De quan somiaven ser, ara fa 85 anys

0
II República
Foto icònica de la proclamació de la II República feta per Alfonso Sánchez Protela.

Avui es commemora el 85è aniversari de la proclamació de la II República espanyola

“En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat català, sota el règim d’una República catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya la seva col·laboració en la creació d’una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la Monarquia borbònica. En aquest moment fem arribar la nostra veu a tots els Estats lliures del món, en nom de la Llibertat, de la Justícia i de la Pau Internacional”.

Tot just fa 85 anys, Francesc Macià pronunciava aquest discurs al balcó del Palau de la Generalitat. Era el segon dia que Espanya s’aixecava republicana, després d’unes eleccions municipals que van acabar per servir de referèndum i per enviar a Alfons XIII a l’exili. Els diaris d’arreu de l’Estat no tenien prou edicions per abastar tots els esdeveniments d’aquell dia.

A Catalunya, a la ciutat de Barcelona concretament, va ser La Vanguardia la que va “retransmetre” el discurs del president Macià. Des de Madrid, El Heraldo col·locava en portada que “Macià en Barcelona, al mediodía se hizo con el mando de la población. En Madrid, sobre las cuatro de la tarde, fue izada la bandera tricolor en el Palacio de Comunicaciones”.

La proclamació de la II República a l’Estat espanyol obria les portes del país a la modernització i democratització de tots els àmbits de la vida. Les ganes de canvis polítics, econòmics i socials van portar a posar en marxa moltes mesures, entre les quals es troben la jornada laboral de 8 hores, el dret a vot de les dones o la secularització de l’ensenyament.

Altres projectes més ambiciosos i igualement polèmics, com la reforma agrària – que incloïa com a principi bàsic que el dret agrari ha de respondre a la funció social de la terra – van quedar a mig fer després que el cop d’estat del General Franco acabés en guerra civil.

Des de la restauració de la democràcia a l’Estat espanyol, els homenatges a la II República a nivell institucional han estat quasi inexistents. Un intent de reparar l’oblit va venir al 2007 amb la Llei de Memòria Històrica del Govern Zapatero, però va quedar en paper mullat poc després de nèixer.

Els ajuntaments del canvi tornen la República als carrers

No se sap ben bé si és perquè l’aniversari d’aquest any ha caigut en números rodons o perquè el canvi s’ha instal·lat a alguns ajuntaments de l’Estat, o si és una mescla de totes dues, però aquesta setmana ha estat notícia que consistoris com el de Madrid, Barcelona o València homenatgessin la II República.

I ho fan de manera oficial i institucional, amb un programa d’activitats que ocupa mitja setmana, almenys en el cas de Barcelona. L’alcalde de València, Joan Ribó, va un pas més enllà i ha anunciat que avui penjarà de la façana del seu Ajuntament una una bandera republicana, al costat d’una senyera. Així, diu, es recordarà que va ser València la capital del Govern durant la Guerra Civil.

Ni els ajuntaments de Barcelona ni de Madrid han fet públic si desplegarien o no cap bandera republicana. El que sí que porten fent des de fa temps és recuperar la memòria històrica de les ciutats, començant per eliminar els noms de carrers i monuments franquistes. A l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, aquesta decisió li està costant moltes polèmiques.

A Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, li va passar el mateix quan l’estiu passat va decidir posar en marxa un comissionat de memòria històrica de la ciutat per recuperar els noms dels carrers i l’esperit democràtic de l’associacionisme veïnal d’aquells temps.

De ben segur que no són els únics ajuntaments que han organitzat actes en homenatge a la proclamació de la II República, però el fet que hagin estat aquests tres escenifica el canvi que havia d’arribar amb les eleccions municipals, que molts van comparar amb les que al 1931 portaren la República.