Davant del Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, analitzarem quines són les possibles conseqüències en seguretat i la lluita antiterrorista

Avui fa onze anys dels atemptats terroristes del 7 de juliol de 2005 on quatre explosions van paralitzar el sistema de transport públic de Londres en plena hora punta del matí. Van morir 56 persones, inclosos els quatre terroristes sospitosos, i 700 van resultar ferides. Aquest atemptat fou l’acte de terrorisme més sagnant del Regne Unit des que van morir 270 persones a l’atemptat de Lockerbie (Escòcia) el 1988, i més mortífer a Londres des de la Segona Guerra Mundial.

En els últims mesos el terrorisme s’ha anat incrementat a Europa. Planteja una amenaça per a la nostra seguretat, per als valors de les nostres societats democràtiques i per als drets i llibertats dels ciutadans europeus. En els últims mesos s’han produït mutacions importants en el patró yihadista d’actuació contra la seguretat i la prosperitat dels països i ciutadans de la Unió Europea. L’aparició de Daesh (l’autodenominat Estat Islàmic o EI), el fenomen dels milicians estrangers, la successió d’atemptats en territori europeu, entre ells els atemptats contra la redacció de Charlie Hebdo i el supermercat jueu a París, han obligat a revisar l’agenda de mesures disponibles per adequar-les a la situació actual.

En 2005 els Estats membres de la Unió Europea es van comprometre a lluitar junts contra el terrorisme i a proporcionar als seus ciutadans una millor protecció. A aquest efecte, el Consell va aprovar en 2005 l’Estratègia de la UE de lluita contra el terrorisme. Però des de començaments de 2013, les qüestions de radicalització i dels combatents terroristes estrangers han aparegut assíduament en l’ordre del dia del Consell de la UE i del Consell Europeu.

Després dels atemptats terroristes perpetrats a París al gener de 2015, la Unió Europea va decidir reforçar la seva resposta i accelerar l’aplicació de les mesures acordades. El 12 de febrer, els dirigents de la UE van mantenir un debat sobre les perspectives de futur i van acordar una declaració per orientar la labor de la UE i dels Estats membres durant els mesos següents.

Els ministres han anat acordant mesures i mantenir contactes actius amb el Parlament Europeu amb la finalitat de realitzar progressos en els pròxims mesos. A més van instar a la Comissió i a Europol a millorar i intensificar l’intercanvi d’informació i la cooperació operativa. Així com a reforçar els controls a les fronteres, cooperar amb el sector d’Internet per eliminar els continguts extremistes i a combatre el tràfic il·lícit d’armes de foc.

Polèmica sobre la seguretat de GB després del Brexit

Els britànics, encara que per una ajustada majoria, han decidit abandonar la UE, precisament quan l’amenaça yihadista que el terrorisme global suposa per al seu país és més elevada que mai des dels atemptats ocorreguts a Londres el 7 de juliol de 2005. La seguretat ha estat un dels principals temes de debat sobre les conseqüències del Brexit. I és que sortir de la UE tindrà alguna incidència en l’amenaça del terrorisme yihadista pel Regne Unit?

Si bé és cert que és irrellevant per a les organitzacions terroristes pertànyer en el punt de mira el fet d’estar dins o fora de la UE, sí que és possible un fragment en la seguretat del Regne Unit i de tota Europa. Avui dia, el país anglès compta amb un dels models antiterroristes més desenvolupats al món occidental. Fernando Reinares, investigador principal del terrorisme internacional i catedràtic a la Universitat Rei Juan Carlos esmenta alguna de les possibles conseqüències d’aquest fenomen.

D’una banda, es veurà limitat en la seva capacitat de prevenció, ja que no podrà beneficiar-se de l’accés a bases multinacionals de dades, la importància de les quals ha quedat de manifest després dels atemptats de 2015 a París i 2016 a Brussel·les. Les autoritats britàniques hauran de compensar aquest problema mitjançant acords bilaterals.
D’altra banda, el Regne Unit ja no podrà comptar amb Europol ni amb el nou Centre Europeu Contra el Terrorisme. Així com tampoc podrà seguir beneficiant-se de l’Ordre Europea de Detenció i Lliuta– la “Eurorden“, per la qual cosa necessitarà procediments més complicats d’extradició.

El director de Europol, el britànic Rob Winwright, ha advertit que el denominat brexit pot afeblir la lluita contra el terrorisme yihadista en aquest país. Segons el parer de Wainwright, si Regne Unit abandona el club comunitari, podria ser més “difícil” per a la policia britànica la protecció contra el terrorisme yihadista, així com la lluita contra el crim organitzat: “Si elimines l’estructura que ells mateixos han ajudat a dissenyar durant els últims quaranta anys, serà més complicat per a Regne Unit protegir als seus ciutadans del terror”, ha dit el responsable de Europol.

En definitiva, el nivell d’amenaça terrorista pel Regne Unit es mantindrà amb el Brexit.
Però és previsible que abandonar la UE afecti a mitjà i llarg termini a les capacitats
antiterroristes, però no solament del Regne Unit en particular sinó també de tota la UE en general, ja que perden a un dels països més forts en la lluita contra el terrorisme.