Resiliència

0
resiliencia

Segons el diccionari, resiliència és la capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies.

En els temps de crisi que hem viscut, encara vivim i em temo que viurem, la capacitat de resiliència que hom sigui capaç de desenvolupar és un bé preuat. Podríem posar molts exemples de persones emprenedores que s’han adaptat, s’han reconvertit, s’han reinventat i han estat capaces de superar situacions difícils. I també podríem posar exemples d’empreses que en el seu conjunt han sabut fer de la resiliència un valor col·lectiu del qual n’han sortit beneficiats la marca, l’empresa i les persones que hi treballaven. També és cert, i no ho podem oblidar, que són uns quants que s’han quedat pel camí en l’intent.

Sigui com sigui és obvi que a la nova societat que emergeix al segle XXI, que aporta nous valors, que en qüestiona d’altres, que proposa noves formes de relació i de gestió, la resiliència és una capacitat que caldrà tenir molt en compte a l’hora d’avaluar currículums, tot i que dubto que hi hagi, ara per ara, ningú que exposi al seu currículum la seva capacitat en aquest àmbit. I és que potser els currículums, tal i com els tenim entesos fins ara, també necessitarien una profunda reflexió en relació a la seva utilitat. Cert que a hores d’ara no hi ha massa alternatives, però cada cop és més important saber no només els coneixements de les persones (titulacions), també és important saber quines són les seves habilitats, els seus interessos, les seves capacitats relacionals, la seva implicació amb la societat,… A Estats Units, per exemple, comença a valorar-se en el currículum, a més dels títols, què sap fer la gent, i en què és forta. En definitiva quines són les seves habilitats. Avui per treballar a Google o fins i tot a la NASA, és important la titulació,… però sobre tot el que saps fer, si ets capaç de treballar en equip, si ets una persona connectada (en tots els sentits de la paraula). Tot un seguit de coses que fins fa ben poc ni tan sols es consideraven

Si em permeten una petita transgressió la resiliència també té la seva lectura política. Dos exemples. La situació política a Espanya en aquests moments és l’hàbitat perfecte per demostrar les dots de resiliència que tenen els diversos líders i partits. Tot i que confesso que al llegir la definició de resiliència del diccionari hi ha una altra accepció, en aquest cas l’ecològica, que diu que la resiliència és la capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.  No els suggereix un nom molt concret i determinat aquesta definició?

L’altre exemple és la situació política a Catalunya. La resiliència en aquest cas és un valor a tenir molt en compte pels partidaris del procés. En part, en depèn l’èxit. Recordem-ho, capacitat per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies. Sembla clar, no?.