Troben un llangardaix de sis cues | Diari Català

Els llangardaixos tenen la capacitat de tornar a crear cèl·lules nervioses i regenerar certes parts del seu cos, però mai s’havia vist un com aquest llangardaix de sis cues.

El llangardaix blanc i negre ‘tegu argentí’ (Salvator merianae) és un gran llangardaix que habita en els boscos tropicals i sabanes de l’est i el centre d’Amèrica del Sud. Com gairebé tots els llangardaixos, aquestes criatures omnívores tenen la capacitat de regenerar la seva cua si pateixen lesions o fins i tot si les van perdre per complet. Un jove membre d’aquesta espècie, com es revela a la revista Quaderns d’Herpetologia, s’ha convertit en un guanyador en establir un nou rècord: Ha aconseguit regenerar simultàniament ni més ni menys que sis cues.

La regeneració és diferent de la curació: la reparació del teixit és sovint incompleta, amb l’òrgan danyat o part del cos que es fixen en si just el suficient per adaptar-se a la ferida causada per la lesió. La regeneració, d’altra banda, és on el teixit danyat se substitueix per una còpia exacta poc després. Les parts del cos humà han perdut la capacitat de regenerar-se després de patir una lesió. Les petites puncions cutànies poden regenerar completament a si mateixos; el teixit cardíac danyat només pot ser reparat, més no regenerar-se a si mateix.

Quan se sent amenaçat, un llangardaix talla la seva cua entre dues vèrtebres específiques, similars a les vèrtebres que es troba en una gran varietat de mamífers. Una fractura es genera dins de la seva cua al llarg d’un d’aquests punts estructurals febles intencionadament; el sagnat és ràpidament coagulada, i la regeneració cel·lular del teixit de la cua comença ràpidament. Aquest jove llangardaix de si cues ‘tegu blanc i negre’ en particular semblava haver patit una lesió particularment nociva per a la cua, probablement causada per un objecte punxant, que no va poder tallar completament la cua. La ferida era bastant profunda, però, prou per estimular múltiples punts al llarg de la cua on la regeneració es porta a terme normalment, provocant que creixessin múltiples cues.

Un equip de científics de l’Institut de Diversitat i Ecologia Animal (CONICETUNC) i del Centre de Zoologia Aplicada (Argentina) van ser els que van descobrí la ciutat de Còrdova (Argentina) aquest llangardaix de sis cues (Salvator Meriana) amb la particularitat que, després haver-se ferit greument la cua amb un objecte afilat, va aconseguir regenerar simultàniament les 6 cues de diferents mides.

La ferida d’aquest jove llangardaix no va ser tan greu com perquè aquest perdés la seva cua, però sí prou per a iniciar el seu procés de regeneració. El que no esperaven els experts era descobrir que aquest llangardaix de sis cues, de més de mig metre de longitud, provoqués el creixement espontani i en diferents llocs propers a la cua de sis cues de diferents mides i amb un angle fins de 90° respecte a la cua original.

Els científics, segons informa l’agència SINC, que han publicat el seu estudi a la revista Quaderns d’Herpetologia, publicació de l’Associació Herpetològica Argentina, han qualificat aquest fenomen de ‘extremadament estrany’ tot i que la bifurcació de la cua en els llangardaixos no sigui tan poc comú (ja que alguns posseeixen l’habilitat de crear cèl·lules nervioses i regenerar part de la seva mandíbula i les seves extremitats). L’insòlit d’aquest cas en concret és precisament la creació d’aquest gran nombre de cues a l’uníson que, segons els investigadors, no pot generar al llangardaix de sis cues més que complicacions i una major despesa de recursos.