, l’aliança podria haver reportat un total de 85 diputats. Crida l’atenció que, com es obvi, els altres partits haurien reduït el nombre d’escons. El PSOE hagués passat de 90 a 88, Ciutadans de 40 a 36 i el PP de 123 a 116.

Sense haver posat cap vot extra a Podemos ni IU veiem com s’incrementa el nombre de diputats.  La causa és la llei electoral o, millor dit, el sistema amb el qual es reparteixen els vots. A Espanya -i a moltes altres democràcies proporcionals- s’empra l’anomenat sistema d’Hondt, creat per Víctor d’Hondt el 1878.

En què consisteix el sistema d’Hondt?

Aquest sistema ordena els vots -de major a menor- obtinguts per cada partit a una circumscripció -que a les eleccions espanyoles és cada província-. Amb aquests vots es crea una taula en la que es dividiran els vots entre 2, 3, 4, etc. fins al total de diputats que reparteix aquesta circumscripció. Es pot veure en aquesta gràfica

16_04_25_Ley d'Hont1

Quan el primer escó s’atorga a la llista més votada (a l’exemple, el Partit A), el nombre de vots d’aquest Partit s’anul·la i es busca la següent xifra més alta -sense tenir en compte la primera del Partit A-. Al nostre exemple, el segon escó anirà al Partit B.

16_04_25_Ley d'Hont2

Si completem el repartiment, veurem que en aquesta circumscripció el Partit A rep 2 escons, el Partit B altres dos i el Partit C es queda amb un.

16_04_25_Ley d'Hont3

Mancances del sistema d’Hondt

La principal crítica que es realitza cap a aquest sistema és la falta de proporcionalitat en relació a versions millorades que s’utilitzen al nord d’Europa. En concret, Izquierda Unida ha estat sempre un clar perjudicat d’aquest sistema de repartiment. Això és degut a que la majoria de les circumscripcions espanyoles són tan o més petites que la del nostre exemple i, si considerem el Partit C com Izquierda Unida, veiem que molts dels seus vots es queden sense representació. A més, altres partits -com el Partit D al nostre exemple- necessitarien circumscripcions més grans per sortir escollides.

En aquest sentit, és normal sentir a parlar del cost d’un escó. Mentre al 20D a IU cada escó dels dos que té li han costat, aproximadament, mig milió de vots, a ERC cada un dels 9 diputats li van costar ‘només’ 67.000 vots. Al PP cada escó li va costar 58.662 vots i al PSOE 61.452.

Per posar un exemple del que suposaria un pacte entre Podemos i IU, seria com sumar els vots del Partit C i el Partit D i que competissin com un sol partit. Com canviaria la cosa a l’exemple d’aquest article?

16_04_25_Ley d'Hont4

Si bé el resultat no varia gens, el fet que el Partit de coalició hagi trigat molt menys en obtenir un escó -al tercer torn-, facilita pensar que en circumscripcions una mica més grans, aquesta coalició seria rendible a nivell electoral. Aquest és l’argument dels que estan a favor de la coalició, malgrat alguns dins d’ambdós partits adverteixen del fet que aquesta unió podria fer perdre recolzaments.

L’alternativa: el mètode de Sainte-Laguë

En cas que algun dia es revisi la llei electoral espanyol, de ben segur els partits petits apostarien per implementar el mètode de Sainte-Laguë com a sistema de repartiment de vots. Aquest mètode, creat pel matemàtic francès André Sainte-Laguë i que s’empra a les democràcies escandinaves i a Alemanya, entre d’altres països, utilitza un mecanisme molt senzill per ser més proporcional que el d’Hondt.

En concret, aquest mètode el que fa és no dividir els vots entre 2, 3, 4, etc. sinó que ho fa només entre els nombres senars -3, 5, 7, etc.-, el que provoca que cada partit perdi ‘vots’ més ràpidament, facilitant l’obtenció d’escons a partits més petits. Així quedaria el repartiment al nostre primer exemple.

16_04_25_Ley SainteLague

Com veiem, és un sistema més proporcional fins i tot en circumscripcions petites com la del exemple. El Partit D obtindria un escó que no hagués aconseguit abans. Ara la pregunta és: què passaria en cas d’aplicar aquest sistema a un pacte entre el partit C i el D.

16_04_25_Ley SainteLague2

Si bé el resultat és el mateix que abans, hi ha una diferència rellevant: ara la coalició no hauria d’esperar una circumscripció de set escons per obtenir-ne el seu segon, sinó que seria suficient amb una circumscripció de sis.

Per tant, a nivell electoral és beneficiosa una coalició dels partits petits malgrat des de Podemos introdueixen altres consideracions, com el fet de poder perdre electorat en cas d’arribar a un acord amb el partit d’Alberto Garzón.

 

Compartir
Article anteriorA risc d’equivocar-me
Article següentLiverpool i Sevilla, finalistes de l’Europa League
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]