Escepticisme davant la treva

0
Síria UE refugiats
Un nen sirià camina per un dels camps de desplaçats d'Homs. Foto: UNICEF

Rússia i els EUA exemplifiquen l’alto al foc a Síria, però tant des del país com des d’algunes de les potències occidentals s’ho miren amb escepticisme

La matinada del divendres les alertes d’última hora van saltar: un grup de països reunits a la Conferència de Múnic i encapçalats per la Federació Russa i els Estats Units han acordat un alto al foc a Síria. Hauria d’entrar en vigor la pròxima setmana i ser indefinit, el que permetria l’arribada d’ajuda humanitària a les localitats que han quedat destrossades per la guerra i, concretament, els darrers bombardejos de l’exèrcit sirià.

Com si de la Guerra Freda es tractés, totes dues potències tornen a escollir un territori on signar la pau. En aquest cas, és Síria, on fa cinc anys que estan en Guerra Civil i on tots dos països, juntament amb els corresponents aliats, han atacat i proporcionat armament als combatents.

La situació, però, ja és més que insostenible: es comptabilitzen més de 470.000 morts i uns 11 milions de persones desplaçades. Tanmateix, l’exèrcit sirià segueix atacant i durant les converses de pau, l’encara president del país, Al-Assad, va avisar que tornaria a “reconquerir Síria”.

És per això que l’escepticisme és palpable entre els mateixos signants de l’acord. Sense anar més lluny, el secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, tot just després de felicitar-los per l’acord, va declarar que “ja hem vist durant el passat que les treves no s’han respectat”, fent referència a les altres dues convencions fallides on alguna de les parts acabava per abandonar les converses.

El secretari general de la OTAN aposta per “concentrar tots els esforços” en traslladar l’alto al foc “a la realitat del terreny”, fita gens fàcil, sobretot tenint en compte que l’oposició siriana ja ha mostrat el seu rebuig i dubtes a l’haver presenciat encara durant el mateix divendres bombardejos russos al nord d’Alep.

A més, aquest alto al foc és parcial, ja que la treva pararia o no s’aplicaria en els casos en què s'”hagi de combatre” al Daesh – o Estat Islàmic -, Al Qaeda o el Front al Nusra. Segons els representants reunits a Múnic, és difícil voler frenar la violència si no hi ha un cessament de la violència a l’hora de combatre altres grups. Ara bé, segons els mateixos, si es segueix endavant amb l’alto al foc, s’estaria establint el primer pas per acabar amb la guerra a Síria.

A banda de Stoltenberg, el ministre de Defensa francès, Jean-Uves le Drian, també ha mostrat el seu escepticisme sobre el compliment de l’alto al foc. En aquest cas, però, ha posat tota la responsabilitat damunt Rússia i ha afirmat que està únicament en les seves mans el fracàs o l’èxit d’aquest acord. “Pot portar progressos si porta a un alto al foc, si permeten l’accés de l’ajuda humanitària i si inclouen la fi dels bombardejos indiscriminats per part del règim sirià i de Rússia”.

Des de la Federació, però, no es comparteix la mateixa visió i afirmen que ells compliran l’acord però que no deixaran de “lluitar contra el terrorisme” jihadista i els seus grups. Segons els països europeus i els Estats Units, Rússia utilitza aquests atacs per bombardejar també als rebels sirians.

Mentre els líders dels estats occidentals es troben reunits tancant acords, des de Síria afirmen que d’aquí una setmana ja quedarà poc pel que lluitar a la ciutat d’Alep. En testimonis recollits per The Guardian, els pocs grups de l’oposició que queden a la ciutat afirmen que ja han perdut la fe en què les potències mundials siguin capaces d’aconseguir una sortida política a la guerra mentre encara hi preval la força militar.

Un membre de l’Exèrcit Lliure Sirià (FSA), Bahar Al Halabi, explica als periodistes que “el règim està avaçant amb molta rapidesa”. “Ens queda molt poc. Res pot canviar ja les coses. No puc mentir dient que la posició de l’FSA és forta”. Afegeix que “al règim no l’interessa una solució política a menys que obtingui tot el que vulgui sobre el terreny”.

Aquesta visió és compartida amb alguns dels dirigents signants del pacte, i Al Assad ha demostrat que així ho vol tornant a atacar el nord de la ciutat durant les converses. Segons Al Halabi, el president utilitzaria aquest alto al foc “per rodejar-los”.

A Azaz també les esperances estan perdudes i s’ho prenen de manera sarcàstica. Un dels portaveus de l’FSA allà, Mohammed Al Sheikh, afirma que “el règim mai ha sonat sincer quan ha parlat d’un alto al foc. Ningú se’l creu. Parlar d’un alto al foc s’ha tornat una rutina“.

Des de Múnic també s’obliden d’un altre dels actors clau dins aquesta guerra: la població kurda. A les altres dues negociacions, ningú va parlar del paper de les milícies kurdes tant a l’hora de lluitar contra Daesh com el que patien des de Turquia, que sembla que s’està convertint ara en aliat per a les potències occidentals.

La població kurda tampoc confia en un alto al foc, i menys quan queda desqualificada i marginada en unes converses tan importants com aquestes. El seu territori s’està consolidant poc a poc, tal i com ja va passar a l’Iraq quan es va reconèixer el Kurdistan iraquià com una entitat autònoma.

Turquia i els Estats Units són en aquest panorama actors clau, i el primer país està exercint pressió al seu aliat nord-americà, ja que és en territori turc on s’estableixen les seves bases. És per això, entre d’altres motius, que els Estats Units no reconeixeran el paper de les milícies kurdes i la seva importància en unes converses de pau. Amb tants d’actors descatalogats durant unes negociacions molt dilatades en el temps es fa difícil tenir esperança en un alto al foc real.