Dels 18 equips dela Lliga Endesa, 6 són dirigits per entrenadors catalans. El País Basc en té 4, mentre Galícia i Madrid 2 cadascun

Andreu Casadevall. El bàsquet li devia una. Després de tres ascensos consecutius amb el Burgos que no es van materialitzar per motius econòmics, Casadevall va ser presentat fa uns mesos com a nou entrenador del CAI Saragossa. Un tècnic amb àmplia experiència en l’ACB, ja que fa 11 anys va dirigir al Leche Río Breogán de Lugo i anteriorment havia passat per Huesca, Alicante i Fuenlabrada.

Salva Maldonado. Aquesta és la seva cinquena temporada consecutiva al capdavant de la Penya, cosa que fins ara només havien aconseguit Kucharski i Aíto en els 85 anys de l’entitat. Això diu molt d’un Maldonado que ha sabut dotar l’equip d’un estil de joc atractiu. “Tenir sis entrenadors catalans a l’ACB demostra el bon nivell de bàsquet que hi ha a Catalunya. A mi personalment m’agrada molt, si bé no deixa de ser un fet circumstancial. Denota la bona salut de la qual gaudeix el nostre bàsquet “, explica Maldonado.

Pedro Martínez. Reflexiu, intel·ligent i treballador. És el segon entrenador en actiu amb més partits dirigits de l’ACB (només per darrere del mil·lenari Aíto). Des Badalona el 1990 fins a la capital del Túria passant per Manresa, Granada, Vitòria i Gran Canària. L’inici de temporada fulgurant amb el Valencia s’ha anat apagant amb el pas dels mesos, però segueixen colíders a la lliga.

Xavier Pascual. Com a bon enginyer tècnic industrial que és, Pascual pot ser considerat l’entrenador més meticulós i matemàtic de la lliga. Controla el rendiment dels seus jugadors amb taules indesxifrables d’Excel, estudia tots els partits en profunditat i analitza el comportament sociològic individual dels seus jugadors. Des que va substituir Dusko Ivanovic el 14 de febrer de 2008, el tècnic català ha aixecat 4 ACB, 3 Supercopes, 3 Copes del Rei i 1 Eurolliga amb el Barça. El que té millor palmarès de tots els catalans, sens dubte. Ara, després de dos anys irregulars (només un títol), Pascual busca la redempció en la seva desena temporada com a blaugrana.

Joan Peñarroya. El català és el tècnic amb menys experiència dels sis citats. Va començar al CB Olesa de la lliga EBA fa només 9 anys, i el 2010 va agafar les regnes del Morabanc Andorra, amb el qual ha aconseguit dos ascensos (el 2012, de LEB Plata a LEB Or, i el 2014 a l’ACB). Els mèrits parlen per si mateixos.

Joan Plaza. Va passar de ser la mà dreta de Manel Comas (2000-2003) i Aíto (2003-2005) a la Penya a fitxar pel Real Madrid. Allà, en la seva primera oportunitat com a entrenador, va triomfar amb un doblet (ACB i ULEB). No obstant això, en els dos següents anys no va aixecar cap títol i va ser acomiadat. Es va marxar al Bàsquet Sevilla tres anys, fins que va decidir emigrar a Kaunas, on és encara venerat pels aficionats del Zalgiris. Al 2013 va tornar a l’ACB per encapçalar el projecte d’Unicaja (Màlaga), on ha tornat la il·lusió a una afició que havia desconnectat del bàsquet.