Tot comença quan accedim a la fase REM, els nostres cossos es paralitzen automàticament, amb l’excepció del moviment dels ulls i la respiració. Això ens impedeix fer-nos mal mentre somiem.

En algunes ocasions, les persones es desperten en aquest estat, paralitzades però plenament conscients. És a partir d’aquest moment que comencen els fenòmens inexplicables, com la sensació de ser observats, d’haver-hi vist alguna cosa més a l’habitació amb ells, veure com una criatura se senti en els seus pits i fins i tot agafant-alo llit. Normalment, les persones que investiguen sobres aquest enigmàtic problema de son poques vegades aprofundeixen en les probabilitats paranormals.

És molt més fàcil buscar una explicació científica que descobrir que entitats demoníaques poden accedir a la nostra realitat, mentre dormim. Però ara un nou documental sobre la paràlisi del somni explora un dels fenòmens més aterridors que afecta més d’un 10% de la població, per fer-los saber que no estan sols.

The Nightmare, documental de la paràlisi del somni | Diari CatalàThe Nightmare

Moltes persones pateixen en silenci la paràlisi del son. Segons un recent estudi, 30% de les persones enquestades van assegurar haver-ho experimentat almenys una vegada a la vida, però es creu que un 10% de la població ho pateix amb certa freqüència. Alguns pensen que és un signe de malaltia mental, mentre que altres estan convençuts que es tracta d’una experiència sobrenatural real.

The Nightmare és un documental nord-americà dirigit per Rodney Ascher, estrenada el 26 de gener al Festival de Sundance, que explica l’experiència de vuit persones de Manchester i de Nova York, com Connie, un exateu que es va passar al cristianisme després d’allunyar a “seus visitants de la son” mitjançant la invocació d’oracions, i Forrest, qui crea màscares de Halloween amb les cares que veia durant la paràlisi del son.

Ascher, qui també va ser víctima d’aquesta experiència en el passat, va descobrir a Internet que no era l’únic i de fet es va adonar que el seu trastorn del son tenia un nom, i que el patien milers de persones de tot el món. Cada vegada són més les persones que comparteixen els seus vídeos a la xarxa, descobrint el que han passat durant la nit, des del banal a l’esgarrifosa.

Però el més sorprenent és que Ascher no va decidir comptar amb l’ajuda de metges o especialistes de la son per ‘The Nightmare’, ja que sempre ofereixen una resposta molt genèrica i massa científica per a un fenomen que podria tenir el seu origen en el paranormal. En canvi, va optar per un to vivencial més envoltant, en un intent de capturar l’essència de tots aquells que el pateixen, en lloc de descriure clínicament.

El que podria semblar en un principi una pel·lícula de terror, adquireix un aire diferent quan es tracta d’alguna cosa que està passant a les 2 de la matinada durant més de tres dècades. Presències fosques durant la paràlisi del somni; persones amb les seves vides arruïnades per culpa d’això i que lluiten dia a dia per evitar ser dominades per forces invisibles. No obstant això, a altres els resulta una experiència rica, un món totalment nou amb éssers d’altres dimensions.

Paràlisi del son i les entitats demoníaques

The Nightmare, documental de la paràlisi del somni | Diari Català

Durant centenars d’anys s’ha estat escrivint sobre la paràlisi del son, de diferents maneres. Si fas una recerca ràpida a Google sobre la “Paràlisi del son” el primer que veuràs serà l’obra de Johann Heinrich Füssli

‘El malson (The Nightmare)’ de 1781, que mostra com un incubo oprimeix el pit de la seva víctima mentre dorm. Però el més sorprenent és que si mirem a través de la història de l’art i la literatura trobem representacions similars de bèsties, bruixes i dimonis nocturns en les cultures de tot el món.

El poble Miao (hmong), un grup ètnic de Laos, tenen a un ‘dimoni’ a la paràlisi del son que ells anomenen TSOG tsuam.

Curiosament, 117 refugiats dels Miao que van ser reubicats en Estats Units van morir inexplicablement mentre dormien a finals de 1970. Va ser a partir d’aquestes misterioses morts que els científics van postular l’existència de la síndrome de la mort sobtada nocturna inesperada.

Però l’altra versió va ser que els laosians no van poder fer front al TSOG tsuam durant el son, ja que no comptaven amb l’ajuda dels xamans i rituals que impedien l’atac de l’entitat demoníaca. El director Wes Craven, qui va morir el 30 d’agost de 2015, es va inspirar en aquest cas per crear a Freddy Krueger, el personatge principal de la saga de pel·lícules de terror “Malson a Elm Street (A Nightmare on Elm Street)”.

T’atreveixes a veure aquest nou documental? Has estat víctima de la paràlisi del son? No tinguis por, comparteix les teves experiències. I recorda, no estàs sol.