Tres claus sobre el que havia de ser un debat històric

0
Debat 13J
Vista general del plató

L’únic debat a quatre de tota la campanya electoral va quedar lluny de ser històric, tot i el desplegament de mitjans i expectatives

Van ser més de dues hores d’emissió, amb només dues pauses per a la publicitat i per a què els candidats poguessin escoltar les crítiques dels seus assessors que estaven menjant-se les ungles darrere les càmeres. No perquè fos un debat massa intens, sinó per la manera d’enfocar els temes i els atacs als rivals.

L’únic debat de tota la campanya electoral del 26-J en què coincideixen tots els candidats va crear molta expectativa. Els hashtags utilitzats van convertir-se ràpidament en Trending Tòpic a l’Estat espanyol i es van fer més de mig milió de tuits abans que s’arribés a complir una hora de debat.

 

Debat analògic

Tot i que Twitter estava inundat d’opinions de 140 caràcters i gifs de cada frase que quedava una mica fora de context, el cert és que el debat semblava que se celebrava en una altra època. Música patriòtica, fons asèptic i dos presentadors i una presentadora que més que conduir un debat cronometraven els torns de paraula.

La melodia que donava pas al debat era un remix de l’himne espanyol, una mica més suavitzat per no espantar a l’audiència però inconfundible i que no va passar inadvertit per ningú. El fons de colors neutres i un plató auster – amb els quatre faristols i la taula dels presentadors -, juntament amb el vestuari escollit tant per moderadors com per candidats va crear la sensació de seguir als anys 90.

Música patriòtica, fons asèptic i presentadors que més que conduir un debat, cronometraven

No hi havia ni pantalles ni interactius i les piulades i gràfiques no es portaven en cap tauleta, sinó en cartulines i post-its. L’únic que no va ensenyar les seves dades amb cap dels dos mètodes va ser el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que va decidir apuntar-les discretament a la llibreta i anar-les dient.

El cap de llista de Ciutadans, Albert Rivera i el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, sí que van treure cartulines Din A-4 per mostrar les dades a l’audiència i als seus rivals. Veure piulades impreses de ben segur que va demostrar a més d’un el xoc generacional que hi ha en aquests comicis.

L’encara president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va optar pels paperets de colors i per ignorar tota cartulina que li ensenyaven Sánchez o Rivera. Cal tenir en compte que el debat que s’estava portant a Twitter era de gent majoritàriament menor de 35 anys, mentre que a la televisió els dos grans partits tradicionals intentaven apel·lar a aquell 40% del seu electorat que no utilitza – ni pensa fer-ho – les xarxes socials.

 

Molta expectativa per tan poca emoció

Les quatre grans cadenes estatals – TVE, Tele 5, Antena 3 i La Sexta – es van passar tota la nit amb els quatre candidats a la pantalla. No només van retransmetre tot el debat sinó que van organitzar especials tant per fer la prèvia com per analitzar el post debat. L’atenció mediàtica, almenys fins que va començar el debat, era justificada al ser l’únic amb els quatre caps de llista.

Ara bé, les expectatives creades van quedar només en això, expectatives. El debat va ser avorrit i poc semblant a la concepció que s’ha tingut fins ara del que significa debatre. Tots quatre candidats anaven per torns de paraula, sense quasi interrompre’s i fent monòlegs per a cada tema.

L’atenció mediàtica, almenys fins que va començar el debat, era justificada

El més interessant de la primera hora va ser els problemes logístics que van donar una mica de vida tant al debat com als candidats. No hi va haver cap paraula sortida de to ni cap equivocació sonada que donés per omplir els titulars del dia següent. Pablo Iglesias murmurava de tant en tant quan Pedro Sánchez l’increpava i el tècnic de so no li apujava el micro. Per la resta, res destacable.

 

Havia de ser un debat contra Rajoy i va acabar sent contra Iglesias

En un principi semblava que el blanc de totes les crítiques seria Mariano Rajoy com a president del Govern i candidat conservador. Però finalment va acabar per ser Pablo Iglesias, per la qual cosa el popular es va relaxar i va mirar el partit tranquilament, el que va fer que sortís “guanyador” del debat.

Pedro Sánchez va recordar en tota intervenció que feia que per culpa de Podemos no hi havia govern. Iglesias li anava repetint que s’equivocava de contrincat, però el socialista va creure que no. Albert Rivera va repartir crítiques tant a Rajoy com al líder de Podemos, tot i que finalment es va decantar per seguir les passes de Sánchez i increpar al de la formació morada.

No hi va haver foc creuat entre Ciutadans i PSOE. De fet no hi va haver foc creuat en cap ocasió. Quasi cap, ja que com passa sempre les coses s’animen al final i el bloc de la corrupció va fer que els quatre candidats es deixessin anar. A les xarxes deien que l’únic sentit que li veien al debat eren els acudits que sortirien al dia següent. Veurem.