Un moviment sense líders

Romania ha viscut en els darrers dies manifestacions i protestes quasi diàries a diferents punts del país, sovint massives, fent evident la tensió i el malestar d’una important part de la societat romanesa envers el govern i les institucions públiques del país, acusades de mal funcionament i d’estar fortament corrompudes.

El detonant de les manifestacions ha estat l’incendi d’un club de rock a Bucarest (conegut com a club Colectiv), el qual ha deixat ja més de 40 víctimes mortals i prop de 200 ferits. La indignació ha esclatat després de conèixer, com va informar el rotatiu Libération, que aquest club no hauria disposat dels permisos necessaris per utilitzar focs artificials, que hauria superat fins a per sis la capacitat màxima permesa dins del recinte, i a més, que les autoritats locals mai haurien realitzat un control al local.

Els manifestants romanesos, empesos per una àmplia varietat de successos, no demanen essencialment un canvi de govern o un canvi de president, sinó un canvi de sistema, una renovació general i profunda que permeti deslligar govern (i administració) i corrupció. Aquest moviment no demana doncs un partit o un candidat alternatiu, sinó que sobretot escenifica el rebuig i fins i tot la ira cap a un govern i una classe política que en molts casos ha mirat cap a una altra banda, tal i com s’ha vist en la tragèdia del club Colectiv.

Segons ha pogut saber Diari Català, la composició d’aquestes manifestacions és variada, però compta amb dues característiques concretes: per una banda, molts dels manifestants són joves (com moltes de les víctimes de l’incendi) desil·lusionats i molestos amb el sistema polític romanès; per l’altra, es tracta d’un moviment amb escassos caps visibles que el liderin. Un dels pocs representants que gaudeix de certa acceptació és el conservador Klaus Iohannis, president (cap d’Estat) de Romania, el qual ha assegurat que tindrà en compte les exigències de la població.

Un moviment sobretot jove i amb estudis

El prototip del manifestant romanès és el jove format, especialment de zones urbanes, cansat de la corrupció de la classe política, i més concretament de Victor Ponta, el fins fa poc primer ministre (que té iniciats processos legals per corrupció i evasió fiscal), la dimissió del qual no ha aconseguit calmar els ànims de les protestes. De fet, aquesta joventut (també la que viu fora del país) ja va ser una de les principals causes que Ponta perdés les eleccions presidencials de 2014, en benefici de Iohannis.

“El govern és i ha estat sempre corrupte, ple d’oligarques des de la Revolució [de 1989] fins avui en dia” 

L’Andreea, una estudiant d’Humanitats romanesa, creu que “el govern és i ha estat sempre corrupte, ple d’oligarques des de la Revolució fins avui en dia”. Com ella, la Bianca, estudiant de diplomàcia, opina que “els joves estan cansats de promeses. Volen raons per quedar-se, bàsicament. I el que va passar al Colectiv va ser la conseqüència del mal funcionament de l’Estat”.

Govern interí fins el 2016

La dimissió de Ponta i el seu govern ha portat al president a posar un govern interí, encapçalat per Dacian Cioloş. Amb aquest nou govern de caràcter provisional, de perfil tecnòcrata, és probable que Iohannis opti per no avançar les eleccions legislatives, previstes per 2016. Així doncs, es preveu que el nou govern ocupi els diferents càrrecs per com a molt un any, tot i que el termini podria ser de només uns mesos.

El president ha justificat el nomenament de Cioloş com a primer ministre perquè es tracta d’una persona “neta”, que no ha estat immersa en casos de corrupció, i assegura que “sense gent nova és poc probable que puguem tenir una nova classe política”.