Traslladat a la pràctica clínica, això permetria que el comitè multidisciplinari decidís la millor estratègia terapèutica i de seguiment

Un test genòmic en el diagnòstic ajuda a predir la resposta al tractament del càncer de mama, segons un estudi publicat en la revista ‘BMC Medicine‘, liderat per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps).

Aquesta prova permet identificar “la verdadera biologia del tumor” i proporciona informació valuosa pel que fa al pronòstic de la pacient i la resposta del seu tumor al tractament amb quimioteràpia, ha informat el centre aquest dimarts en un comunicat.

Traslladat a la pràctica clínica, això permetria que el comitè multidisciplinari decidís la millor estratègia terapèutica i de seguiment en cada cas concret.

El treball, coordinat pel cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Clínic i de l’equip d’investigació genòmica de tumors de l’Idibaps, Aleix Prat, també ha tingut investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i de la Universitat de Carolina del Nord.

Actualment, les proves genòmiques s’utilitzen de manera seleccionada, una vegada s’ha fet la cirurgia en pacients amb tumors sensibles a hormones, per decidir si cal fer el tractament posterior amb quimioteràpia.

Tot i això, l’estudi ha avaluat la possibilitat d’utilitzar aquesta prova en la pràctica clínica en qualsevol mena de càncer de mama, així com usar-la per predir la resposta al tractament amb quimioteràpia i el pronòstic abans de fer qualsevol mena d’intervenció.

L’estudi va avaluar les dades genòmiques i clíniques de 975 pacients amb càncer de mama –una de les sèries més grans publicades fins ara– per determinar la capacitat d’identificar el subtipus molecular del tumor i avaluar la seva utilitat per predir la resposta de la quimioteràpia i el pronòstic del tractament.

Segons els investigadors, la biologia identificada amb dades genòmiques és la variable més important per predir la resposta al tractament i la supervivència, més enllà de les 4-5 variables que s’utilitzen actualment a la clínica.