“No s’ha d’entrar en la dicotomia de si Turquia és un país segur per a les persones refugiades o no: és el que vol Brussel·les, per evitar que el debat sigui per què la Unió no ha buscat una sortida digna a la crisi” es qüestiona Francesc Fàbregues (CIDOB)

Nombrosos dubtes sobre la desprotecció del dret d’asil persegueixen l’acord que van subscriure la Unió Europea i Turquia – com a ‘tercer estat segur’ -, el passat 18 de març. Dilluns vinent començarà la deportació de tots els demandants d’asil que hagin arribat a les costes gregues a partir del 20 de març, en virtut del vigor del pacte.

Segons dades de l’agència France Presse, el primer grup d’expulsats estarà format per unes cinc-centes persones i la seva devolució es farà a bord de ferris pagats per FRONTEX, l’agència que patrulla les fronteres de la Unió.

Turquia, Unió Europea, refugiats
Cua de persones refugiades en un ‘hotspot’ a la costa grega. Foto: Europa Press

Aquest acord, però, no contempla la deportació del milió de persones que ja es trobaven atrapades a Grècia o a la frontera amb Macedònia, quan es va rubricar. Amb tot, han transcorregut els dies i la veu d’alarma d’organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional o Human Rights Watch no ha cessat, per la possible vulneració del dret d’asil.

Fins que no es produeixin les devolucions del proper dilluns, els dubtes planen sobre si les expulsions contemplades en el pacte entre Ankara i Brussel·les s’executaran de forma col·lectiva – cosa que contravé el dret humanitari internacional –, si les persones refugiades tindran garanties humanitàries i processals sobre el seu dret d’asil, o si es complirà l’obligació d’atendre les necessitats bàsiques (menjar i assistència mèdica) dels demandants en territori turc.

Les advertències d’Amnistia Internacional

Quan encara no s’havia assecat la tinta de l’acord entre Brussel·les i Ankara, Amnistia Internacional expressava d’aquesta manera els dubtes sobre les garanties al dret d’asil amb el retorn de persones refugiades a Turquia: “És com veure descarrilar un tren a càmera lenta”, deia John Dalhuisen, el seu director per Europa i Àsia. El passat 23 de març, l’organització feia pública la deportació col·lectiva de trenta afganesos des d’Istambul.

Des que va començar l’èxode massiu de persones refugiades des de Síria, Iraq i Afganistan, Amnistia ha estat reportant el tractament i les garanties legals dels demandants d’asil a Turquia. Els resultats de l’informe posen en qüestió que Turquia pugui ser un ‘tercer estat segur’: detencions prolongades i retorns forçats a Síria i Iraq són la majoria de pràctiques denunciades entre els centenars de peticionaris d’asil en territori turc.

La bilateralitat entre la Unió i Turquia

Les relacions d’Ankara i Brussel·les s’han basat, històricament, en la voluntat turca d’adherir-se a la Unió Europea, amb el desenvolupament consegüent d’importants intercanvis comercials i econòmics. L’únic precedent d’acord entre les dues parts, a l’hora de fer front a crisis humanitàries o a fluxos migratoris, el trobem mesos abans de l’acord de març, quan la Unió va transferir 3.000 milions d’euros a Turquia per a “cooperar en la gestió dels dos milions de refugiats siris” que es troben al seu territori.

Turquia, Unió Europea, refugiats
El president turc, Recep Tayyip Erdoga, en una compareixença després d’una reunió amb el Consell d’Europa. Foto: Europa Press

La transferència de persones refugiades a Turquia és una bestreta en les converses per la seva adhesió? Li ho preguntem a Francesc Fàbregues, especialista en la matèria pel CIDOB: “Només és una sortida conjuntural, molt trista, tant pels refugiats com pels seus drets civils. Això millora les relacions entre les dues parts? Ho veurem”.

Fàbregues adverteix, en aquest sentit, que no s’ha de buscar la dicotomia de si Turquia és un país segur o no: “és el que vol Brussel·les, per evitar que el debat sigui per què la Unió no ha buscat una sortida a la crisi”, qüestiona.

Com queda el dret a l’asil, després de tot?

“Aquest acord és un intercanvi de cromos, només es pot concebre d’aquesta manera. Té un cost i una selectivitat amb les persones refugiades bestial” lamenta Eduard Sagarra, president de l’Associació per les Nacions Unides a Espanya (ANUE). Aquest advocat, especialitzat en dret internacional, adverteix que tot el que es coneix sobre l’acord es pot qualificar “políticament i jurídicament insegur” per a la protecció humanitària de les persones refugiades: “Només afavoreix les màfies“, assegura, “i les màfies no necessiten de cap acord internacional per posar-se d’acord”.

El pacte preveia la declaració prèvia de Turquia com a ‘estat segur‘ per poder-li transferir les peticions d’asil: en aquest cas ha estat Grècia qui ho ha pronunciat. Ankara però, només ha signat la Convenció de Ginebra (1951) – el text que desenvolupa el dret d’asil a escala internacional – amb certes reserves, com la de només donar refugi a ciutadans europeus; a més, Turquia ni tant sols va subscriure el Protocol de Nova York (1967), el complement de Ginebra en què es dota d’un estatut les persones refugiades.

Així, segons Sagarra, Turquia no incomplirà cap norma que hagi signat, però paradoxalment la devolució de peticionaris d’asil des d’Europa al país és “il·lícita” perquè no es garanteixen els seus drets humans. “Ankara complirà els compromisos internacionals anteriors a 1951, però no necessàriament els posteriors, i és un risc“, alerta el president d’ANUE.

A aquesta se li afegeix la paradoxa de que, com que l’acord només preveu l’admissió a Grècia segons l’origen – només es tramitarà l’asil a persones síries -, la resta de nacionalitats es derivaran a Turquia. Així, els ciutadans turcs que provin d’arribar a Grècia per refugiar-se, al·legant persecució política, automàticament seran retornades al lloc on la seva vida pot perillar: igual que pels kurds, ja siguin turcs, siris o iraquians, amb l’evident risc que això els hi suposa romandre en un país que els hi ha declarat la guerra.

Turquia, Unió Europea, refugiats
La capçalera d’una manifestació a Barcelona, exigint vies segures d’entrada de les persones refugiades a Europa. Foto: Europa Press

Sagarra conclou impugnant el pacte entre la Unió i Turquia: “l’expulsió col·lectiva està prohibida en el dret internacional, però no és segur que Turquia s’inhibeixi d’aquesta pràctica“, adverteix. I una asseveració que ja s’ha instal·lat com una obvietat en la percepció de la crisi humanitària: “Mentre hi hagi guerres i negocis amb les armes, mentre els Estats Units desballestin països sencers… hi haurà refugiats“, clama el president de l’ANUE.