Resultats Electorals del 24M a Girona 2015

0

Resultats Electorals del 24M a Girona 2015

CiU guanya a Girona i Carles Puigdemont revalida l’alcaldia

CiU manté els 10 regidors mentre que ERC, CUP i PSC empaten amb 4 seients en el ple municipal

L’actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha tornat a guanyar les eleccions municipals amb 10 regidors, amb el 100% dels vots escrutats, la qual cosa suposa que CiU torna a ser amb diferència la primera força a l’Ajuntament de Girona i es queda a 3 regidors de la majoria absoluta. Tres formacions empaten amb quatre regidors cadascuna: ERC, la CUP i PSC col·locant-se com a segona, tercera i quarta força, respectivament.

El candidat de CiU, Carles Puigdemont, aconsegueix mantenir els deu regidors millorant els resultats -ha obtingut 11.833 vots per davant dels 10.123 de l’any anterior– i repeteix la victòria que va aconseguir en 2011 i després de la qual va optar per un govern en minoria en una ciutat governada històricament per les esquerres.

Tres formacions empaten amb 4 regidors i amb una diferència molt petita de vots. ERC-MES-AM, amb Maria Mercè Roca encapçalant la candidatura, torna a recuperar la seva presència en el ple gironí després de l’absència d’aquests últims quatre anys i ho fa com a segona força, amb 5.513 vots i 4 regidors. També ha aconseguit 4 representants, un més que en els anteriors comicis, la CUP, que ha obtingut 5.425 vots i es fa un buit com a tercera força. I finalment el PSC es queda amb 4 seients en el ple amb 5.265 sufragis, tres menys que en les anteriors eleccions, i relegada de segona a quarta força.

Una altra de les novetats en aquestes eleccions és l’entrada, per primera vegada, de Ciutadans a l’ajuntament amb 2 regidors, un més que el PP de Concepció Veray que perd vots i dos regidors.

Vot sobiranista

Tot apunta a quin Carles Puigdemont reeditarà el govern en minoria perquè considera que la resposta dels ciutadans en les eleccions ha estat “clara i contundent”. L’aposta de l’actual alcalde seria la de buscar pactes amb les altres formacions, sigui per aprovar projectes, ordenances o pressupostos, però també per arribar a acords de ciutat en temes estratègics. Aquest diumenge a la nit, després de conèixer-se els resultats, Puigdemont també valorava el fet que les tres primeres forces del consistori siguin partits sobiranistes i va arribar a apuntar que Girona s’erigeix com a “capital emocional del catalanisme”, segons informa ACN.

Maria Mercè Roca, candidata per ERC a Girona, aconseguia aquest diumenge que el partit torni al consistori després de quatre anys d’absència. “Hem corregit una anomalia”, assegurava l’alcaldable que demanava acords en grans temes de ciutat. També en la CUP celebraven aquest diumenge la victòria després de millorar els resultats de 2011, quan van aconseguir entrar en el consistori. “El treball ben fet té futur i la gent sap que podem ser una alternativa real”, apuntava Laia Pèlach. Satisfacció també en Ciutadans que aconsegueix entrar i ho fa amb dos regidors.

Les cares més llargues aquest diumenge es trobaven en la seu del PSC, amb Silvia Paneque reconeixent uns mals resultats, en el PP on l’alcaldable Concepció Veray assumia uns resultats no desitjats, i en ICV, que assegurava que, malgrat no haver obtingut representació, seguiran treballant donis del carrer.

El sondeig de Tv3

El sondeig a peu d’urna de Tv3, fet públic aquest diumenge després del tancament dels col·legis, ja donava la victòria d’aquestes eleccions en el consistori de Girona a l’actual alcalde, Carles Puigdemont. L’enquesta de la televisió catalana apuntava a la CUP com a segona força seguida d’ERC i PSC, que empatarien. El sondeig vaticinava que PP podia arribar a obtenir tres regidors, Ciutadans entrar i ICV quedar fora.

25 seients en joc

Aquest diumenge, sis forces polítiques buscaven fer-se un buit entre els 25 regidors de l’Ajuntament de Girona. La incògnita es mantenia en el comportament electoral de les noves formacions que comptaven amb possibilitats per accedir al consistori segons les enquestes o si ERC podia recuperar si espai perdut fa quatre anys quan es va quedar fora del consistori. També la incògnita de si, després de quatre anys de govern, CiU aconseguia mantenir els deu regidors actuals o fins i tot pujar algun, mantenint les possibilitats de formar un govern estable encara que sigui en minoria o si el PSC es podria mantenir com a segona força. La continuïtat de la CUP després d’aquests primers quatre anys, el futur d’ICV o l’entrada de Ciutadans, deixaven sobre la taula la possibilitat de quina el mapa polític quedés més fragmentat.

Pactes pendents a Lloret, Palamós, Roses, Blanes i Santa Coloma de Farners

Les majories absolutes imposen a Banyoles, Puigcerdà, Ripoll, Tossa de Mar, Cadaqués, Vilablareix i Celrà

Els resultats de les eleccions municipals han deixat escenaris oberts on els pactes seran decisius per crear governs estables en municipis com Lloret de Mar, Blanes, Santa Coloma de Farners (Selva), Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Roses, Figueres i Castelló d’Empúries (Girona) i Salt (Girona), entre uns altres. En l’altra cara de la moneda, es troben municipis on les majories absolutes ja permeten saber qui serà l’alcalde. Són els casos de Ripoll, Banyoles i Puigcerdà (CIU); Cadaqués i Vilablareix (ERC); Celrà, Viladamat i Verges (CUP); Torroella de Fluvià (PSC) o Tossa de Mar (Tossa Unida).

Tot obert

A les comarques gironines, les urnes han deixat ajuntaments molt oberts, que obliguen a fer pactes si es volen aconseguir governs estables per al mandat que comença ara i s’estén fins al 2019. En molts municipis, les converses entre partits seran clau per poder arribar al pròxim 13 de juny, el dia de la constitució dels plens, amb enteses segellades. Si no, la fórmula haurà de ser la de la minoria (en aquells casos on el guanyador hagi obtingut suficient marge).

A Girona la candidatura de Carles Puigdemont (CiU) s’ha imposat clarament. Amb deu regidors -el mateix resultat que fa quatre anys- l’actual alcalde en funcions aposta per reeditar el govern en minoria. La segona força és ERC que es troba a molta distància després de tornar a entrar en el consistori amb quatre regidors, els mateixos que la CUP i el PSC.

Al poble veí de Salt el panorama està completament obert. L’actual alcalde, Jaume Torramadé, havia governat en minoria però els resultats li compliquen molt reeditar la fórmula, ja que perd tres regidors, passant dels nou a només sis. Molt a prop es troben els republicans, que irrompen de nou amb força en aconseguir cinc regidors. PSC i Independents per Salt es queden amb tres representants. La majoria absoluta en el plenari se situa en els onze regidors i els pactes jugaran un paper fonamental.

Fragmentació a Roses

En l’Alt Empordà, deixant de costat la capital (on Felip ha perdut la majoria absoluta), Roses i Castelló d’Empúries són dos ajuntaments on les eleccions ho han deixat tot obert. En el primer, la candidata de CiU Montse Mindan ha guanyat les eleccions, però a un preu molt alt. Dels nou regidors que tenia quan Carlos Erm li va cedir l’alcaldia, la seva formació ha descendit fins a cinc. El consistori ha quedat excessivament fragmentat (hi ha fins a set partits que es reparteixen els disset regidors) i aquí, els pactes s’imposen. Per obtenir majoria, CiU podria pactar només amb ERC (quatre regidors) o, si no fos així, es veurà obligada a integrar més forces a l’equip de govern.

A Castelló d’Empúries, el fins ara alcalde Xavier Sanllehí (CiU) no només ha perdut tres regidors dels quals tenia (de set passa a quatre) sinó que el candidat d’ERC, Salvi Güell, li ha arrabassat ser la força més votada (els republicans tenen sis). La resta de seients en el ple, fins a arribar als disset, es reparteixen entre cinc partits més. Les converses, les summes i restes i un consistori que es preveu multicolor és la foto que deixen aquestes eleccions en el municipi, on ara Güell té més avals per tornar a estar allí com a alcalde (en 2007, ja va construir un enteniment a quatre bandes que li va permetre imposar-se a Sanllehí).

Per 23 vots a Palamós

El Baix Empordà és una de les comarques on els municipis més importants es veuran obligats a construir pactes per tenir governs estables. A la capital, ERC ha tornat a imposar-se com a força més votada. Lluís Sais ha obtingut cinc regidors en un consistori que passa ara a tenir sis partits (abans, eren cinc) i d’on s’ha aclarit el Pàg.

Els resultats, a més, també impossibiliten que, com va ocórrer amb la moció de censura mitjà any després de les anteriors municipals, el PSC i CiU es puguin aliar-se per llevar-li l’alcaldia a Sais. En la Bisbal, la CUP o el partit d’independents que treuen avanci els escindits de CDC (tots, amb tres regidors) s’albiren com a possibilitats amb què pot explicar ERC.

A la comarca, els republicans no només han guanyat les eleccions en aquesta ciutat. Per un ajustat marge de només 23 vots, també han passat a ser la llista més votada a Palamós. Aquí, la candidatura de Lluis Puig ha donat el salt de dos a sis regidors. Els mateixos que li han quedat a la fins ara alcaldessa, Maria Teresa Ferrés (PSC), que ha perdut dos, i que ha vist com a Entesa, el seu fins ara soci de govern, queda fora de l’ajuntament.

En el ple de Palamós hi ha ara fins a sis partits i els republicans, després de dotze anys de govern de Ferrés, tenen molts nombres per tenir l’alcaldia. Bé sigui en minoria o aconseguint la majoria (es troba a nou regidors) aconseguint un pacte amb les forces sobiranistes (CiU i la CUP).

Els més votats, però amb menys regidors

En Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí CiU ha estat la llista més votada. Però en tots els casos s’han perdut regidors. Joan Giraut ha passat de vuit a sis; Joan Alfons Albó, de set a sis, i Jordi Cordó ha perdut un dels quals va aconseguir en 2011 (de cinc a quatre).

En Platja d’Aro i Sant Feliu, la clau dels futurs pactes a l’hora de formar govern la tindrà ERC. A Giraut un enteniment amb els republicans li permetria aconseguir la majoria, però també li pot passar factura haver governat amb el PP com a soci durant aquest mandat. A Sant Feliu de Guíxols, amb ERC Joan Alfons Albó no faria bastant i li hi hauria teixir un consistori multicolor si no es volgués quedar en minoria. Novament, les converses entre partits seran decisives en els dies vinents.

I a Torroella de Montgrí, l’escenari queda del tot obert. Si el futur ajuntament vol tenir majoria, hi haurà com a mínim un pacte a tres bandes. Aquí, aquestes municipals han deixat un consistori del tot fragmentat, on hi haurà fins a sis partits diferents asseguts en les disset cadires del plenari. CiU i ERC tenen quatre regidors cadascun.

A Palafrugell, la llista guanyadora ha estat la del PSC. L’alcalde en funcions i primer secretari dels socialistes a la província, Julio Fernández, va explicar que la seva voluntat és la de reeditar el pacte amb CiU perquè considera que el resultat electoral és un “aval” per repetir el govern en coalició. Amb els set regidors socialistes i els cinc de CiU ja s’aconsegueix la majoria absoluta.

No obstant això, és la formació nacionalista qui tindrà la clau per construir el futur govern municipal. CiU també es podria decantar-se per ERC, ha millorat substancialment els resultats i ha passat de quatre a set representants. No obstant això, la reedició del govern PSC-CiU tornaria a deixar a l’oposició.

Fins a vuit partits a Lloret de Mar

Les urnes també han estès la incògnita sobre què passarà a Lloret de Mar. El consistori hi haurà fins a vuit forces, i només CiU (que perd un regidor i aconsegueixen sis amb Jaume Dulsat) i el Millor (que perd dos i pansa a quatre) són els partits que aconsegueixen més. La resta de cadires en el ple, fins a arribar a les 21, es reparteixen entre les sis altres forces.

A Lloret de Mar, només un pacte amb almenys tres forces aconseguirà que es formi un govern estable. En el municipi, no obstant això, la imatge de CiU ha quedat danyada durant l’últim mandat arran del cas ‘Clotilde’ i la imputació de l’ex alcalde Xavier Crespo. Caldrà veure ara si haver apostat per una cara nova –Dulsat ha substituït a Romà Codina- donarà avals a la federació nacionalista.

A la capital de la Selva, Santa Coloma de Farners, hi ha hagut un empat a set regidors entre CiU i ERC. Després de 20 anys d’alcalde, Antoni Solà no s’ha tornat a presentar i ha deixat pas a Carlos Roca, que ha aconseguit millorar els resultats dels nacionalistes i ha sumat un regidor més que en 2011. No obstant això, CiU s’ha imposat per només cinc vots a la candidatura d’ERC, liderada novament per Joan Martí. Els republicans han fet un salt molt important passant de tres a set regidors.

Caldrà veure si CiU opta per governar en minoria o busca el suport d’alguna altra força. L’aritmètica també permetria que els republicans governessin amb el suport d’algun altre partit. La resta de regidors del plenari es divideixen entre la CUP (1), MAS (1) i el PSC (1). A Santa Coloma de Farners la majoria en el ple se situa en els nou regidors.

A Blanes els resultats electorals han deixat un ajuntament molt fragmentat. Aquí, els dos principals partits, el PSC i CiU, havien fet canvis al capdavant de les candidatures, posant Miquel Lupiáñez i Quim Torrecillas respectivament. El PSC, malgrat ser la llista més votada, baixa notablement i perd cinc regidors, passant de nou a només quatre. A més, hi ha un triple empat amb ICV i CiU, que també obtenen quatre representants.

El consistori, la majoria absoluta se situa en els onze regidors i seran necessaris pactes postelectorales per crear un govern estable. A més, irrompen quatre forces que fins ara no tenien representació: ERC (2), Ciutadans (2), els independents Batega per Blanes (2) i la CUP (2). El PPC s’esfondra en l’última posició i només conserva un dels tres regidors obtinguts els 2.011.

Govern en minoria o pacte

A la capital de la Garrotxa, dels 21 regidors que té el ple, Josep Maria Corominas (CiU) ha aconseguit nou, un menys que el 2011. El resultat en les urnes ho faculta per governar en minoria a l’Ajuntament d’Olot, intentant buscar acords puntuals amb la resta de forces.

Però Corominas també podria optar per pactar amb ERC, que passa dels dos als cinc regidors, i assegurar-se còmodament la majoria. La instantània que deixen aquestes municipals en el ple d’Olot també destaca perquè s’han aclarit del consistori PxC (tenia dos regidors) i el PP (que perd l’únic que havia aconseguit en 2011).

Ja són alcaldes

Els resultats del 24 de maig han deixat el panorama definit a diversos ajuntaments gironins on ja se sap qui serà l’alcalde. Est és el cas de Ripoll, on la candidatura de Jordi Munell (CiU) ha revalidat la majoria absoluta i fins i tot, ha guanyat dos regidors passant de nou a onze. CiU també s’ha imposat a Banyoles, on Miquel Noguer ha igualat els nou regidors obtinguts en 2011. Una altra capital de comarca on els nacionalistes vencen amb claredat és Puigcerdà, on Albert Piñeira guanya amb contundència, aconseguint onze dels tretze regidors del plenari.

La federació nacionalista també s’imposa per majoria absoluta en municipis com Sant Gregori, on Joaquím Roca es mantindrà a l’alcaldia. A Llagostera la candidatura de Fermí Santamaria (CIU) torna a guanyar de manera aclaparant, encara que baixa dels onze als nou regidors. A Caldes de Malavella també tornarà a ser alcalde Salvador Balliu (CIU), que puja dos regidors més fins a arribar als set representants.

El canvi al capdavant de CiU de Bescanó -on l’històric alcalde Xavier Sóc no es tornava a presentar – no ha fet mal a la formació, que manté la majoria absoluta i converteix el nou candidat, Pere Lluís García, en alcalde. També revalida la majoria Jordi Camps en Vidreres, que fins i tot guanya tres regidors més arribant als vuit.

En canvi, hi ha municipis on les candidatures de CiU perden manxa davant el creixement d’ERC, que els arrabassa l’alcaldia. És el cas de Cassà de la Selva, on els republicans -amb Martí Vallès de candidat- aconsegueixen imposar-se a CiU per majoria absoluta. Es repeteix la situació a Cadaqués, on Joan Figueras (CiU) perd l’alcaldia davant Josep Lloret, d’ERC. Els republicans revaliden la victòria clara a Vilablareix -on David Mascort repetirà com a alcalde i aconsegueix la quarta majoria absoluta consecutiva- i també a Sarrià de Ter, amb Roger Torrent al capdavant de la formació republicana.

La CUP també creix amb força i obté majoria absoluta en tres municipis. La candidatura revalida la victòria a Viladamat, s’imposa a Celrà -on creix de tres a set regidors després d’haver format govern de coalició amb ERC el passat mandat- i gana a Verges, on es presentava per primera vegada.

Les agrupacions d’electors també tenen protagonisme en la Selva, on diverses candidatures independents s’havien unit sota el paraigua d’Independents per la Selva. Est és el cas de Tossa de Mar, on Tossa Unida gana per majoria absoluta i Gisela Saladich tornarà a estar alcaldessa.