Un tripartit per a Portugal

0
Costa podria ser el nou primer ministre
Costa (PS) podria ser el nou primer ministre / FraLiss

Pacte d’esquerres per fer fora Passos Coelho

Un govern de només onze dies

De les eleccions parlamentàries portugueses, celebrades el mes passat, en van sortir dos grans titulars: d’una banda, que Passos Coelho, l’aleshores primer ministre, havia tornat a guanyar les eleccions; de l’altra, que va quedar lluny de la majoria.

Concretament, la coalició Portugal à Frente (PàF) va obtenir 107 diputats al parlament unicameral portuguès (l’Asamblea de la República) d’un total de 230. Això significa el 46% dels escons, tot i haver obtingut només el 38,6% dels vots.

El fet que la coalició encapçalada per Passos Coelho hagués obtingut gairebé la meitat dels diputats feia pensar que el líder portuguès mantindria el càrrec. Més encara després de que el president de la República, Aníbal Cavaco Silva, el nombrés novament primer ministre, tot adduint a que havia de governar la força més votada.

Tot i això, faltava l’aprovació parlamentària, que no es va produir. Passos Coelho va ser rebutjat menys de dues setmanes després de ser nombrat pel president, gràcies al vot contrari dels partits d’esquerres.

Les forces d’esquerres s’alien per primer vegada

Prèviament al nomenament de Coelho, els partits d’esquerres portuguesos ja havien apuntat que disposaven de majoria per formar govern. Concretament, aquest acord el formen el Partido Socialista (86 escons, 32,3% dels vots), el Bloco de Esquerda (19 escons, 10,2% dels vots) i la Coligaçao Democrática Unitária (17 escons, 8,3% dels vots), una coalició formada per comunistes i ecologistes.

En total, les tres parts sumen 122 escons, el 53% del total, una majoria no excessivament àmplia, si a més es té en compte que cap força de les integrants ha guanyat els comicis. Tot i això, és suficient per tirar endavant un govern alternatiu.

Preocupa l’estabilitat del pacte

L’acord entre aquestes forces polítiques semblava complicat, especialment degut a les tradicionals diferències entre els socialistes i els comunistes portuguesos. És per això que el pacte d’esquerres ha despertat fortes crítiques a Portugal, especialment per part de Portugal à Frente, la coalició derrotada.

Arran d’aquestes diferències, el futur a curt i mitjà termini d’un govern nascut d’aquest acord crea certes incerteses. El dubte resulta especialment rellevant si tenim en compte que Portugal és una república semipresidencialista, de tal manera que l’executiu no està encapçalat pel primer ministre, sinó pel president Silva, ideològicament allunyat de la majoria d’esquerres i molt més proper a Coelho.

El primer gran escull a salvar per aquest pacte serà convèncer Silva per entrar al govern, suport que és necessari.

Un exemple de l’heterogeneïtat de la nova majoria d’esquerres és que van presentar fins a quatre mocions de censura diferents per fer fora el govern (la CDU en va presentar dues: una del partit comunista i l’altra del partit verd), i on només la moció dels verds plantejava explícitament la formació d’un govern alternatiu.