Un altre hivern amb fred

0
hivern
Foto: les entitats subministradores i la Generalitat no han signat cap conveni per evitar talls. Clara Barbal

Les entitats promotores de la llei 24/2015 denuncien que ni la Generalitat ni les empreses subministradores han aplicat mesures contra la pobresa energètica 

 

El juliol passat s’aprovava una llei al Parlament de Catalunya per impedir cap més hivern amb fred: la 24/2015 de mesures contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional, promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Des de llavors, les entitats no han baixat la guàrdia per garantir que la llei s’apliqui: n’han fet seguiment amb la Generalitat i els Ajuntaments, han redactat manuals d’implementació per les administracions, han format personal funcionari per assistir a famílies en risc… No obstant, denuncien que aquest hivern ha transcorregut sense mecanismes perquè cap persona pateixi pobresa energètica.

“Precintem Endesa per incomplir la llei 24/2015”

Tot just la setmana passada, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica van precintar simbòlicament una oficina d’atenció al client d’Endesa del centre de Barcelona. L’objectiu: pressionar a les empreses subministradores d’energia i la Generalitat perquè habilitin mecanismes contra el tall de subministraments a famílies en risc.

Les entitats promotores de la llei 24/2015 per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica denunciaven que la Generalitat encara no ha establert un conveni marc amb les subministradores per fer front als deutes en les factures i això fa que l’aplicació de la llei recau en els acords que pugui aconseguir cada ajuntament aïlladament.

hivern
Foto: APE_Cat

A més, la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, sosté que “les subministradores actualment estan incomplint la llei vigent“: anul·len els subministres sense consultar els serveis socials o la mateixa família per tal de determinar si troben en situació de vulnerabilitat – l’anomenat ‘principi de precaució‘, previst en el text legal –.

La llei també disposa que siguin les mateixes companyies les que assumeixin l’impagament de les factures de llars vulnerables. La PAH, el DESC i l’APE alerten que aquest hivern se n’ha fet càrrec les mateixes persones afectades i l’Administració.

“La llei no és perfecta, ni molt menys, només és un pòsit d’emergència i ni les necessitats d’emergència s’estan cobrint“, lamenta la directora del DESC, i reclama a la Generalitat seure amb les subministradores per tal de subscriure un conveni perquè aquestes es responsabilitzin dels deutes de persones en risc i dotar de pressupost als Ajuntaments perquè puguin sancionar les energètiques.

Un conveni per fer efectiva la llei contra la pobresa energètica

El passat mes de gener la PAH, l’APE i el DESC van enviar una carta al nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb una proposta de conveni per a les subministradores emparada amb la llei 24/2015.

Si bé la resposta immediata del Govern va ser favorable a la proposta, les entitats denuncien que, a aquesta data i havent passat l’hivern, no hi ha hagut cap trobada entre les parts i, per tant, les interrupcions en els subministraments no han cessat.

A més del ‘principi de precaució’ i de la condonació del deute de llars en risc d’exclusió, la proposta de conveni també contempla garantir un cost mínim del servei per a famílies vulnerables, aplicar descomptes perquè el preu sigui assumible – no més del 10% dels ingressos de la unitat familiar – i informar en les cartes d’impagament dels drets continguts a la llei 24/2015.

Falta de respostes en matèria habitacional 

Les entitats promotores de la llei 24/2015 expliquen que la pobresa energètica sol anar estretament lligada a l’exclusió residencial: a l’entrada d’aquest any 2016, també van interpel·lar la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona davant la manca de respostes en la mobilització d’habitatges buits per a persones desnonades i en risc d’execució hipotecària.

L’Observatori DESC insta la Direcció d’Habitatge de la Generalitat per a que desenvolupi un reglament annex a la llei 24/2015 de mecanismes de segona oportunitat: és a dir, que les famílies amb deutes relacionats amb l’habitatge puguin començar de nou, sense càrregues – un propòsit semblant a la ‘dació en pagament‘ –.

hivern
Foto: pisos buits de la SAREB.

La directora de l’Observatori justifica la urgència d’aquest mecanisme perquè “actualment les entitats bancàries fan xantatge a les famílies a l’hora d’escollir entre un lloguer social o la cancel·lació del deute hipotecari. Amb la llei 24/2015 els bancs tenen l’obligació sobre les dues coses, no haurien de fer triar les famílies”.

També reclama als Ajuntaments i la Generalitat més rapidesa a l’hora de mobilitzar habitatges buits de grans tenidors – el Govern ja n’ha catalogat 47.000, la majoria de la SAREB (‘el banc dolent’), però l’IDESCAT n’ha comptat fins a 480.000 –.

Catalunya segueix líder en exclusió residencial

Un mes abans de la promulgació al Parlament de la llei 24/2015, en la publicació anual del seu informe sobre l’estat de l’emergència habitacional, l’Observatori DESC seguia alertant que Catalunya encapçala els rànkings d’execucions hipotecàries en les comunitats autònomes.

hivern
Foto: Infografia de l’informe del DESC.