Independència: comença la campanya de la por per sortir de la UE

0
Unió Europea i l'Eurp
Unió Europea i l'Euro

Campanya de la por ha començat pel temor de la posible independència

Unió Europea i l'EurO
Unió Europea

La campanya de la por està regnant durant aquests últims dies de campanya, en vista a les pròximes eleccions d’aquest diumenge el 27 de setembre. Fer por, aquest és l’objectiu del Govern espanyol i de totes aquelles oligàrquies de poder que depenen i es nodreixen de l’status quo actual.

El passat divendres varen ésser els bancs espanyols que mitjançant una posada en escena digueren que una Catalunya independent provocaria molta incertesa econòmica. Aquests mateixos―entre els quals dos catalans― van afirmar que marxarien del Principat català si amb la independència es deixés la moneda de l’euro, com a moneda de canvi. Asseguraven que amb la secessió es provocaria una desertització bancària si s’assolís l’estat català.

Aquestes mateixes afirmacions resulten ésser paradoxals , si més no, complicades d’entendre quan CaixaBank i Banc Sabadell obtenen un 35% de quota en el mercat de Catalunya. Una quota que, en el cas que deixessin lliure, l’ocuparien evidentment altres operadors de diferents països. I és que les afirmacions bancàries d’aquests últims dies estan arrebossades de mentides.

Primer de tot, ningú i quan és ningú, diem ningú, pot dir que ens faran fora de la zona euro. Cap document oficial consta que una zona on ja és de la zona euro i que els seus ciutadans siguin europeus puguin ésser expulsats d’aquesta. Totes aquestes suposicions queden a l’aire i sobretot, tot s’esdevindrà depenent de les condicions negociadores i de mandats clars, en aquest cas de Catalunya i de la seva voluntat majoritària. Pel que fa a l’euro, fins i tot en el pitjor dels casos que es quedés fora de la Unió Europea, es podria fer servir com a moneda de canvi. De fet, i ens consta que hi ha nou països membres de la institució europea que no la utilitzen: Suècia ( Corona Sueca ), Romania ( Leu romanès ), Polònia ( Zloty ), Txèquia ( Corona txeca ), Gran Bretanya ( Lliura esterlina ), Hongria ( Flòrint ), Dinamarca ( Corona danesa ), Bulgària ( Lev ) i Croàcia ( Kuna ). I és que com dèiem anteriorment, i molts economistes com Jordi Galí i d’altres del Col·lectiu Wilson coincideixen que en el pitjors dels casos―expulsió automàtica de la Unió Europea― la moneda euro s’utilitzaria.

Tres escenaris incerts

La independència genera uns escenaris incerts, bàsicament perquè no saben del cert com reaccionaran les altres parts, en aquest cas europees. De totes maneres, aquests possibles escenaris incerts s’han de gestionar. Un d’ells és que la secessió es produeixi de manera negociada on tot quedaria igual. L’altre és que quedem fora de la UE en una primera instància i que es produeixi posteriorment una negociació per poder-se integrar aquesta, però que res canviï. En aquests possible escenari, Catalunya quedaria fora de la Unió Europea temporalment, tot i que hauria demanat continuar-hi. Aquesta ( UE ) permetria  de facto que es complissin tots els drets i obligacions actuals de tots els catalans/nes i de les empreses que operen a Catalunya i que es complien anteriorment, durant un període de transició entre la constitució de l’estat català i la seva nova admissió. Per fer-ho, tan sols caldria que la Unió Europea continués reconeixent el territori català  com a part integradora d’Espanya però, al mateix temps reconeixent la legitimitat del govern escollit de Catalunya i el seu mandat democràtic escollit a les urnes. Malgrat que no formaríem part de la zona euro, es podria utilitzar la moneda en aquest període de transició i les mateixes entitats financeres podrien tenir accés al finançament del Banc Central Europeu.