SUV; ser o no ser, aquesta és la qüestió

0
Aston Martin DBX

Aston Martin DBX

Una mirada crítica a aquest segment

Anys enrere els cotxes tenien la seva raó de ser, tots estaven predestinats a un ús concret. Si volíem un esportiu ens compràvem un cotxe que agrupés velocitat, potència, estabilitat… però si volíem un cotxe més còmode per viatjar tranquil·lament doncs ja ens miràvem una berlina àmplia i amb un bon confort. I si volíem anar a la muntanya sovint o vivíem en un lloc de terreny més o menys complicat, ens compràvem un tot-terreny de cap a peus. Però abans era abans, i ara les coses han canviat molt.

Mirant cap els anys 80 i 90 per la ciutat només veiés cotxes utilitaris, berlines, furgonetes, etc. és a dir, vehicles que es trobaven, més o menys, dins del seu hàbitat. Però, ara, si fem una ullada ràpida, segur que veurem uns quants vehicles alts, amples, amb aspecte tot-terreny, que es mouen a tot drap i que es col·loquen a qualsevol lloc, fins i tot a places de garatge que, per mida, són de vehicles força més petits, però a ells els hi és igual, s’hi posen encara que ocupin una part de la plaça del costat. I això dels garatges perquè passa? Doncs perquè moltes de les places són fetes dels anys 90 cap enrere, quan encara la gent era més o menys racional i comprava el vehicle adequat per la seva situació i ús i les places es feien seguint aquestes regles.

Però anem al tema que ens toca i no és més que una mirada crítica als SUV (Sport Utility Vehicle) que, com vèieu, el nom no té res a veure amb el tipus de cotxe que és ja que de Sport poca aportació fan, encara que hi ha versions d’alguns models que sí que busquen aquesta sensació, tot i que si fóssim racionals i volguéssim esportivitat no agafaríem un SUV. I de utilitari poca cosa tenen ja que la mida no acostuma a ser petita. Així que ja només pel nom ja comença a ser un despropòsit.

I com un despropòsit s’ha convertit en un gran fenomen de masses? Senzillament crec que per culpa dels propis conductors. M’explico; si el vostre veí, al qual li teniu certa mania (per qualsevol motiu), es compra un cotxe nou i aquest és una espècie de tot-terreny però amb finalitat urbana i és una autentica primícia, segurament tu et moris de l’enveja i treguis aquell ego de jo vull ser més que aquest del costat i t’acabis comprant el mateix cotxe però amb algun extra més, fet que dóna peu a una roda que, encara ara, segueix fent-se cada cop més gran. I amb les marques passa el mateix, si una treu un SUV, la seva competència també la de treure amb alguna cosa més per tal que els clients no marxin cap a l’altra.

I el problema d’aquesta roda és que sembla no tenir límits. De veritat pensàveu vint anys enrere que Porsche tindria un SUV? Crec que ningú s’ho imaginava, però resulta que existeixen dos models i es venen alegrement, de fet ara ja no concebem la marca alemanya sense el Cayenne. I el mateix ha passat amb BMW, Audi, Bentley etc. i ja com a últim cas Aston Martin. Sí, la marca britànica ha confirmat que passarà a producció l’Aston Martin DBX que es va presentar al saló de Ginebra com a prototip del futur SUV de la marca i que, finalment, serà una realitat. Doncs bé, crèieu que cal trencar tota una tradició d’una marca per tirar-se a una piscina saturada de nadadors? Entenc que el que mana és el mercat, i la demanada és la que és, però crec que hi ha certs límits, crec que marques on la seva definició sempre ha estat la velocitat i l’esportivitat, es carreguen tota a seva raó de ser amb un SUV.

Poca gent ho aprecia això, tothom segueix la corrent i sí aquesta diu que ara s’han de comprar SUV, doncs tothom els compra. Els hi és igual la tradició o la raó de ser dels cotxes, ells només volen ser un més, som com un ramat d’ovelles on una segueix l’altra. Òbviament a les marques ja els hi va bé, però a canvi de nova clientela, alguns trenquen la seva identitat amb la qual han llaurat un èxit. Entenc que els temps canvien i que els gustos també, però només demano una mica més de racionalitat i que, abans de capficar-vos amb un SUV, us feu algunes preguntes de perquè utilitzaré el cotxe i si realment explotaré la seva utilitat, llavors sabreu si un SUV és realment allò que busqueu.

Amb tot això no dic que els SUV siguin uns mal cotxes ni res d’això, tot el contrari, són vehicles igual de bons que qualsevol altre però que, segons la meva opinió, són fruit d’una barreja que no té cap sentit. Suposo que estareu d’acord amb mi que un vehicle que té aparença de tot-terreny (i que, en la majoria dels casos, podria exercir com a tal) només es passegi per ciutat o autopista, no té cap mena de lògica. Doncs, amics meus, aquesta és la realitat dels SUV, un vehicle sense raó de ser, però que ha aconseguit apoderar-se del mercat automobilístic.