Una presidència compartida entre quatre persones és l’última proposta de JxS a la CUP per seguir endavant amb les negociacions

Aquest matí, les informacions han estat encapçalades per l’exclusiva publicada pel diari Ara, on s’explica l’última oferta de Junts pel Sí (JxS) a la CUP: una presidència de la Generalitat col·legiada. Aquesta proposta, segons informa el diari, no s’acabaria de concretar fins un dia o dos abans de la trobada de la CUP a Manresa.

Així, el “president formal” de la Generalitat seguiria sent Artur Mas, però compartiria el tracte de president amb el cap de llista de JxS, Raül Romeva; la vicepresidenta en funcions, Neus Munté, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Es constituïria un Consell de la Presidència, on s’integrarien les quatre àrees, que serien l’Executiu, i des d’on es “lideraria el procés”.

Els de Junts pel Sí tenen clar que segurament aquesta proposta tampoc acabi per convèncer a la CUP d’investir Mas i que les negociacions no acabaran aviat

Aquesta nova proposta no és més que una extensió de la que va fer Mas al segon debat d’investidura, on va oferir dividir el Govern amb tres àrees, a banda de la Presidència, on tres consellers se’n farien càrrec i hi dependrien altres conselleries. L’únic canvi és que aquests conselleres passarien a tenir càrrec presidencial, el que dóna una visió de responsabilitat compartida, tot i que Artur Mas seguiria apareixent com a president formal.

Els de Junts pel Sí tenen clar que segurament aquesta proposta tampoc acabi per convèncer a la CUP d’investir Mas i que les negociacions no acabaran aviat. Per tant, aquesta oferta només serveix per allargar aquestes negociacions que semblen encallades i per posar més pressió a l’esquerra anticapitalista abans que es reuneixin amb les bases.

La pressió externa a la CUP no és res nou. De fet, se l’ha començat a denominar com a “Pressing CUP”. Com explica Roger Palà, el problema és que la pressió ha entrat en una altra fase, molt més complicada i perillosa. Ara, el conflicte ha deixat de ser el lideratge del procés i ha passat a ser l’existència del Procés en sí. És a dir, si els cupaires no recolzen la investidura no hi haurà independència, ja que Convergència abandonarà amb els seus corresponents votants.

Així, l’esquerra anticapitalista queda entre l’espassa i la paret: si segueix dient que no, l’argument d’un procés sobiranista transversal, cau; si accepta investir Mas, el que cau és part del seu ideari. Amb aquest canvi de marc del conflicte, juntament amb una oferta que a primera vista pot semblar una cessió de JxS davant la CUP, la responsabilitat del rumb del procés recau sobre l’esquerra.

Ara bé, la responsabilitat no és seva ni de bon tros. El “camí cap a la independència” porta encallat des del dia després de les eleccions. El Parlament va signar una ressolució per començar el “procés de desconnexió” amb l’Estat espanyol. Fins aquí, sembla que la cosa avança. El problema ve on diu que aquesta desconnexió es farà efectiva en un termini de 30 dies. Estan a punt d’acabar-se i no se sap ben bé a partir de quina data comença el compte enrere, perquè una de les condicions de fer efectiva la ressolució és que hi hagi un President.

De moment JxS ha posat en marxa l’estratègia de desgast cap a la CUP

Un President que han de negociar amb la CUP, que fins ara no ha acceptat l’única proposta de Junts pel Sí: Artur Mas. Segueixen negociant, però si el candidat no es canvia, no es pot arribar enlloc. O sí. De moment JxS ha posat en marxa l’estratègia de desgast cap a la CUP: primer, immobilitat del canditat; després, canvi de marc. Segueixen sense presentar alternativa a Mas, però ara juguen la carta de que si no s’accepta, el procés mor.

Dins l’esquerra anticapitalista, el debat creix cada dia més, igual que els comunicats. A la premsa fa dies que parlen de fractura interna, i fins i tot el diputat Benet Salellas ho insinúa. Mentrestant, a JxS segueixen mostrant-se inamovibles i estoics. Fins diumenge, però, no es podrà saber si l’estratègia funciona o no.