Twitter, la nova eina de comunicació

0

Permeteu-me començar aquesta columna amb una petita pedanteria. Si hi ha un tema que domino després de tots aquests anys d’existència virtual, i això difícilment m’ho podreu rebatre, és el Twitter. Ai! Beneïda xarxa social, que acaba de fer deu anys, la de l’ocellet blau! La de coses que hem après entre tuit i retuit… La de gent amb la que hem xerrat, discutit i flirtejat, famosos inclosos, amb tants usuaris com té, seguint-se els uns als altres… I la de notícies que ens han arribat gràcies als trendings topics, els retuits i els hashtags, oi? I ràpid que ens han arribat, perquè per a molts dels usuaris de Twitter, aquesta xarxa ha estat la porta d’entrada principal de la informació i l’actualitat. Millor que un telenotícies, vaja!

És innegable que la immediatesa amb la que funciona Twitter ha estat un dels factors fonamentals del seu èxit. No em refereixo a un èxit com el de Facebook, que ha aconseguit fer del seu creador un dels joves més rics del moment. Ja li agradaria a en Jack tenir els comptes corrents d’en Mark, ja… L’èxit de Twitter ha estat un èxit diferent. Un èxit basat sobretot en la confiança al seu funcionament, sobretot per part dels usuaris. Però no només els usuaris petits i anònims, com tu i com jo, són els que han convertit Twitter en un dels seus punts de referència a l’hora d’estar informat, sinó també els usuaris més grans i coneguts –mitjans de comunicació, esportistes, actors…–, que han optat per aquesta xarxa social com a punt de llançament de les informacions que volien transmetre als seus seguidors, mai més ben dit. I no només amb aquesta finalitat, com veurem a continuació.

Segurament tots de vosaltres haureu vist més d’un programa de televisió on en alguna de les cantonades hi apareix el hashtag que fa referència a la sèrie o tertúlia o el que carai sigui que us té embadalits davant de l’aparell. Una etiqueta que serveix per a endreçar la informació que genera el programa a les xarxes i, al mateix temps, per a què els espectadors hi diguin la seva i, fins i tot, en alguns casos, i això és el que fa més il·lusió als usuaris, veure a la pantalla de la tele el seu tuit, potser amb la foto de perfil i tot! Seguir la televisió amb el Twitter a la mà és una de les pràctiques més habituals per a tots aquells aficionats a contrastar i participar en la programació de les emissores. En els programes de més audiència el volum de tuits generats és enorme, i fàcilment aconsegueix col·locar-se en el top ten dels temes més tractats. Evidentment, aquests de la tele, que són un rato llargs, saben que això els genera més audiència perquè la gent que veu aquest èxit virtual a l’ordinador o mòbil suposa que el programa que estan emetent és de qualitat i llavors es passa a la tele i també s’hi enganxa. Tot i que sempre hi ha els realitys  aquests moderns de fresques i borinots que fan baixar la mitja, no sé si m’enteneu…

Tot això que comentava, poc o molt, ha canviat també el món del periodisme. Segueixen sortint els diaris cada matí, evidentment, i els telenotícies arranquen puntuals a les dues del migdia, però amb tanta gent amb mòbil al damunt –màquines capaces de gravar i fotografiar i, al mateix moment, enviar tota aquesta informació arreu del món– no és difícil que algú expliqui en directe i des del lloc dels fets a través del Twitter o qualsevol altra xarxa social el que està passant. Llavors, quan veiem el presentador, tot ben vestit i pentinat, o llegim el diari amb les notícies del dia abans, ja sabem de fa estona què ha passat. I vulguis o no, aquests usuaris que aconsegueixen convertir-se en protagonistes per haver estat al lloc adequat en l’instant encertat reben una gran repercussió a la xarxa i, molts cops també, les seves imatges són utilitzades per mitjans audiovisuals per il·lustrar els fets. L’era de la comunicació digital té aquestes coses. Ens permet està interconnectats a les bones i a les dolentes, i convertir-nos en periodistes a tots, tot i no conèixer l’ofici i les seves normes.

Però no us fieu de tot el que veieu al Twitter, per molt que jo ara us l’estigui deixant com a l’eina definitiva de la informació. Ni tan sols del que diguin alguns mitjans de comunicació a través dels seus tuits, que sovint corren massa, a la recerca de l’exclusiva més sonada. Perquè de vegades hi ha gent que no va amb les mateixes bones intencions que la resta i és capaç de dir qualsevol bajanada o de matar qualsevol famós per tal d’aconseguir desenes, centenars o milers de retuits. Sí, sí! Per exemple, molts cops veure el nom d’un famós a la llista de trending topics és sinònim a la seva malaurada defunció. Però d’altres vegades no és així: la notícia és falsa! Qui sap si algú ha iniciat una bola de neu que s’ha anat fent gran fins al punt que la majoria se l’ha creguda, i el famós en qüestió ha hagut de fer acte de presència per desmentir tan tràgiques afirmacions.

Així doncs, esperem que aquests primers deu anys de Twitter tinguin una llarga continuïtat a les nostres vides, sobretot ara que ja li hem agafat les mides a la bèstia, que com a eina de recerca d’informació aquesta xarxa social ha fet una bona feina. Només pensant-hi ara per sobre, i personalment, algunes notícies de les que n’he tingut constància a través de tuits són, per dir-ne unes quantes, l’accident de l’avió de Germanwings, els atemptats de París o l’elecció de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de Junts pel Sí. Perquè no sempre som a casa per poder veure l’ÚLTIMA HORA del 3/24, o en algun lloc amb ràdio per anar escoltant els butlletins horaris, però molt probablement sí que tenim un mòbil al damunt amb accés a internet i, en conseqüència, a Twitter. Així doncs, la humanitat ha canviat en molts aspectes, i ara vol assabentar-se del que passa al seu entorn les vint-i-quatre hores del dia. Ara, no ens passem! Que també va bé de tant en tant apartar els ulls de la pantalla i veure els successos al nostre voltant o escoltar el que diuen els nostres amics i coneguts. Moderació i llarga vida al Twitter!