Sexe a l’andana

0
Metro BCN, Barcelona
Foto: Youtube

A Catalunya no celebrem Sant Valentí. Bé, n’hi ha que sí, oi? Els que segueixen les tendències dels centres comercials i els que es deixen emportar més per les modes americanes! A Catalunya, el patró dels enamorats és Sant Jordi, i és tradició en aquesta data, com si no ho sabéssiu, que els membres de la parella es regalin objectes típics d’aquesta festivitat en senyal d’amor. Ell li regala a ella una rosa, i ella a ell un llibre. O aquest és l’intercanvi estàndard. A partir d’aquí, les combinacions són inacabables.

Aquest any que Sant Jordi ha caigut en dissabte, hi ha hagut temps per a fer més coses que la majoria d’anys en què la diada cau entre setmana. Hem pogut sortir més al carrer, hem pogut visitar altres ciutats, hem pogut passar més estona amb els nostres enamorats… I precisament d’amor, d’amor desenfrenat, és del que us volia parlar avui. Perquè Déu n’hi do la revolada que ha aconseguit el tema, i no és per menys!

Els fets ens situen la matinada de diumenge a la línia verda del metro de Barcelona, on un grup de gent veu sorpresa una bonica escena de passió juvenil. Bé, ho dic finament per no escandalitzar el lector, però en realitat el que passava allà, enmig de l’andana, i a la vista de tothom, era una marranada de les grosses. Una parella mig nua, nua de cintura en avall, concretament, cardant sense pudor. Els altres usuaris del transport subterrani s’ho miraven de lluny, ho gravaven amb el mòbil i reien, però cap d’ells va anar allà per demanar una mica de seny a aquell parell de joves en ple fulgor amorós.

El vídeo, que ha corregut com la pólvora i ja ha estat eliminat del Youtube –per sort, encara hi ha llocs a internet amb una mica d’ètica–, mostra això que comentava fa uns moments i poca cosa més. Aquests periodistes casuals que fan servir el mòbil com a eina de captació i propagació de fets no estan prou entrenats com per a apropar-se més als llocs dels fets, posant en perill la seva integritat si cal, i oferir-nos amb més detall els successos. Que som morbosos, en general, i a hores d’ara encara ens estem preguntant quina cara devien fer els joves, si anaven ben depilats i aquestes coses…

Perquè això sí que ho té la gent. A la que veiem una notícia d’aquest tipus, s’encenen totes les alertes i els ulls se’ns hi en van sols. Curiositat, diem… Però en realitat sempre hi ha aquell rerefons morbós que ens incita a observar què fan els altres, per molt lleig i fastigós que trobem el que han fet. Un punt d’enveja, potser també… Aquesta manca de pudor i vergonya a molts i moltes ens captiva, oi?

L’altre dia em deia un amic que havia anat al pàrquing a buscar el cotxe i, com qui no vol la cosa, es va trobar amb una escena com la del metro de Barcelona. Entre vehicle i vehicle, una parella fent les seves coses. I dic parella perquè eren dos, perquè ves a saber si en realitat eren parella o només amants casuals, que això ara es porta molt, també!

Sí! Hi ha webs per tot, i com no podia ser d’altra manera, també hi ha webs que t’ajuden a trobar tema quan el necessites. La veritat és que no les he fet servir mai, però diuen que són eficaces i donen resultats, o almenys això prometen quan les visites. I que consti que les he visitat per poder escriure aquest article. I les he remenat una mica, per allò que dèiem abans del morbo que tenim les persones.

De fet, ni boja entraria en una pàgina d’aquestes a buscar parella sexual esporàdica. Quina por! A saber amb què et trobes un cop desvirtualitzes l’altre usuari. A més a més, segur que la majoria són casats, i casats amb filies estranyes que les seves parelles ja no aguanten més i s’han de buscar conillets d’índies per dur-les a terme. Conillets d’índies, o conillets normals, eh? Ni boja!

A més a més, ¿qui et diu que amb el temps el teu nom no s’aireja i veu la llum, com va passar fa un temps amb la pàgina de contactes Ashley Madison, i el teu espòs o la teva muller s’acaba assabentant per la premsa –expressió molt maca, per cert– de les teves infidelitats? Trenta nou milions d’usuaris, poca broma!

Doncs res, que si veieu un parell d’amants aprofitant en qualsevol lloc el poc temps que tenen per celebrar una trobada sexual, prepareu mòbils i enregistreu ben a prop el que fan, que visca el morbo! I després, si la guàrdia urbana o la seguretat del metro els aconsegueix identificar –gràcies a la qualitat del vostre enregistrament, evidentment–, doncs doble ració de morbo i busquem els seus noms a la llista d’usuaris filtrada de la pàgina web de contactes.

En fi, que mentre estem amb aquestes rucades banals, esvalotats tots, no estem per altres coses més greus que passen al nostre voltant. Guerres, refugiats, assassinats, màfies… Per un moment hem viscut més feliços creient que el més greu que passava a la nostra societat era una parella cardant a l’andana del metro!