Temps d’enteses i rodolins

0
Parlament Catalunya
Parlament de Catalunya. Foto: Europa Press.

Fa pocs dies el president Mas deia en un acte de CDC allò de “sense Convergència, no hi ha independència”. I és cert, té tota la raó el president Mas. Allò que representa CDC és indispensable per avançar amb pas ferm cap a Ítaca. Però jo m’atreviria a complementar el “sense Convergència no hi ha independència” amb un altre rodolí: “però és que sense Esquerra, tot s’esguerra”. I podríem anar afegint rodolins, tot i que amb la CUP, del tot indispensable en el procés, se’m fa difícil trobar la rima adequada. Els demano disculpes, a vostès i la CUP, per la meva poca perícia “rodolinaire”.

És evident que arribats en aquest punt, tots els partits que estan en línia amb el procés i que es plantegen arribar a l’estat propi en un termini concret i no pas llarg de temps, han de forçar al màxim la capacitat d’entesa. Hauríem d’afegir a la llista els Demòcrates, hereus d’aquella UDC de Carrasco i Formiguera i totes les famílies del socialisme catalanista que s’han allunyat progressivament del PSC, així com tot un sector que es mou al voltant de Catalunya sí que es pot i de Barcelona en comú que, de ben segur, estarien en la línia d’aconseguir un nou estat més just, més solidari, més lliure. I per descomptat caldria saber quin és el paper exacte que la societat civil organitzada, tan ben representada fins ara per Òmnium Cultural i l’ANC, ha de jugar en tot el procés, com es complementa amb el paper dels partits i les institucions (govern i Parlament) i saber, també amb precisió, quina haurà de ser la mobilització o mobilitzacions que en un determinat moment caldrà convocar, i fer-ho llavors, amb tota la contundència que ens reclami la història. Seran moments complicats i d’alt risc. I aquests s’han d’afrontar amb tota el rigor i la seriositat del món, però també amb la confiança que tothom està fent allò que toca fer.

És evident també que en els temps que corren hi ha molts, massa, conflictes en tot aquest entorn. En d’altres entorns també n’hi ha però això ja serien figues d’un altre paner. Hi ha conflictes entre socis de govern. Hi ha conflictes entre socis parlamentaris. Hi ha conflictes en alguns dels principals partits que tenen congressos decisius en els propers mesos. Hi ha conflictes en algunes de les principals organitzacions de la societat civil. Hi ha conflictes entre alguns dels partits del sobiranisme i algunes de les organitzacions de les societats civil. Tot plegat, massa conflictes per a uns moments en què seria bo i recomanable que l’entesa fos la guia i la inspiració dels nostres líders polítics, socials i cívics. Si això fos un partit de bàsquet li suggeriria a l’entrenador del nostre equip que demanés temps mort. Però és clar que això no és un partit de bàsquet.

De la capacitat de resolució de tots aquests conflictes i d’uns quants més que no he esmentat, en depèn bona part del nostre futur col·lectiu. No és senzill resoldre conflictes. Vivim en una societat que està preparada, i molt, per al conflicte, però que no ho està gens per a saber-los resoldre. Ens trobem més còmodes en la discrepància i en la discussió, en la baralla i en l’acusació que en el diàleg i la negociació, que en l’entesa i l’elogi. I precisament la societat avança cap a d’altres formes de relació, i al mateix temps reclama que el conflicte es minimitzi i que l’espai per a la concertació i l’entesa sigui molt més gran. Arribats en aquest punt de la història hem de ser conscients que adoptar noves formes i maneres de fer política, més adequades als temps que vivim i sobre tot trencant amb les clàssiques maneres de fer política, pot jugar a favor de la col·lectivitat. Tot això només és possible fer-ho des de la generositat i la confiança mútua. Avui, per desgràcia, ambdues brillen per la seva absència. Caldria posar fil a l’agulla per a resoldre aquesta mancança. Les conseqüències serien altament positives, i, a més ho serien per molts anys.

I recordin, sense Convergència no hi ha independència, però sense Esquerra, tot s’esguerra… I qui tingui capacitat, que hi afegeixi els rodolins que vulgui.