Tensió entre Obama i el Senat

0
Barack Obama durant el discurs. Foto: Europa Press
Barack Obama durant el discurs. Foto: Europa Press

La mort del jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, Antonin Scalia obre la possibilitat a Obama de nomenar un magistrat demòcrata, però el Senat s’hi oposa

La nit del divendres va morir per causes naturals i als 79 anys Antonin Scalia, magistrat al Tribunal Suprem i icona conservadora. A més, era el cinquè membre de tendència republicana en unes Corts formades per nou magistrats. Així, la seva mort obre la possibilitat que la proporció canviï i hi hagi una majoria demòcrata dins el Tribunal Suprem si és Obama qui escull el substitut.

L’elecció de membres del Tribunal Suprem és un dels moments clau per a qualsevol president nord-americà, ja que en el seu sistema aquests magistrats són designats de per vida i només es canvien quan decideixen jubilar-se o quan moren.

Cal tenir en compte que la importància de tenir una majoria de jutges afins a la presidència és clau, ja que és des d’aquest tribunal des d’on es determinen en última instància factors tals com els drets civils de la ciutadania, la pena de mort, els drets de migrants o qui es pot casar o no.

Per aquesta raó, Barack Obama vol designar un candidat abans que acabi la seva legislatura i el Senat, amb majoria republicana, ho vol evitar. És aquí també on apareix el problema, ja que si no es designa un nou candidat o candidata al Tribunal Suprem, tal i com demana el sector més conservador, es passarien més d’un any amb una vacància a la Cort Suprema.

Aquesta confrontació es produeix perquè és Obama qui presenta la candidatura, però és necessari que el Senat la ratifiqui. La Cambra Alta està formada per 100 escons, 54 dels quals són republicans i poden bloquejar la decisió del President. En realitat, no és una possibilitat, és un fet.

Tot just després de donar les condolències a la família d’Scalia, el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, va afirmar que “el poble americà hauria de tenir veu en la selecció del pròxim jutge del Tribunal Suprem. Per tant, la vacant no hauria d’omplir-se fins que tinguem un nou president”.

Barack Obama va haver de respondre de seguida i va assegurar que “tinc la intenció de complir amb la meva responsabilitat constitucional de nomenar a un successor al seu temps”, a la qual cosa va afegir que “hi haurà molt de temps per a mí per fer-ho i per a què el Senat compleixi amb la seva responsabilitat de donar a aquella persona una audiència justa i una votació oportuna”.

El cert és que encara queda molt temps per escollir la nova presidència dels Estats Units, però també és cert que hi ha una norma no escrita, coneguda com Regla Thurmond, utilitzada indistintament per demòcrates i republicans, que estableix que el President no ha de nomenar magistrats en el seu darrer tram de legislatura.

Mentre que els republicans s’aferren a aquest argument, els demòcrates ho fan al de la “responsabilitat constitucional” al creure que no és correcte deixar el Tribunal Suprem sense un dels membres més d’un any. Ara per ara, a Obama se li suma una altra tasca en els seus darrers mesos de legislatura.

El president dels Estats Units ja ha avisat que presentarà una nova candidatura per al Tribunal Suprem, però haurà de buscar-ne una de prou consens per a què el Senat l’aprovi i que no creï excessives tensions dins el mateix partit demòcrata.