Sanders o la redefinició del socialisme als EUA

0
Bernie Sanders socialisme caucus EUA primàries
Bernie Sanders. Foto: Europa Press.

Bernie Sanders és el segon candidat dels demòcrates i ha situat al centre de la campanya el debat sobre el socialisme, fet que ha provocat que ahir empatés amb Clinton als caucus

Als Estats Units, ser socialista és equivalent a ser de l’antiga Unió Soviètica o donar suport a aquell règim. L’època del Maccarthisme va marcar la societat nord-americana, i qualsevol personatge o política que surti de la dicotomia liberal versus conservador, és considerada amenaça.

Bernie Sanders és un d’aquests personatges, amb una política i un discurs declarats expressament “socialistes”. El senador per Vermont és el principal contrincant de Hillary Clinton en les primàries nord-americanes. A les enquestes nacionals, està lluny de situar-se prop de l’ex Secretària d’Estat, però a les prèvies a Iowa i New Hampshire és Sanders qui surt guanyador.

Tant demòcrates com republicans, a més dels mitjans de comunicació, reconeixen que és complicat que Sanders arribi a ser el candidat demòcrata a les presidencials i que si ho fos, no tindria fàcil guanyar o posar les seves polítiques en marxa. Però el que interessa de Sanders no és una victòria improbable a la Casa Blanca, sinó la victòria que ha aconseguit en campanya.

Socialdemocràcia amb pell de socialisme

Deia el periodista Ramón Lobo en un article a El Periódico que Bernie Sanders “és el més a l’esquerra que es pot estar als EUA sense que et qualfiquin d’antisistema”. El cert és que aquesta frase fa un resum acurat de la candidatura del de Vermont: des d’Europa se’l veu com un socialdemòcrata més i als Estats Units com el límit a l’esquerra dels demòcrates.

Bernie Sanders és del nord, on tradicionalment hi ha hagut més migració alemanya i escandinava i on a finals del segle XIX i XX s’havia desenvolupat un socialisme més arrelat que a la resta del país. El candidat demòcrata és realment senador independent, i va governar a Vermont pel Partit Progressista.

Una de les fortaleses – i tambe febleses – del seu discurs és l’autodenominació com a socialista. Sanders aposta per un model escandinau, no per aplicar-lo d’una manera mimètica, sinó per adaptar els punts necessaris als EUA. Aquest fet va marcar un primer punt d’inflexió entre el seu discurs i el de Hillary Clinton, que sempre ha assenyalat que els Estats Units “no són ni Dinamarca ni Suècia”.

Bernie Sanders vol aplicar un sistema de salut pública, és a dir, molt més enllà que l’Obamacare, a més d’unes regulacions més estrictes a Wall Street, educació superior gratuïta o una reforma fiscal que augmentaria els impostos de manera important als rics.

El vell al que voten els joves

L’admirador d’Olof Palme ha arribat a ser definit com l’Hugo Chávez dels Estats Units a causa de la seva llaga trajectòria en l’activisme pels drets civils i el pacifisme. Sanders va estar en les mobilitzacions contra la Guerra del Vietnam, i es va mostrar públicament en contra de la Guerra d’Irak, a diferència de la seva contrincant.

Això, sumat al discurs sobre desigualtats entre rics i pobres, a més de la defensa d’una actuació contra el canvi climàtic o un suport quasi incondicional al moviment feminista i   LGTBI+ ha fet que gran part dels votants de Bernie Sanders, de 74 anys, sigui molt jove.

Les línies de les propostes de Sanders estan en harmonia amb el que reclamava el moviment Occupy, que va començar a Nova York després del 15M. El que ha aconseguit el contrincat de Hillary Clinton és també aglutinar diferents sectors: tant aquell perfil de votant que es veia desencantat amb una candidata com l’ex Secretària d’Estat com la classe treballadora, sobretot aquella afiliada als sindicats.

De fet, després que Sanders presentés la seva candidatura i fes els primers mítings a darrers del 2015, el web de diccionaris Merrian Webster va publicar que socialisme va ser la paraula més buscada al portal. És aquí on Bernie Sanders importa.

El de Vermont ha aconseguit no tan sols fer girar, almenys discursivament, algunes de les polítiques de Hillary Clinton cap a l’esquerra, sinó reintroduir conceptes que fins ara havien quedat enterrats en els debats i en la vida política nord-americana. A banda de definir-se repetidament com a socialista o socialista democràtic, Sanders ha parlat de classes i de capitalisme.

Conceptes com “classe treballadora”, “classe capitalista” o la dicotomia entre rics i pobres han tornat a escena després d’anys oblidats. Bloomberg va publicar un sondeig en què els votants demòcrates a Iowa, una setmana abans dels caucus, s’havien definit com a “socialistes” en un 43% dels casos mentre que un 38% ho havia fet com a “capitalista”.

Obrir la dicotomia del sistema liberal-conservador, i incloure-hi conceptes que es relacionen amb classes socials ha provocat que la candidata demòcrata hagi acabat optant per atacar els seus discursos i s’hagi autoproclamat defensora del llegat d’Obama, del qual Clinton no n’estava del tot orgullosa.

Probablement, l’any que ve Bernie Sanders no serà el primer candidat socialista en ser president dels Estats Units. De fet, probablement no aconsegueixi adelantar finalment Hillary Clinton. Però el seu creixement tan ràpid, així com el trencament del discurs tradicional ha fet que la socialdemocràcia s’hagi tornat a plantejar com a model als Estats Units.