Michael Schumacher és el pilot amb més victòries a Montmeló

Parlar de Michael Schumacher i del Circuit de Barcelona-Catalunya és parlar d’una relació d’amor en tots els sentits. El set vegades campió del món sempre havia mostrat predilecció per al traçat català i, això, es notava en els seus imperiosos resultats a casa nostra.

L’alemany és el pilot amb més victòries a Montmeló i el clar dominador dels 26 anys d’història del Circuit amb molta distància respecte als altres guanyadors de la cita catalana. Passaran molts anys per tornar a veure un idil·li tant perfecte, un domini absolut que encara molts el recorden. Concretament, i entrant en xifres, Schumacher va guanyar sis cops a casa nostra en 18 participacions, el que suposa una mitja d’una victòria cada tres visites al traçat, una estadística força clara que demostra la genialitat que sempre ha acompanyat a l’alemany, i això sumant-li que en la seva última etapa (Mercedes) no tenia un monoplaça preparat per guanyar curses.

L'amor entre Schumacher i el Circuit de Catalunya | Diari Català
Abraçada entre Schumacher i Häkkinen després del Gran Premi del 2001

Però aquest idil·li, quasi perfecte, no és només cosa seva, sinó també de l’escuderia Ferrari ja que, al mateix temps, també és l’equip que més ha guanyat al traçat català. Un total de 8 victòries, repartides entre Schumacher (5) i Raikkonen, Massa i Alonso (una cadascú).

De les sis victòries de Michael Schumacher, cinc amb Ferrari i una amb Benetton-Renault, cal destacar-ne dues, una d’autèntic geni i l’altra com a clar exemple de la sort del campió. En el primer cas ens remuntem fins al 1996 en un dia extremadament plujós a Montmeló on les condicions meteorològiques acabarien per ser el jutge de la cursa. Un dia on les mans i el cap serien la base per aconseguir un bon resultat i, d’això, l’alemany anava sobrat. Schumacher va fer una cursa impecable, sense errors, amb un ritme diabòlic sobre l’asfalt moll. Els seus rivals anaven caient com a mosques, fos per errors de pilotatge o veient com un avió vermell els avançava sense pietat. Sens dubte, aquell dia molts escèptics sobre les qualitats de l’alemany van sortir de dubtes reconeixent que davant tenien un autèntic geni de la Fórmula 1, un paio que tancaria la seva carrera automobilística amb set Campionats del Món de la categoria reina.

Però no tot són genialitats, també hi ha moments de sort (o molta sort) i això és el que va succeir el 2001. Després d’una aturada al box molt dolenta, Schumacher tornava a pista segon molt per darrere de Mika Häkkinen (McLaren-Mercedes). La cursa ja estava totalment perduda per a l’alemany i el finlandès encarava l’última volta amb tot l’optimisme possible. Però, de sobte, la sort del campió. Häkkinen trencava motor i s’esfumava tota possibilitat de guanyar el Gran Premi. Schumacher, que es trobava a més de mig minut del finlandès, veia com se li obrien les portes del cel. La victòria ja era seva.

Tornar a veure un domini com el de Schumacher al Circuit de Barcelona-Catalunya serà molt difícil, ja que els que se li apropen (amb 3 victòries) ja estan retirats (Prost, Mansell i Häkkinen), però no cal perdre l’esperança ja que els genis sempre tornen.