Davant la immediatesa de les informacions sobre les explosions a Brussel·les, analitzem de manera reposada quines n’han estat les conseqüències

A l’aeroport de Barcelona-El Prat encara hi ha Mossos d’Esquadra passejant-hi. L’alerta per terrorisme segueix, tot i que fa passat d’una setmana que van explotar les bombes a Brussel·les. Els mitjans, igual que la policia, segueixen pendents i actius. Qualsevol moviment, per ínfim que siga, té una reacció immediata. Aquesta immediatesa és la que molts cops provoca una desinformació i una falta de context que porta a simplificar la realitat.

Aquesta simplificació de la realitat porta també a l’augment del racisme entre la població, a banda de crear por i un estat d’alarma permanent. El profesor de Dret Internacional Víctor Luís Gutiérrez Castillo, especialitzat en l’Islam i el món àrab, avisa que les actuacions posteriors als atacs del 22 de març “són una bomba de rellotgeria”. “A França i a Bèlgica hi ha cada vegada més racisme. Hi ha gent que es canvia els cognoms als currículums per a què no els associïn amb el terrorisme”.

“S’està criminalitzant a la població musulmana”, explica Gutiérrez Castillo. El cert és que les expressions com terrorisme islamista provoquen una generalització que porta a englobar i homogeneïtzar un col·lectiu. A això se li suma un llenguatge excloent, que els porta a formar part d’uns altres i apartar-los del nosaltres que, se suposa, és la ciutadania europea.

Un exemple d’aquesta exclusió és el fet que tant als detinguts com a qualsevol ciutadà, encara que hagi estat nascut a França o a Bèlgica, se’ls tracta com a “immigrants de segona o tercera generació”. “Sarkozy és descendent d’hongaresos i a ningú se li ha acudit referir-se a ell com a immigrant de tercera generació. Això exclou”, diu Gutiérrez Castillo.

“S’està criminalitzant la població musulmana”, diu l’expert Gutiérrez Castillo

L’expresident Nicolás Sarkozy va ser el mateix que va referir-se al jovent que vivia al barri de Saint-Denis o en qualsevol altre banlieue com a “xusma jove”. És el mateix que va agafar polítiques proposades pel Front Nacional i les va adaptar al seu discurs. El barri francès, igual que el de la capital belga, Molenbeek, han estat tractats des dels atemptats com a “els cors jihadistes d’Europa”.

Res més lluny de la realitat. En cap dels dos casos la població musulmana en els barris és la majoritària. A Molenbeek, per exemple, hi conviuen més de 100 nacionalitats. Aquesta diversitat interna s’obvia als discursos dels mitjans i s’enfoca i es mediatitza una suposada radicalització de la població immigrant musulmana. Tot i que els detinguts i els suïcides, tant de París com de Brussel·les, siguin europeus. Tot i que les seves famílies no fossin religioses.

Nicolas Sarkozy immigracio
“Sarkozy és descendent d’hongaresos i a ningú se li ha acudit referir-se a ell com a immigrant de tercera generació”

Aquesta marginalització se suma a una que ja ve de lluny i prové tant del govern belga com del francès: carència d’inversió pública. “Aquest fracàs de la integració de la població, juntament amb el recordar-los constantment que són ciutadans de segona són algunes de les causes d’aquests fets”, explica Gutiérrez Castillo. “No s’ha de mirar al Daesh, sinó a les causes. Cal tenir en compte que el Daesh és un iman que no funcionaria sense gent descontenta”.

També cal tenir en compte un altre aspecte, i és que sempre s’oblida que la població musulmana està essent víctima doble: per una banda del despreci d’Europa i per l’altre del Daesh. Tal i com publicava eldiario.es, les víctimes de l’Estat Islàmic són majoritàriament musulmanes; un 87%, concretament. En canvi, només el 0,1% dels atemptats jihadistes que s’han produït des de l’any 2000 han afectat Europa.

L’actuació des de la Unió Europea

El problema és que des dels governs europeus, el Daesh i els atemptats s’han tractat com a quelcom que va en contra dels valors occidentals – llibertat d’expressió amb Charlie Hebdo, oci amb Bataclan i cosmopolitanisme a Brussel·les – i no com una organització que ataca tot allò que no compleix amb la seva visió.

I la resposta, per tant, s’ha enfocat des d’una construcció comunitària i identitària que l’únic que ha fet és accentuar encara més la diferència amb els altres. Segons Víctor Luís Gutiérrez, la Unió Europea hauria d’haver actuat “amb més coordinació i cooperació”. “La frase del president de la República francesa després dels atemptats a París – França està en guerra – és un exemple perfecte d’aquesta manca”. François Hollande i el Govern francès van decidir actuar de manera unilateral i no aplicar l’article 42.7 del Tractat de la Unió Europea: el de solidaritat.

5.000 immigrants a Eslovènia
5.000 immigrants a Eslovènia

El govern belga, en un principi, també va actuar així. Aquesta decisió va impedir l’intercanvi d’informació i una estratègia coordinada de seguretat. Gutiérrez Castillo creu que s’ha d’augmentar la seguretat, “però cal fer-ho amb molt de compte”. “S’ha de seguir models com el del Protocol d’Estocolm, que a banda d’augmentar la seguretat, també va augmentar les garanties penals i processals”.

Respecte a la proposta dels ministres dels estats membre sobre intervenir converses dels ciutadans via Skype, Gutiérrez Castillo apunta que “això és un desafiament, una excepció amb la qual no estic d’acord”. Ara bé, recorda que “tot Estat de Dret contempla les escoltes com una eina de seguretat en moments de crisis” i que el terrorisme no ha de servir d’excusa per fer una “interpretació més laxa” de mesures que només s’apliquen en casos excepcionals.

Però el que realment veu preocupant és “la cessió i apatia per part de les autoritats”. “A Europa sempre hi ha hagut certa islamofòbia” i aquesta s’està accentuant ara per ara amb les simplificacions per part de les institucions i mitjans de comunicació. “Cal insistir en la necessitat de no simplificar. És fonamental educar i sensibilitzar a la població”.

Per què Bèlgica?

“Després dels atacs a Brussel·les, s’hauria de fer un examen a consciència”, apunta Gutiérrez Castillo. Tot i que es va apuntar que les raons per atacar la capital belga eren perquè és el centre polític de la Unió Europea i representa els valors d’una ciutat cosmopolita, el professor no comparteix del tot aquests arguments. “A Bèlgica està apareixent una cosa que mai s’havia pensat”.

Tot i que el país sempre s’ha presentat com un estat neutral en tot conflicte, el cert és que la neutralitat no existeix. El govern belga, tal i com explica Gutiérrez Castillo, sempre ha estat recelós en la cooperació contra el terrorisme. “Sempre ha tingut un sistema d’intel·ligència unilateral, que per exemple, va refusar col·laborar amb el govern espanyol quan ETA encara estava en actiu”.

Foto: Dones Brussel·les/TWITTER
Dues dones ferides en l’Aeroport de Brussel·les | Foto: Ketevan Kardava (Europa Press)

Bèlgica té una fàbrica estatal, la Fabrique Nationale, que funciona des de fa 125 anys i que és una de les empreses líders en vénda d’armes. A més, la seva regulació en matèria de fabricació i obtenció d’explosius ha estat sempre molt laxa: “els terroristes es nodrien d’armes allà”. Per tant, el país s’enfronta ara a la disjuntiva de combatre el terrorisme des d’una posició ben contradictòria.

Daesh, per tant, no va a atacar els pilars del mode de vida occidental. Si no que va en contra de tot el que dissenteixi amb les seves premisses. Però cal tenir clar que la seva raó no és únicament la religió i que aquesta no és un factor determinant en el terrorisme. Tal i com explica el professor Victor Luís Gutiérrez, hi ha grups extremistes cristians a països com Uganda, on ja han matat més de 14.000 persones.

A més, cal anar amb compte quan s’associa salafisme amb Estat Islàmic, ja que el que fa es associar-hi també la violència. La corrent majoritària és el salafimse de la predicació, “un moviment extremadament conservador i que és el que està en països com Aràbia Saudita però que no utilitzen la violència”.

El Daesh és dèbil des del punt de vista estratègic-militar, ja que no actúa de manera ordenada sinó allà on sorgeixen col·lectius o persones que consideren enemigues. Tenen fronts oberts a Síria, l’Iraq, Aràbia Saudita i aquestes darreres setmanes a Bèlgica, però no segueixen cap patró. Ara bé, econòmicament segueixen sent ben forts i aconseguint finançament a través del cobrament d’impostos als territoris on es troben i amb el petroli, que encara el compren països com Turquia, el “tercer estat segur”.